HOLA.... ja he tornat

fotos antigues: els meus pares Emili i Elvira

una foto molt antiga, un bon record

Si, ja he tornat, no abans d'acabar gener però aquí estic. Si us he de dir la veritat, no se pas que escriure i explicar-vos; ara en aquests moments estem visquen (fins la saturació) el judici del "procés". La política a casa nostra ja s'ha convertit en un despropòsit, els auto-anomenats presos polítics tot i que tenen el dret de pensar i desitjar el que vulguin, per més que ho neguin i sempre al meu parer, es van passar la llei i les normes del Parlament pel forro, això no vol dir però que jo me'n alegri de que hagin estat a la presó i provisionalment un any sencer a l'espera del judici, no, no és just perquè hi ha molts delinqüents que els deixen en llibertat amb càrrecs. De tota manera, ho entenc una mica perquè en Puidemont i d'altres consellers els van fer un flac favor fugint a l'extranger, davant d'això el jutge tenia l'excusa ,del risc de fuga, per deixar-los a la presó.

Dit això, ja s'ha arribat a un punt en el que, siguis o no independentista, no se sap cap on tirar; els polítics catalans  no donen la talla, escoltar-los gairebé sempre fan sentir vergonya aliena, els polítics del govern central.... "otro que tal", els uns estirant  i tibant la corda per un cantó i els altres cap un altre cantó i així estem. Hi havia un govern central de dretes que ni es volien asseure per dialogar, negociar, cedir i pactar i van fer servir el seu poder per castigar els rebels i els polítics d'aquí que tampoc en tenien cap ganes d'arribar a cap acord, van començar a omplir-se la boca, de democràcia, llibertat d'expressió , i embolicar-se amb la senyera per fer creure que ells són els qui tenen la raó,

La veritat de tota aquesta situació és que la societat catalana està dividida i que tot això ha comportat força  trencaments entre famílies i amistats. 

Jo he deixat de tenir uns amics (de tota la vida) per discrepàncies. Em dol molt i potser la culpa ens la hem de repartir però sembla que cap no estem disposats  a fer el primer pas per retrobar-nos. És molt trist que en aquestes alçades d'edat i amb l'experiencia que ja tenim no siguem capaços de fer l'esforç.

Més llarg del que em pensava, ja tornaré d'aqui uns quants dies, a veure si s'arregla la situació o empitjora, tinc els meus dubtes de que es pugui arreglar doncs davant les pròximes eleccions i amb la dreta...dreta... que apunta (PP, Cs. Vox) tenim mala peça al tàler.