06 d’abril 2010

Gaire be un mes sense posts

Tots els drets reservats.
Ja ha passat gaire be un mes que no he escrit res al blog. Tot just començava a apuntar el bon temps i l'arribada de la primavera quan vaig escriure i us explicava que aquesta proximitat m'aixecava els ànims i sobre tot veure de nou 2 o 3 dies seguits el cel blau i el sol.
Avui, quan ja ha passat la setmana Santa, amb un temps relativament bo, he pensat " escriu alguna cosa" i aquí em teniu. Han passat bastants coses en aquest mes, pràcticament ja estic a punt dels canvis (del 20 al 25 d'abril), moltes caixes d'embalatge per tot arreu i classificacions del que volem i el que no també gaire be acabades.
El passat 29 de març va ser un dia important: aniversari de casament - 39 anys - tota una vida i no contem els 7 anys de nuviatge. Enguany però, semblava que ningú ho recordés i vaig haver de ser jo un altre cop qui en fes memòria. Finalment ho varem celebrar amb un dinar i un petit ram de roses vermelles. ("algo es algo dijo un calvo cuando se encontró con un peine sin puas").
Llegint els diaris, m'ha copsat una vegada més el ritme que tornem a portar de dones mortes per violència de gènere.
El món continua amb violències, guerres, fam, corrupcions, etc.... La "fotuda" crisi sembla que a finals d'any potser és veurà ja que comença a remuntar, però mentres hi ha molta gent a l'atur, i amb molts pocs mitjans per subsistir.
Els polítics d'aqui ja comencen a fer pre-campanya i l'oposició s'està esmolant les ungles per tal de guanyar el pols.
Avui s'ha aixecat el sumari del cas "Gurtel" a veure quants corruptes hi ha i quants Euros ens han estafat a tots.
L'Obama, als EEUU tot i que va haver de retocar el seu projecte per la sanitat pública, finalment va ser aprovat i sembla que aquesta arribarà a molta més gent que econòmicament no es podien permetre una assegurança que els cobris les necessitats mèdiques importants.
Llegia comentaris que feien des del sector republicà que deien que a EEUU no necessitaven cap mena de reforma per la sanitat pública perquè tenien la millor sanitat del món. Efectivament, els millor hospitals, equips mèdics i especialistes, però............ per a rics.
En fi, que si fa o no fa tot segueix més o menys el mateix, amb alguna excepció puntual, i van passant els dies.
Miraré de no tenir tanta mandra per tornar a escriure, doncs, ja ho he dit moltes vegades, m'agrada fer-ho tot i saber que els meus escrits no canviaran res i ves a saber si interessen a algú.