30 d’octubre 2008

Recordatori

Avui, al Teatre PONENT de Granollers
LES AMISTATS PERILLOSES
per
CATARSI teatre
hora: 21:30
preu: 5 euros

Imprevistos

Foto de jrrof. Tots els drets reservats.
De la mateixa manera que entre les llambordes malmeses hi neix un petit brot d'herba, els imprevistos en una casa surten de la mateixa manera i gaire be mai venen sols.
Ahir, el primer imprevist va ser el dia de pluja i fred amb una baixada de temperatura espectacular que ens va obligar a posar en marxa la calefacció. Segon imprevist, de cop i volta de la caldera comença a sortir aigua i resulta que el dipòsit te una fissura i per allà s'escapoleix l'aigua amb bastant de pressió. Mesura a prendre més immediata: recollir aigua en olles i galleda que puguem necessitar i tancar l'aixeta de pas. Avisar al tècnic en calefaccions i demanar-li que "per favor" ens vingui quan més aviat millor. Ens abriguem perquè a dins de casa ja comença a fer fred i la llenya per fer foc està tota molla doncs no la tenim sota cobert. Tenim guardats al "quarto dels trastos-malsendreços" 2 radiadors elèctrics que desempolsem i endollem per a que escalfin una mica i l'avi no s'encostipi, i ens carreguem de paciència esperant que ens vingui el tècnic, quan finalment ve a mitja tarda ens diu que fins l'endemà no ho podrà venir a arreglar perquè li manca la peça que ha de canviar. Ja som a l'endemà i encara no ha vingut. Sense dutxa i morts de fred.
Com crec que ja vaig comentar dies enrere, les avaries o imprevistos no venen mai sols, després de la neteja de canonades, també se'ns va trencar un "manguito" de l'entrada d'aigua al bidet, quan ja estava tot arreglat, va i se'm trenca la bomba de benzina del cotxe, un altre imprevist i a més l'ordinador fen llufa i quasi una setmana a l'hospital. I ahir tot el que us he explicat. Toco fusta per a que no ens surti cap més imprevist ni cap més avaria, perquè aquests imprevistos tot i que ja comtes en el pressupost amb un tant, representen despesa de diners que amb la ditxosa "crisi" "no està el horno para bollos".

27 d’octubre 2008

Austeritat........

Foto de jrrof. Tots els drets reservats.
No ens adonarem i estarem ja al mes de les festes, Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Comencem ja aquesta setmana, el dissabte, dia de Tots Sants, que comporta una despesa extra si vols seguir la tradició, com és la compra dels panellets (o els ingredients per fer-los) el moscatell, les castanyes i els moniatos. Aquests darrers components no són del més car però els panellets si, les ametlles, pinyons, avellanes i nous com sempre estan de preu pels núvols i si els panellets els compres fets resulten caríssims. Crisi, estem en crisi i per tant malgrat voler seguir la tradició ens haurem de decantar per menjar més castanyes i moniatos que no pas panellets (2 o 3 per cap i en prou feines).
Pel que fa a les festes de desembre, haurem de recordar que quan érem petits els àpats no eren pas tant "pantagruèlics". Per començar, la nit de Nadal (24) és sopava normal com cada dia i sense convidats, s'anava a la missa del gall i en sortint és feia un petit ressopó per allò de que s'anava a dormir més tard del compte. El dia de Nadal és feia un bon dinar, sense passar-se, amb convidats (sempre família) que consistia en: Escudella i Carn d'olla, 1 capó rostit, fruita qui en volia i els torrons i les neules. El dia de Sant Esteve és feien "canelons" per aprofitar les "sobres" de la carn d'olla i del pollastre rostit, de segon és feia un peix (calamars a la romana, lluç o rap) postres normals i més torrons si n'havien quedat. Ja ens en anem a la nit de Cap d'Any, no és feia cap sopar i simplement es menjava el raïm a les 12 de la nit (quasi be sempre els joves ho feien al ball) i a l'endemà és tornava a fer un dinar familiar però més senzill com podia ser una bona paella i una amanida catalana al mig de la taula per tothom. El dia de Reis era especial pels infants i l'alegria era al matí quan s'havien trobat els regals (un de car i quatre tonteries per l'escola) i les llaminadures, però a l'hora de dinar és feia un menú normal com un diumenge més.
Els llagostins, els llamàntols, la llagosta, la sarsuela, el foie, el salmó fumat, el succedani de caviar, les orades, les ostres, el cabrit, el "cochinillo", el "jabugo".......... tot això no era pels treballadors, estaven a un preu exorbitant (com ara) i se'n prescindia sense cap recança.
Passaria alguna cosa si enguany prescindíssim de tot això? És que els nostres convidats (família) ens dirien, quina m.... de dinar? Al cap i a la fi, de sempre, la finalitat d'aquestes festes (a part de la religió) sempre ha estat la reunió familiar, el gaudir de la companyia i la conversa de sobretaula amb qui més estimem. Passaria res si en lloc d'anar de restaurant com darrerament s'està fent, ho féssim a casa com abans? no, no passaria res i fins i tot estaríem més tranquils.
Austeritat doncs, austeritat no tan sols enguany per culpa de la "crisi" sinó que no cal atiborrarse de menjar i gastar més del que és pot fer tan sols perquè tothom ho fa i no ser menys que el veí.

26 d’octubre 2008

CATARSI TEATRE i "Les amistats perilloses"

CATARSI TEATRE
estrena a Granollers, Teatre de PONENT
"LES AMISTATS PERILLOSES"
DIJOUS 30 D'OCTUBRE
HORA: 21:30
PREU ENTRADA: 5 €

25 d’octubre 2008

Concert a L'Auditori

Fotos de Jrrof. Tots els drets reservats.
Mercat a La Garriga.
Fruits de tardor.
Les fotos d'avui i les de cada dia no tenen mai res a veure amb el post que escric, les trio simplement perquè m'agraden, les meves preferides com ja haureu pogut veure són les de flors acolorides i que donin la impressió de que són reals.
Gràcies a un amic, ahir varem anar de concert. Des del dijous 23 d'octubre s'està celebrant a Barcelona el 40è. Festival de Jazz de Barcelona. El mateix dia 23 va començar amb un concert de BEBO i CHUCHO VALDÉS, pare i fill, uns veritables i increïbles músics cubans. M'hagués agradat molt poder-hi anar però no ens en varem assabentar fins ahir i ja no hi érem a temps, a part de que feia mesos que les entrades estaven exhaurides.
Tornant al concert d'ahir, el que varem anar a veure i escoltar va ser a AL GREEN, reconegut cantant mestre del "soul" amb una veu fantàstica. Al Green va començar a cantar de molt jove i va tenir molt d'èxit, ho va deixar per fer-se predicador, però ara ha tornat a gravar i torna a exercir de cantant i músic.
El concert va estar fantàstic, amb una banda de músics boníssims, uns cors fantàstics i 2 ballarins, va ser una hora i mitja de ritme i bona música que els amants del "soul" varen gaudir i en peus demanaven més i més. Em va agradar força sobretot per la qualitat, malgrat que he de dir que el "soul" no és pas la música que més m'agrada.
La setmana vinent també tenim plans, el dimarts anirem amb els nostres amics al DémoDé de Barcelona (Jardinets de Gràcia) on hi actua un "chansonière" Philip Both molt bo, aquesta vegada serà música francesa, Brassens, Brel, Aznavour, etc.... Segons en Joan és un artista com "la copa de un pino" i fa un show de 2 hores que es fan curtes. Confio en que m'agradarà i que passarem una estona agradable.
I dijous 30 també hi ha plan. CATARSI TEATRE presentarà al Teatre Ponent de Granollers la seva última obra muntada "Les amistats perilloses" Ja us en faré memòria la setmana vinent.

24 d’octubre 2008

Judici al Marroc

Ser aficionat del Barça al Marroc és paga amb la presó. ¡ que fort !.
Un jove estudiant de 18 anys va escriure a la pissarra de l'aula "Déu, Pàtria i el Barça" en substitució del "lema" nacional "Déu, Pàtria i el Rei"
Podeu llegir aquesta notícia aquí.
Però el que jo trobo més greu d'aquest cas no és tan sols que al Marroc la Justícia funcioni amb lleis arcaiques i retrògrades, que també és prou greu; si no que aquest noi ha estat detingut, interrogat, jutjat i condemnat per culpa d'un mestre encara més arcaic i retrògrad que la mateixa llei.
Perquè, que li costava al Sr. mestre fer la "vista grossa" esborrar l'escrit de la pissarra i aquí no ha passat res? hagués pogut aprofitar per donar una lliçó de ciutadania a la classe i deixar-ho estar. Però no, va haver de trucar a la policia i el que va comportar va ser l'aillament i interrogatoris a tots els alumnes de la classe (aneu a saber com van ser els interrogatoris) fins que va sortir qui ho havia escrit, emportant.se'l detingut i accelerant un judici on va ser condemnat als 18 mesos de presó.
Això és molt fort, quina mena de professors tenen al Marroc? Encara ens estranya que el jovent vulgui fugir del seu país?

23 d’octubre 2008

Entrevista molt interessant

Foto de Jrrof. Tots els drets reservats.
Ahir vaig ensopegar a la tele amb el programa 59 segons de TVE. Estaven fent una entrevista a l'actor Antonio Banderas i m'hi vaig quedar enganxada.
L'admiro aquest home, més que com a actor, (que també) com a persona. ¡ és tan creïble ! parla sense embuts del que sent i del que pensa, no renuncia mai dels orígens, està orgullós de ser de Màlaga i espanyol, i te les idees molt clares que exposa mesurant molt be les paraules sense ofendre.
Li varen preguntar si creia que guanyaria les eleccions nord·americanes l'Obama o McCain i va dir que ell confiava en que aquesta vegada si, i guanyaria l'Obama però que la societat nord·americana era molt complexa, que hi havia molt vot ocult, i que l'efecte raça podria fer que el vot es capgirés cap el McCain.
També va comentar que a Estat Units els actors, escriptors reconeguts, artistes en general, podien posicionar·se políticament que no se'ls hi tenia en compte per res a l'inrevés del que passa aquí que quan una persona rellevant (de la cultura en general) és posiciona i fa campanya per un polític determinat, el marquem i el critiquem.
Va voler participar també en la taula de periodistes contestant les seves preguntes i enfadant·se en broma quan li desapareixia el micròfon.
Va ser una entrevista molt interessant i amena. Aquest home, a part de "guapo" dimana sinceritat i credibilitat. S'hauria de dedicar a la política, crec que ho faria molt be.

22 d’octubre 2008

La violència

Llicència de Creative Commons.
Hi ha molts tipus de violència, però tots comporten agressions, siguin físiques, psíquiques, o verbals.
De que ens ve als humans que siguem agressius? de l'època en que s'havia d'anar de cacera per subsistir?
En la societat actual, sortosament, el que fem per subsistir és treballar i per tant no hauria d'haver ni agressions ni violència en general, ja no fa cap falta i hauríem ja de néixer sense aquest instint però no és així, som animals (racionals és clar) i l'instint violent per subsistir, defensar-nos o prendre territori, continuem tenint-el
Ara be, la majoria dels humans no el fem servir sortosament, ens han ensenyat a tenir mesura, a que la violència per la violència no porta en lloc. Hi ha però una minoria que no ha aprés a dominar l'instint i per això hi ha assassins, agressions, psicòpates. Els uns per afany de lucre, d'altres perquè s'aïren de mala manera i molts perquè són malalts mentals .
Jo no puc entendre però que cada vegada més hi hagi un jovent, que també sortosament són minoria, que per qüestions i actituds xenòfobes pugui arribar a l'extrem de matar per matar: perquè la víctima feia pudor......... perquè era d'una altra raça........... perquè sense voler em va fer entrebancar........... perquè és dèbil i no pensa com jo........... perquè m'ha enganyat........... perquè no m'obeeix.......... perquè és "tonta i inútil"
Com pot ser que aquests joves, de bona família, benestants, universitaris, s'acarnissessin amb una pobre indigent fins a cremar-la viva i matar· la?
Com pot ser que hi hagi joves menors que van a l'institut i que busquen a algú de cap d'esquila per apallissar·lo i a més gravar-ho i penjar-ho a Internet?
Com pot ser que un home (o una dona) comenci maltractant de paraula i psicològicament a la seva parella fins a fer-li perdre tota l'auto·estima i acabi apallissant·la dia si i dia també fins que arriba el dia que la mata? o que quan la parella ha dit "ja n'hi ha prou" s'ha divorciat i que la vagi a trobar per matar-la?
Com pot ser que hi hagi mares i pares que maltractin i torturin als seus fills?
De tot això en te la culpa l'animal violent que portem a dins heretat dels nostre avantpassats caçadors?
Jo no ho se, però veig molt malparats als humans si cada vegada proliferen més aquestes actituds violentes i agressives i som incapaços d'eradicar·les.

21 d’octubre 2008

Sabem com som?

Jo contestaria a la pregunta del títol SI, jo sé perfectament la meva manera de ser, però sincerament, crec que quan els que ens envolten ens analitzen i ens diuen tu ets així o aixà, te'n adones que: o van molt errats i no et coneixen gens, o be qui va errada ets tu.
Em decanto per creure la primera opció, la de que en realitat no et coneixen. Al llarg de tota la vida hem anat prenent decisions, opcions i posicions precisament per la nostra manera de ser i només nosaltres sabem que és així i coneixem els motius per més que et diguin "has fet això" perquè sempre ho fas i sense adonar·te'n.
Podem haver agafat "tics" per costum, o après algunes coses dels d'a prop fins a creure que ja són nostres, però això són actituds no maneres de ser. En realitat, tenim unes virtuts o qualitats i uns defectes que coneixem molt be. Els defectes tot i que els coneguem ens són difícils de treure, estan arrelats en nosaltres i malgrat voler corregir-los sempre hi tornem a caure. En quant a les virtuts o qualitats les sabem i voldríem que els demés també les conèixessin i ens les ressaltessin però malauradament les persones tenim més tendència a treure els defectes que a alabar les virtuts.
Arriba doncs un moment en el que et dius. ¿Com és que no saben el perquè he fet això, o el perquè he reaccionat d'aquesta manera si em coneixen tant com diuen?
En fi, cada persona és un món, i tots som molt complexos. Jo em vanto de saber conèixer a les persones quasi a primera vista, m'he equivocat algunes vegades però poques, i això m'ha servit per saber si hi puc confiar. Espero no perdre aquesta, diguem-li, intuïció, per poder saber com comportar-me amb "fulano o zutano"

18 d’octubre 2008

Un altre cap de setmana

Trobar el temps perdut. Tots els drets reservats.
Ja tornem a ser a dissabte, un altre cap de setmana de l'octubre. Una aturada a la feina d'oficina i les seves cabòries.
Comencerem la rutina de cada cap de setmana. M'he llevat molt aviat (no eren les set) i després del meu cafè amb llet i d'un parell d'encreuats, ara estic davant l'ordinador escrivint i no se ven be de què.
Com que he d'anar a acompanyar a la Margarita a l'estació del Nord de Granollers per a que gaudeixi del seu descans setmanal, segurament aprofitaré per anar a comprar unes "sabatilles" d'estar per casa i de nou en nou les duré a cal sabater per a que me les arregli (necessito una sobresola en una d'elles, per allò de la coixesa). Em costa més car l'arranjament que les "sabatilles" però és el que hi ha, ja estic acostumada.
Quan torni de Granollers, aniré a fer el meu "dissabte" de relax al "Racó" amb les Martes, la Marina, la Pilar, en Turu, en Marià. Allà m'hi passaré una bona estona fent petar la xerrada. M'assabento del que ha passat al poble, parlem de tot i de res, fem veure que ens discutim, i de vegades hi ha algun debat polític també, segons com tinguem el dia.
Després de dinar anirem amb en Joan a comprar al "super" i quan tornem , una vegada posada la compra als seus llocs, llavors si, asseguda al meu "sillón orejero" m'empassaré lo "que echen" a la tele.
Així són els meus dissabtes, teràpia amb les amigues (xerrar), compra, i televisió. Què més vull?
I demà una mica de cuina especial perquè vindran el fill , la nora i el nét, i gaudirem tots plegats de la mútua companyia.
Una cita: " Tot el que s'ignora, es menysprea " - Antonio Machado -

17 d’octubre 2008

Esoterisme, fantasmes?............

Foto de Jrrof. Tots els drets reservats.
Hi ha gent que creu en coses sobrenaturals, en l'esoterisme i els fantasmes. Jo no soc d'aquests perquè soc molt de tocar de peus a terra i em costa molt creure en irrealitats. Si que és veritat que s'ha escrit molt referent al moment de morir que diuen que es veu una llum i un camí i els que han estat salvats per la medicina i han retornat al seu cos quan ho han explicat han dit que s'havien sentit molt feliços i plens de pau i serenitat.
Em costa molt creure'm això, però hi ha testimonis arreu del món, tinc els meus dubtes però penso que si realment és així no ens ha de for por morir. El saber i creure això pot representar un gran consol pels qui han perdut un ser estimat i els envejo la creença. Estan fent una "serie" nortamericana que és diu "Fantasmes" i va d'això que l'esperit abandona el cos mort i se'n va cap a la llum però que molts es queden perquè tenen coses pendents. Jo la veig i segueixo aquesta serie i m'agrada tot i que pugui pensar que es tracta de fantasia, però...... i si és així?
El que ja és una altra cosa és "l'esoterisme", el tarot, la santeria i els adivins. Això si que no m'ho puc empassar del tot. Potser si que hi ha gent que te uns poders mentals desconeguts per la majoria de nosaltres i que poden veure coses en les cartes, o en les mans, que poden fer sortilegis de protecció o mal d'ull contra algú però , vaja, això ja és massa per empassar per mi és com combregar amb rodes de molí. Està clar però que si ajuda a qui hi creu en aquestes coses i els dona més tranquil·litat, be està.
Segurament que molts han anat substituint la religió per aquestes creences. De fet, al llarg de la història dels homes sempre ens hem inventat coses en les que creure, potser per la necessitat de culpar o esperar i desitjar, que hi hagi algú aliè a nosaltres que ens ajudi i no dependre de nosaltres mateixos.
En fi, coses de la ment humana.

16 d’octubre 2008

Els dies passen

Foto de Jrrof. Tots els drets reservats.
Els dies passen de pressa, no ens adonarem que ja estarem al "pic" de l'hivern, hem passat l'Ecuador d'octubre i malgrat que no fa gens de fred ja han sortit les castanyeres (o castanyers) al carrer torrant castanyes i moniatos, això vol dir que ja falta molt poc per "Tots Sants" dia típic de menjar castanyes, moniatos i panellets, degudament regats amb un bon "moscatell". Si, ja se, estic a dieta, però una vegada a l'any no fa mal. De fet, els panellets em venen més de gust ara que no pas quan serà el dia, em passa el mateix amb els torrons, ara ja hi començo a pensar i em vindria molt de gust menjar-ne, en canvi, quan serà Nadal gaire be segur que no en menjaré.
Sembla que fa quatre dies que parlàvem de la sequera, l'aigua i les restriccions, el Segre, l'Ebre,, etc... etc... Era el tema del dia a tots els diaris. Havia de ploure però ningú hi confiava oblidant-nos de que com diu la dita "pel maig, cada dia un raig" i que segurament aquest maig ens plouria; com així fa ser. Han passat ja i quasi sense adonar-nos 5 mesos, ara el tema del dia és la "crisi", financera, del totxo, o en general.... com li vulgueu dir.
No és pas la primera "crisi" que passo i patint i trampejant, ens en hem sortit. És dur, i més quan ets autònom que no saps ven be per on tirar. Però, com diu la saviesa popular "Dios aprieta pero no ahoga", "Quan es tanca una porta s'obra una finestra".......... Tinguem paciència, apretem-nos el cinturó, deixem per temps millors la despesa descontrolada, oblidem-nos del filet de vedella i fem estofat amb carn del coll, tornem a les llaunes de sardines que a més diuen ara els metges que són molt sanes, bones pel colesterol i per fer dietes, tornem a les mongetes amb cansalada, les llenties i els "cocidos viudos", als plats únics i al pa amb xocolata per berenar o el pa amb oli i sucre. Vigilem els llums, i els aparells electrodomèstics, no n'abusem i així......etc.......etc......
Segur que aconseguirem reduir la nostra despesa i potser aprendrem d'una vegada a viure d'una manera més sana, fins i tot potser tornarem a gaudir de les petites coses que no es compren amb diners.

15 d’octubre 2008

Reunió de polítics

Tots els drets reservats.
Aquest gos, podria ser la meva Lluna perquè s'hi assembla molt, però no la és, he fet unes quantes fotos dels meu quatre gossos i quan les tingui a l'ordinador ja us els presentaré.
Ahir es varen reunir a la Moncloa, el Sr. Rajoy i el president Sr. Rodríguez-Zapatero. Sembla ser que la reunió va anar força be, que es va acordar el paquet de mesures del govern davant la crisi amb la condició de control per part del Sr. Rajoy.
Potser el Sr. Rajoy i el PP s'han adonat que la política d'enfrontaments de la legislatura passada no els va ser gens beneficiosa i s'han decidit a canviar i a fer una veritable oposició. Segons el meu parer, el paper de l'oposició és això, criticar si, però donant alternatives i deixant estar les demagògies i en qüestions d'estat com el terrorisme i la crisi com sigui que són els representants dels seus votants, malgrat no hagin guanyat per governar, el seu deure és estar al màxim per l'interès general del país.
Tant de bo sigui així i deixin les picabaralles i és governi.

14 d’octubre 2008

Reparat l'odinador...........però............

Tots els drets reservats.
Ja tinc el meu ordinador reparat. Ara va de maravella, és ràpid, programes actualitzats, i per sort quasi m'ho han salvat tot. Be, gaire be tot, però totes les fotografies que tenia guardades en una carpeta i que m'havia descarregat de flikr, m'han desaparegut. També he perdut un programa d'Adobe per magatzemar fotos i amb ell totes les fotografies que tenia clasificades per categories i molt personals, aquestes si que em sap greu haver-les perdut. Suposo que hauré de intentar recordar com es diu exactament aquest programa per veure si ho puc trovar.
De moment, hauré de tornar a entrar a flikr i cercar fotos "guapes" per poder anar col.locant en els posts.
Ara ja no tinc més temps d'escriure, he d'anar a fer el sopar. Fins demà.

10 d’octubre 2008

Setmana dolenta...............

Aquesta setmana, entre unes coses i d'altres, ha estat la setmana de les avaries. Be ja en fa un parell que varem tenir l'avaria de les canonades dels desaigües de la cuina, la setmana passada va ser un "manguito" de l'entrada aigua del bidet i aquesta setmana, el meu ordinador i el meu cotxe.
Això és massa, quan fas els números per veure que necessites per passar el mes, ja hi comptes un tant per "imprevistos" però malauradament quan aquests arriben sempre t'agafen de sorpresa i penses: només ens faltava això, la crisi, i ara avaries. Perquè quan tens una avaria a casa el més segur és que (suposo que per allò de la llei de Murphy) a l'endemà se t'hagi espatllat una altra cosa.
Per sort, aquest diumenge hi haurà un dinar de família i veuré els fills i el nét (farà 3 setmanes que no el veig) i les avaries quedaran oblidades fins que n'arribin unes altres (que confio que sigui molt més en davant), esperem també que el temps ens acompanyi amb un cel blau i un sol brillant.

09 d’octubre 2008

Encara està malalt pobret................

Estic escrivint aquest post des de l'ordinador del meu marit, perquè ja tenia "mono" d'escriure i el meu encara està a l'hospital.
El que passa és que a l'hora de cercar una foto m'han surtit les que ell te dins la màquina i he hagut de triar la menys personal, (sense primers planols de persones)que si que ho és perquè varem fer una petita excurssió a Paris ja fa un parell o 3 d'anys (l'única vegada que jo hi he estat) i que em va agradar molt malgrat el poc temps que teniem per visitar la ciutat. De fet, l'excusa per anar a París va ser anar a un concert del "Shadows" del que varem gaudir com si haguèssim tornat a l'adolescència; i varem aprofitar per fer les visites típiques: Tour Eiffel, Nôtre Dame, L'Opera, Champs Elysées, ........ i un sopar en un "Bateau mouche" de nit que va ser molt agradable.
Avui tan sols he pogut repassar els titulars d'El Periódico que com sempre estem amb el mateix, més o menys: Obama-McCain, la financiació, el traspàs de rodalies, el pànic financer, la caiguda de les borses (que no és "moco de pavo") la injecció de diners a la banca, l'abaixada del preu del diner a la Comunitat Europea, i etc..... etc.... Com que ha estat molt somer no m'ha cridat pas l'atenció alguna notícia d'aquelles que dius, ostres! he d'escriure d'això. Dies passats va saltar la noticia; que vaig trobar escandalosa i vergonyosa; de que una empresa havia acomiadat una treballadora que estava en coma a causa d'un accident de moto. La familia havia presentat la corresponent baixa laboral i els corresponents partes de confirmació de la baixa setmanals, però està clar la empresa volia estalviar-se uns diners i la va acomiadar "per reiterades faltes d'assistència i de puntualitat" ¡qué fort! quina insensibilitat, quina avaricia, aprofitar-se de la mala sort d'una persona per paliar els efectes de la crisi dins l'empresa, un sou menys que pagar.
Per sort, al haver sortit a tots els mitjans aquesta notícia ha fet que reconsideressin la seva posició i han deixat sense efecte l'acomiadament. Aquesta primera actitut però, els farà més mal que no pas haver de pagar a una treballadora que no treballa perquè s'han quedat ben retratats com a persones.
Canviant de tema i per acabar, vull fer servir aquest post per felicitar a la meva estimada jove, la Marina, que avui cumpleix anys i és molt feliç. Jo li desitjo aquesta felicitat per tota la seva vida i que en pugui cumplir al menys 2 vegades més els mateixos d'avui.

02 d’octubre 2008

L'ordinador a l'hospital............

Foto de Jrrof. Tots els drets reservats.
Ho sento, hauré de descansar del blog inevitablement al menys fins dilluns, perquè l'ordinador ha emmalaltit i l'he de dur a l'hospital (l'informàtic). Espero que m'ho solucionin aviat i que deixi de fer les coses tan rares que m'està fent: apagar-se sol, soroll de màquina ronca, diu que no tinc prou memòria virtual ¿? necessitar mitja hora per veure el correu.....
Que us vagi be, blocaires, fins aviat.