30 de maig 2008

222 posts al blog

Llicència de Creative Commons. Alguns drets reservats.
Vaig començar aquest blog el 2 d'octubre del 2007, o sigui que dilluns farà 8 mesos que més o menys diàriament escric un post. Els he comptat: han estat 222 fins ahir, deu n'hi do, oi? No m'ho hagués pensat mai que seria capaç d'escriure tant.
En aquest 222 posts hi ha hagut de tot. Comentaris de notícies, polítiques o no, reflexions, sentiments, estats d'ànim, aprendre, opinions, campanya política, defensa de la identitat, intimitats, etz. Fins hi tot vaig endegar un cicle de cuina casolana i cada diumenge donava una recepta a la meva manera. Les receptes de cuina no les he comptat però crec que en vaig escriure com a mínim 20.
Ara vaig dir que obriria un altre cicle: "el conte del diumenge" però l'estic ajornant perquè no tinc clar encara si en seré capaç. He escrit alguna cosa però no m'acaba de fer el pes. Si no m'hi veig en cor ja ho diré i no hi haurà cap cicle més.
La veritat és que per mi és molt més senzill fer comentaris als posts i respondre als rebuts que no pas triar un tema sobre el que escriure. M'he limitat a llegir un sol diari "El Periódico" perquè és el que rebo diàriament pel correu electrònic, ja he provat de fer una repassada als altres diaris com El País, Público, La Vanguardia, però això em requereix massa temps i no en disposo de tant per fer el post diari.
Dic que m'és més fàcil fer comentaris d'altres blogs perquè el tema ja està escrit i simplement he de donar la meva opinió o el que penso de l'escrit, passa el mateix amb la resposta als comentaris rebuts, si son controvertits dono la meva opinió al respecte i procuro aclarir alguna cosa del post que pot ser no ha estat ben entesa perquè no ho he explicat prou be o no he sabut transcriure el que volia dir.
El que no m'agrada gens són els comentaris anònims, per això he decidit no respondre els que escriuen de manera anònima, em fa la sensació de que tenen alguna cosa a amagar i per tant per mi no són de fiar.
Ja acabo, estem a final de maig i tenim l'estiu molt a prop. Hem tingut un maig molt plujós per sort i diuen que aquest cap de setmana tornarà a ploure força. Ja en començo a estar cansada de tanta aigua, tinc ganes de sol, de cel blau i de calor. Espero que això arribi aviat.
Una cita: " Un veritable amic és qui t'agafa de la mà i et toca el cor " - Gabriel García Márquez.

4 comentaris:

saltenc ha dit...

Felicitats i per molts posts més.

Marali ha dit...

Moltes gràcies, per la felicitació i per les visites.

jrrof ha dit...

ten recordes del número 222 = galeta
"222 la galleta que se distingue por su numero"
Axis és ara tot just has fet una galeta, vull que n’omplis una caixa de les grans plena 222 x 000 = trope-cientos = mil-e-cientos de post plens d’amistat!!!!
i recorda sempre VS la tasca...

TASCA
lo principal és...
"fer sempre el que vulguis fer i prou"
"les tasques imposades a la llarga acaben menjant-nos"

Marali ha dit...

Hola Josep, volia posar el títol: "222 i no és tracta de les galetes" però he cregut que molta gent no sabria de que va.
Tindré molt en compte això de la "tasca" perquè és veritat que si una cosa no la fas de gust acaba per avorrir-te.
Un petó