Avis i Avies

Aviat farà un any que sóc àvia, cosa que m'omple de satisfacció, però en fa 4 o 5 que em semblava que no ho seria mai perquè els meus fills no estaven per "la labor". En lloc de cuidar dels nets vaig haver de cuidar avis ( ma mare i els "sogres") i us asseguro que tot i ser persones molt estimades per mi, els avis (a partir d'una certa edat) són molt esgotadors i quasi us diré que sembla que et xuclin tota l'energia. Però per fi el meu fill i la seva dona em varen fer àvia i no sabeu l'energia que m'aporta el meu net, és tan maco, tan simpàtic, tan bon minyó, que malgrat que per circumstàncies de feina i de lloc de vivenda dels seus pares no en puc gaudir massa, quan el tinc a casa em sento molt feliç. Hi ha avis i avis. els avis que tenen nets i els que essent avis ja són tan grans que se'ls ha de cuidar i estar per ells. Jo confio que quan m'arribi aquesta edat en que passi de ser l'àvia a ser l'àvia que no es pot valdre per si mateixa, els meus fills tinguin prou seny per no carregar amb mi i dic "carregar" perquè malauradament ens tornem en una "càrrega" per més que ens estimin.