Homenatge

Foto d'spirita. Tots els drets reservats.

Avui fa 4 anys que ens varen venir a dir que ja no el tornaríem a veure mai més. Per això i en el seu record vull transcriure el que va llegir el seu pare durant la cerimònia de comiat. Ell ho va escriure en primera persona però jo ho transcriure en primera persona del plural, perquè assumeixo també com a meves les seves paraules.

EL NOSTRE FILL MARC

Abans de parlar-vos del nostre fill Marc, voldríem explicar-vos un projecte que el seu pare volia fer l'any passat, però que tant en Joan com ell s'hi van negar, que era de tocar tots junts los "Ramones" o sigui l'avi, el pare i els nostres fills, evidentment en una festa casolana, però el varen engegar.

Però aquest any, com que el més reticent era el Marc, el seu pare li va exposar que ja que ell, el seu germà i l'avi fan anys en pocs dies de diferència i que solem fer un dinar tots junts per celebrar-ho, li va dir: Marc, si som capaços de compartir un dinar, menjant tots el mateix, si som capaços de fer una tertúlia de qualsevol tema.......... Bé les tertúlies.. i quines tertúlies! El nostre amic Miqui diu que podríem fer una tertúlia els "Ramones", i donar-la per la radio o per la tele i que es digués Discutir per discutir. I és que les nostres tertúlies quan les veu algú que no ens coneix sempre acaba pensant que ens estem barallant i la veritat és que ens ho estem passant teta. Bé, com us dèiem, el meu marit li va dir al Marc que podríem tocar alguna cosa accessible per tots i va dir que d'acord, però que encara no sabia quin instrument tocaria, si la guitarra, el baix, el piano o la bateria, tot això amb aquell aire de superioritat que sempre tenia apunt.

No ens ha dit per quin instrument s'ha decidit, que toqui el que vulgui, és possible que alguns sentiu que toca la bateria, d'altres el baix, d'altres la guitarra o el piano, és capaç de fer-ho tot alhora que ens critica. Nosaltres anirem fent. L'avi diu que fins que no ho tinguem més assajat ell no vol participar-hi per no fer el ridícul. Volien tocar una cançó que durant molt de temps, diria anys, junt amb ELS DOORS era de les poques cançons que el seu pare era capaç de identificar dins del garbuix que sentiem tot el dia i que sempre ens sonava igual (coses de l'edat, suposem) i és una cançó del CHRIS ISAAC. però la veritat és que no hem estat capaços de preparar-ho a temps....... així que estrenarem unes notes que hem fet per ell... per sempre.. i també perquè se'n foti una mica de nosaltres.

Però abans de tocar aquesta cançó si que us parlarem del nostre fill Marc.

Segurament, i sabem que és cert, els seus amics coneixen moltes més facetes de les que nosaltres coneixem, però nosaltres varem gaudir dia a dia de la gran aventura de la seva vida des que va néixer, veure'l créixer ha esta una sort que hem pogut gaudir. Varem educar amb més o menys encert els nostres fills en l'esperit de la llibertat. Quan varen néixer no els varem apuntar ni al BARÇA, ni a cap partit polític, ni a cap església. Vam procurar que estimessin les arts, dibuixar, llegir, el cinema, la música. Caram la música... No es pot dir afició sinó devoció, obsessió, no se.... la música sempre ha estat un eix a la nostra família, fins i tot a nivell professional.. i no diguem per en Marc, que com ESPERIT LLIURE que és no ha volgut mai ni gravar discos ni tocar res en absolut que no fos el que ell vol tocar.

Com dèiem, el que suposem que volen tots els pares, com a mínim nosaltres, és que els seus fills siguin feliços, que siguin "esperits lliures". El Marc era i és un "esperit lliure" amb uns compromisos inalterables per ell: LA LLIBERTAT, ELS SEUS AMICS I LA SEVA FAMÍLIA una família de dos cossos, un que no el pots triar, pares, germà i l'altre la que lliurament esculls, la parella, la MARIA. La Maria, a part d'aguantar-lo, que això sol te un mèrit extraordinari (perquè no ens enganyem el Marc de senzill. res...) La Maria, com us dèiem, durant tots aquests anys ha impregnat d'amor i felicitat la vida del nostre fill, cosa que per nosaltres és un motiu d'agraïment infinit.

Amb aquests compromisos de LLIBERTAT, AMISTAT I FAMÍLIA en Marc ha estat sempre, és i serà un ESPERIT LLIURE.

I ara si anem a tocar... i segurament se'n fotrà tant del repertori com de la nostra interpretació.......