03 d’octubre 2011

Classes de dibuix i pintura

contra la violència de gènere.
Bon dia a tothom, ja torno a ser aquí per explicar unes quantes "batalletes" més.
Avui però no parlaré del que passa al món, ni de política, ni de crisi, ni d'eleccions, etcètera, etcètera.
Us explicaré com estic, com em sento i si per fi he trobat alguna cosa que cregui que em pot fer il·lusió.
Estic be de salut, malgrat alguns petits "ais" que comporta fer-se gran (allò de la tercera edat), físicament no estic massa be, em sobren uns quants quilets i això vol dir que agreuja la meva manca de mobilitat.
Però malgrat això aquest estiu m'ha anat tot molt més be i em sento en certa manera orgullosa de mi mateixa perquè per fi m'he pres seriosament canviar algunes coses de la meva vida per millorar el meu benestar. Sembla que he trobat ja aquella voluntat que tenia i que no se com vaig perdre i començant per aprimar-me, fer una mica més d'exercici i anar-me plantejant deixar el tabac definitivament (de moment he reduït) les coses comencen a rutllar.
El perquè del títol d'aquest post: perquè he trobat un al·licient que em fa il·lusió i tinc moltes ganes de començar. Sempre m'ha agradat dibuixar, no se'm dona malament, però em van ensenyar molt poca tècnica i ara en vull aprendre i vull arribar també a saber pintar, conèixer les possiblitats dels colors i comprovar si tinc alguna creativitat. En definitiva que he trobat molt a prop de casa el poder anar a classes, gaudir i relacionar-me.
El perquè de les fotos penjades: el "baner" JAMÁS perquè durant aquest mes d'octubre recordaré cada dia que és molt important fer alguna cosa en contra de la VIOLÈNCIA SEXISTA.
La pantera: perquè és un felí d'una bellesa impressionant i perquè en aquests moments em sento amb tantes forces que m'identifico amb ell.
Apa, ja us he deixat anar unes quantes intimitats que no tenen cap importància per ningú, tan sols per mi, però que és molt terapèutic fer-ho.
Fins aviat.