Menús per aquestes Festes

galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.

Aquest Any m'he deslliurat una mica d'haver de pensar que faré cada dia de Festa doncs ens tornem entre casa meva i a casa dels meus fills.

Per tant, tan sols he de pensar en el dinar de Sant Esteve i en el de Reis que seran els dies en que serem tots a casa meva.

Això dels menús de les Festes de Nadal és una mica complicat. Ja fa anys que vaig arribar a la conclusió que no calia buscar massa sofistificacions donat que els meus convidats preferien sempre el més tradicional, per tant millor per mi (menys feina) i fins i tot pot resultar molt més econòmic.

Enguany doncs faré per Sant Esteve: un pica-pica complert (cloïses, llagostins, salmó, paté de foi, etc...) i "pollastre a la cavalieri" en realitat és tracta de "pollastre al cava" segons recepta de Na Montserrat Seguí. Aquest nom de cavalieri li varem donar per dissimular davant me mare donat que si hagués sabut que el pollastre era cuinat amb cava hagués dit que no li agradava gens i que volia una altra cosa; passava el mateix amb el rostit clàssic, sempre li havia de dir que no hi posava conyac sinó no en volia. En qüestió de l'alcohol la mama era molt intransigent.

I pel dia de Reis està previst que faci "els meus canelons" acompanyats d'una bona amanida i de segon el clàssic rostit de pollastre amb prunes i pinyons. Si ja se que és molt de pollastre però és anar sobre segur perquè agrada a tothom. Igual m'ho rumio i canvio per vedella o per orades a la sal, ja veuré.

Naturalment, no hi pot faltar una bona fruita (que depuri) ni els torrons ni les neules, vi mitjanament bo i un bon cava. Cafè, copa i alegria (havà no perquè el fum està totalment prohibit).

Ja ho veieu, menús res de l'altre món, clàssics i tradicionals. Al cap i a la fi aquestes festes no es tracta tant del menjar sinó del gaudir de la companyia familiar.

Cap de setmana de desembre .......

Galeria de Furs and feathers. Tots els drets reservats.

Avui, dissabte, ja tinc la compra feta perquè hi varem anar ahir a comprar, per tant poca cosa més a fer a part de la meva hora i mitja que passaré amb les amigues fent petar la xarrada com cada dissabte. És el meu trencament de rutina (una rutina diferent) i que forma part de la meva festa de cap de setmana.

No se de que escriure, no em ve de gust parlar de la crisi, ni de la política, ni del finançament, tot això ara se m'està fent molt carregós quan llegeixo el diari. Gaire be sempre és el mateix i cansa, són temes que m'afecten com a ciutadana però que ja en començo a tenir el cap massa ple. La crisi, a la nostra petita empresa ens ha afectat molt, però no tenim cap solució, no som una firma automobilística on ens hi puguin abocar diners per ajuda del sector, ni som banquers, ni constructors. La nostra empresa pertany a l'àmbit de la cultura i per tant en temps de crisi per on s'estalvia més és en la cultura. Els Ajuntaments no contracten, la gent no va al teatre, o al cinema, o als concerts, etc...etc...

He dit que no em venia de gust parlar de la crisi i he acabat fent-ho. Deixe'm'ho així. Parlem del temps, ens arriba més fred diuen i fins i tot la cota de neu podria baixar a alguns llocs fins els 200/400/600 metres. Serà qüestió d'entrar llenya a casa (que no se'ns mulli) i poder encendre la llar de foc que malgrat tenir la calefacció, sembla que t'acompanyi més i que t'escalfi més el cor.

Ja he rumiat el que faré (de menjar)per Nadal i Sant Esteve, per Nadal el menú tradicional de tota la vida:Escudella i carn d'olla i pollastre farcit al forn, fruita, torrons, neules, i cafè. Per sant Esteve una bona amanida d'enciams variats i diferents ingredients que cadascú anirà triant per afegir-los i uns bons macarrons de festa gratinats al forn, fruita, torrons , etc...

No se encara que faré el diumenge 28, ni el dia de Cap d'Any, ni per Reis, per Reis segurament faré canalons per allò de no defraudar al marit que a més és el seu aniversari, tot i que no en tinc massa ganes d'embolicar-me en fer menjars de llarga elaboració; però no puc pas decebre'l farà 62 anys i els canalons són el seu plat preferit. Ja està decidit, per Reis - Canalons -.

El que si se segur que no faré aquells pica-pica sofisticats de marisc, patés, salmó, caviar, que a tots ens agraden molt però que costen un ull de la cara. ¡ no està el horno para bollos !

Ja està, ja he fet el post d'avui, que no diu gran cosa, però "algo es algo, dijo un calvo cuando se encontró un peine sin puas"