21 de gener 2012

AVUI DISSABTE, una recepta de cuina casolana

Tots els drets reservats.

Avui torno a engegar un nou recull de receptes de cuina casolana. Segurament en repetiré alguna, és igual, així no caldrà que l'aneu a cercar en l'arxiu del blog.

MANDONGUILLES AMB SÈPIA.-

Ingredients:   
(4 persones)        500/700 gr. carn picada de vedella ( o be, 400gr. vedella, 300 gr. de porc)
                            1 sèpia grossa (aprox. 700 gr.)
                            1/4 de quilo de pèsols congelats.
                            1 o 2 ous
                            1 ceba, 4 / 5 tomàquets madurs, 2 grans d'all, 1 ramet de julivert
                            oli d'oliva, sal, pebre negre, 1/2 got de vi blanc (per cuinar, però bo)  farina blanca.
                            1 got de llet, molla de pa.
                            1 got (o més) d'aigua.
Elaboració:  

En un bol gran, hi poseu la carn, la molla de pa remullada amb llet (i escorreguda), l'ou, l'all                      trinxat petit i el julivert trinxat petit,  i sal-pebreu. Amb l'ajuda d'una forquilla (o amb les mans netes) ho barregeu tot  fins aconseguir una massa homogènia, procurant que tot quedi ben repartit. 

Aneu fent boles i les enfarineu, deixant-les ja preparades per fregir. En una paella amb abundant oli calent les aneu enrossint per tots els cantons i retirant-les a un plat amb paper absorbent. 

Ara en una cassola amb una mica de l'oli (culat) d'enrossir les mandonguilles hi tireu la ceba picada petita i quan aquesta ja comença a estar "pochada" hi afegiu la sèpia tallada a quadrats, li doneu unes voltes dins la cassola fins agafar color, hi trinxeu un altre all, remenant i tot seguit hi afegiu el vi blanc, deixant-lo reduir. A continuació hi tireu els tomàquets  ratllats (pelats i sense llavors, optatiu, jo no ho faig) i deixeu que s'acabi de fer el sofregit. Fet ja aquest, hi tireu els pèsols i el got d'aigua, tapant la cassola i abaixant el foc. Deixar fent xup-xup uns 15 minuts (aprox.) i hi aneu incorporant les mandonguilles (afegint-hi aigua si cal, no cobertes del tot però quasi.)  rectifiqueu de sal i de nou un xup-xup d'uns 10 /15 minuts. Vegileu que no és perdi massa suc. 

Ja està, es serveixen en una plàtera ben napades amb la salsa i cada un se serveix les que vol al seu plat.

Un plat de sempre de la nostra cuina. Qualsevol és menja una hamburguesa, havent-hi mandonguilles.

FRASE:  El dia precedent, ensenya el dia que segueix.
                -     Píndaro  -

20 de gener 2012

UNA CANÇÓ PEL CAP DE SETMANA






Luciano Pavarotti..........magnífic..........

FRASE: La ignorància és la mare de tots els crims.  -  Honoré de Balzac  -

19 de gener 2012

UNA DONA MORTA I JA VAN............ sense haver acabat el primer mes de l'any.

                       galeria de Ryyta. Tots els drets reservats
















Galeria de Juliana Gold. Tots els drets reservats.


No hem acabat el mes de gener del 2012 i ja portem......... quantes.... 4/6? dones mortes a mans de les seves parelles o ex-parelles.

Això està molt malament, no m'agrada l'etiqueta "violència de gènere" però s'ha de fer servir, crec, per tal de que ens adonem que hi ha un tipus de criminal i assassí molt específic, que no te res a veure amb qualsevol crim fet per interès, per diners, ajustament de comptes.............

Avui n'hi ha hagut un altre d'assassinat d'una dona per la seva ex-parella, al mig del carrer i a ganivetades....... Es veu que estaven en tràmits de divorci i l'articulista ha escrit que potser no es podria comptar aquest crim com a violència masclista.  Llavors, llegint els comentaris dels lectors n'hi havia un que donava a entendre que era comprensible no considerar-ho "masclista" donat que de la manera que es tramiten avui dia els divorcis (això deia aquest lector) els "pobres marits" quedaven esquilats. Be, semblava que el disculpés o que considerés un atenuant el fet de que s'estigués divorciant al mateix temps que això implicava que la dona en volia treure profit de l'ex  i per tant aquest havia estat provocat. Això li donava excusa i motiu per matar? Apa va......... fins on hem arribat?

I jo em pregunto, el fet de que un marit o ex-marit, mati a la seva dona, no és masclista? Doncs si que ho és perquè malgrat que no hi hagi hagut uns antecedents previs de maltractament, quin dret te el marit de treure-li la vida a l'esposa? oi que una esposa no és una propietat?

Si una persona t'ha fet molt de mal, sigui home o dona, familiar o no,....... no vas i la mates oi? trencaràs la relació, no li tornaràs a dirigir la paraula i faràs com si mai hagués existit ni l'haguessis conegut, guardaràs dins teu una rancúnia i  un cert punt d'odi que procuraràs anar oblidant amb el temps i continuaràs la teva vida. Perquè? doncs perquè som persones amb uns valors ferms i sabem perfectament que la vida de qualsevol és sagrada, que ningú te dret a disposar de la vida d'un altre.

En fi, que això de la violència de gènere i els assassinats masclistes, va cada vegada pitjor. Què manca a la Llei, a la Justícia i a la societat per trobar-hi una solució? Educació? Valors? Saber?????  I jo que se !!!! no ho entenc ni ho entendré mai.

FRASE:   Aprendre sense pensar és inútil, pensar sense aprendre, és perillós.  -  Confuci  -


18 de gener 2012

UNA CANÇÓ.......... La música en el meu entorn



Hola, ahir no vaig escriure res, però és que tampoc hi ha massa cosa a dir si no és el de sempre des d'un temps cap aquí.

Llegeixes els diaris, veus el telenotícies, fas el cafè i xerres una mica amb els companys de cafè i finalment te'n adones de que sempre parlem del mateix, que si les retallades, que si les corrupteles, que si "no ens en sortirem mai d'aquesta crisis"......... Que enguany serà pitjor que el 2011, etz....   etz...

Per això, "corramos un tupido velo" i senzillament us he penjat un vídeo de ABBA amb una cançó que m'agrada molt, és dolça i senzilla però molt bona.

Amb els anys que fa que la música forma part del meu entorn, m'he anat convertint de mica en mica en  un poc experta sobre tot pel que fa a la música pop i rock. Quan dic experta no em refereixo a tenir uns grans coneixements musicals ni dels artistes, si no a saber distingir més be quan una cançó o una música instrumental te una certa qualitat i si arribarà al públic o no.

De tota manera, pobre de mi, el que si puc dir amb seguretat, és : m'agrada o no m'agrada. El mateix em passa amb la pintura, amb la lectura i amb el cinema, per tant d'experta res de res, si molt segura dels meus gustos. Be, a veure si demà trobo algun tema més interessant de que parlar.

FRASE:  Mai s'aconsegueix cap benefici sense perjudicar a un altre  - Michel Eyquem de la Montaigne  -

13 de gener 2012

TOT SEGUEIX IGUAL............


GALERIA DE CHUK HUNTS. Tots els drets reservats
ànec pensatiu.

He repassat el diari, llegint solament els titulars, i veig que tot segueix igual si fa o no fa.

Novetat, la d'ahir, que malgrat que el PP no necessitava els vots de CIU, per aprovar les mesures econòmiques (grans retallades) aquesta coalició els hi va donar.

El Sr. Mas, fent servir el llenguatge en clau financer, va dir que aquest vots eren com "un dipòsit a termini"

En realitat el que passa és que CIU necessita quedar be amb el PPC, no sigui cas que la Sra. Camacho se li giri d'esquena. Quan dic amb el PPC també vull dir amb els grans empresaris i les grans fortunes, banquers.... etc... etc.... i als pobres treballadors, funcionaris, desnonats, pensionistes, joves sense feina..........  que ens bombin. O sigui més del mateix.

Hi ha una dita catalana que diu "qui dia passa any empeny " i de moment això és el que ens haurem d'aplicar. Anar tirant, acceptant el que ens caigui (si podem).

Canvi de terç: ja tenim al damunt el cap de setmana i per tant intentarem gaudir-ne tant be com puguem.

Tampoc és necessari gastar molts diners per passar-ho be i distret per canviar la rutina setmanal.

Un esmorzar fora de casa amb xocolata i xurros (sense atipar-se massa), una bona xerrada mentres tant i cap a casa.

Un dinar senzill (una paella, per exemple) un bon café i una peli des del sofà. Després una estona de lectura i apa, a dormir, haurem gaudit i trencat rutina de la feina i l'endemà serà un altre dia i una altra setmana.

FRASE:  Al nen se l'ha d'educar, no se l'ha de domesticar  -  Anònim  -





11 de gener 2012

LA JUSTÍCIA I EL CRIM PERFECTE ?????


Avui he llegit a El periòdico aquest artícle referent un crim comès el 2008 i anomenat pel diari mateix "el crim perfecte".

Aquest judici que s'està fent contra una presumpta assassina d'una amiga seva i suplantació d'identitat, etc.... al diari no parla pas de si hi ha un "jurat popular" perquè si és així, si els advocats acusadors no ho fan prou be i els testimonis no arriben a convencer al jurat, és molt probable que se'n surti "de rositas".

Potser podran demostrar que aquell dia varen sopar juntes, que va anar als bancs i va espoliar diners dels comptes de la víctima, etc..... però quedarà demostrada realment la perpetració de l'assassinat?

Comprenc perfectament com se senten els pares i familiars de la víctima, amb la convicció de que tenen l'assassina de la seva filla però al mateix temps amb les ganes incontenibles de que s'acabi tot i girar pàgina.

Els desitjo que s'acabi aviat i que la sentència sigui de culpable. Se però per experiència que si el jurat popular contesta les preguntes del jutge afirmativament menys en la que es demana si ha quedat provat que l'acusada va perpetrar el crim, aquesta persona serà alliberada i a més compensada econòmicament pels anys de presó.

Si finalment passa això (no els hi desitjo pas) no s'haurà acabat mai no giraran pàgina i les preguntes sense resposta continuaran voltant pel seus caps sense parar, dia rere dia i any rere any.

Les Lleis i la Justícia haurien de ser per a tothom iguals. Malhauradament, com que son els homes qui les fan i les apliquen  poden haver-hi tantes interpretacions de les mateixes com tants caràcters diferents hi poden haver al món.

El cervell em diu que he de tenir fe amb la justícia, però el cor se sent totalment decebut i em fa dubtar de que realment n'hi hagi.

FRASES: L'estupidesa insisteix sempre.  -  Albert Camus -

09 de gener 2012

TORNADA A LA NORMALITAT, més o menys.....


Un any més hem sobreviscut a les festes nadalenques, tant denostades últimament, però que any, rere any anem continuant amb la tradició i enguany amb més mesura per la crisi, però no massa, fent els dinars familiars calòrics 100%, menjant torrons i bevent cava i el que calgui......

Hem tirat la casa per la finestra amb el Tió i els Reis (els infants s'ho mereixen tot) i ara ens tocarà (sempre és així) estrènyer-nos el cinturó i en davant.

Diuen que enguany serà pitjor econòmicament per tothom. Confio que no sigui així i que hi hagi una mínima millora.

Des la pre-campanya de les eleccions generals, que jo no he parat de fer "campanya electoral" a la meva manera per mitjà del facebook. Fins i tot, ara, amb el nou govern (que jo no he votat) no he deixat de penjar notes crítiques i notes del meu partit. Però penso que ara ja n'hi ha prou.

Tant aquí, com al facebook escriuré sobre el que més m'interessa, el benestar, la igualtat, la justícia, la pau, l'amor, l'educació, la música, l'esbarjo, .......... Reflexions a la meva manera, ja sabeu, molt planera i molt simple, però que crec que tampoc estan tant malament.

D'altra banda, potser tornaré a fer un petit cicle de receptes de cuina casolana, repetint segurament algunes de les que ja havia escrit, perquè, ara més que mai, hauríem de saber fer menús econòmics però nutritius i de sempre les mestresses de casa han sabut gestionar molt be els recursos per posar un plat a taula.

Frases:  Totes les tragèdies acaben amb una mort, totes les comèdies acaben amb un casament...... LORD BYRON


06 de gener 2012

UN REGAL D'ANIVERSARI per algú molt especial


MOLTES FELICITATS............ i que en facis molts i molts més, amb tots nosaltres al teu costat.

(a part de la cançó, que se que t'agrada, les fotos estic segura que també t'agradaran)



05 de gener 2012

ELS REIS.......... avui la més gran il·lusió infantil



M'he permés la llicència de copiar un poema que ha penjat una amiga bloguera, és molt bonic.

Diu així:


Tres reis d'Orient - tres reis caminaven,
la corona d'or - de lliri la barba,
el mantell brodat - d'ocells i de branques.


Diuen que han vingut - de la serralada,
i jo no ho crec - que la gent enganya.


Ben embolicats - dins una nevada,
del cimal del cel - han fet la baixada
amb una sarronet - d'estels de plata.....


(Josep-Sebastià Pons)




QUE AVUI SIGUIN GENEROSOS PER TOTHOM



04 de gener 2012

Flors boniques......



ambdues de galeria de Ryyta. Tots els drets reservats

El clavell, flor humil de bellesa i perfum suaus-

La rosa, flor luxosa però delicada. perfum intens però gens carregos.


Són les dues flors que més m'agraden.

MÉS MÚSICA.... Un "corrido" mexicà


Miguel Aceves Mejia, un gran cantant mexicà.

Que voleu que hi faci, m'ha picat per les ranxeres i els "corridos"




MÚSICA per escoltar ..........

Un tango clàssic entre els clàssics.

Interpretat a la guitara per Anibal Arias.

Teatre de Roma.


Espero que us agradi.