Els dies passen

Foto de Jrrof. Tots els drets reservats.

Els dies passen de pressa, no ens adonarem que ja estarem al "pic" de l'hivern, hem passat l'Ecuador d'octubre i malgrat que no fa gens de fred ja han sortit les castanyeres (o castanyers) al carrer torrant castanyes i moniatos, això vol dir que ja falta molt poc per "Tots Sants" dia típic de menjar castanyes, moniatos i panellets, degudament regats amb un bon "moscatell". Si, ja se, estic a dieta, però una vegada a l'any no fa mal. De fet, els panellets em venen més de gust ara que no pas quan serà el dia, em passa el mateix amb els torrons, ara ja hi començo a pensar i em vindria molt de gust menjar-ne, en canvi, quan serà Nadal gaire be segur que no en menjaré.

Sembla que fa quatre dies que parlàvem de la sequera, l'aigua i les restriccions, el Segre, l'Ebre,, etc... etc... Era el tema del dia a tots els diaris. Havia de ploure però ningú hi confiava oblidant-nos de que com diu la dita "pel maig, cada dia un raig" i que segurament aquest maig ens plouria; com així fa ser. Han passat ja i quasi sense adonar-nos 5 mesos, ara el tema del dia és la "crisi", financera, del totxo, o en general.... com li vulgueu dir.

No és pas la primera "crisi" que passo i patint i trampejant, ens en hem sortit. És dur, i més quan ets autònom que no saps ven be per on tirar. Però, com diu la saviesa popular "Dios aprieta pero no ahoga", "Quan es tanca una porta s'obra una finestra".......... Tinguem paciència, apretem-nos el cinturó, deixem per temps millors la despesa descontrolada, oblidem-nos del filet de vedella i fem estofat amb carn del coll, tornem a les llaunes de sardines que a més diuen ara els metges que són molt sanes, bones pel colesterol i per fer dietes, tornem a les mongetes amb cansalada, les llenties i els "cocidos viudos", als plats únics i al pa amb xocolata per berenar o el pa amb oli i sucre. Vigilem els llums, i els aparells electrodomèstics, no n'abusem i així......etc.......etc......

Segur que aconseguirem reduir la nostra despesa i potser aprendrem d'una vegada a viure d'una manera més sana, fins i tot potser tornarem a gaudir de les petites coses que no es compren amb diners.