Trobar el temps perdut. Tots els drets reservats.
Ja tornem a ser a dissabte, un altre cap de setmana de l'octubre. Una aturada a la feina d'oficina i les seves cabòries.
Comencerem la rutina de cada cap de setmana. M'he llevat molt aviat (no eren les set) i després del meu cafè amb llet i d'un parell d'encreuats, ara estic davant l'ordinador escrivint i no se ven be de què.
Com que he d'anar a acompanyar a la Margarita a l'estació del Nord de Granollers per a que gaudeixi del seu descans setmanal, segurament aprofitaré per anar a comprar unes "sabatilles" d'estar per casa i de nou en nou les duré a cal sabater per a que me les arregli (necessito una sobresola en una d'elles, per allò de la coixesa). Em costa més car l'arranjament que les "sabatilles" però és el que hi ha, ja estic acostumada.
Quan torni de Granollers, aniré a fer el meu "dissabte" de relax al "Racó" amb les Martes, la Marina, la Pilar, en Turu, en Marià. Allà m'hi passaré una bona estona fent petar la xerrada. M'assabento del que ha passat al poble, parlem de tot i de res, fem veure que ens discutim, i de vegades hi ha algun debat polític també, segons com tinguem el dia.
Després de dinar anirem amb en Joan a comprar al "super" i quan tornem , una vegada posada la compra als seus llocs, llavors si, asseguda al meu "sillón orejero" m'empassaré lo "que echen" a la tele.
Així són els meus dissabtes, teràpia amb les amigues (xerrar), compra, i televisió. Què més vull?
I demà una mica de cuina especial perquè vindran el fill , la nora i el nét, i gaudirem tots plegats de la mútua companyia.
Una cita: " Tot el que s'ignora, es menysprea " - Antonio Machado -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada