12 d’octubre 2007

Avis i Avies

Aviat farà un any que sóc àvia, cosa que m'omple de satisfacció, però en fa 4 o 5 que em semblava que no ho seria mai perquè els meus fills no estaven per "la labor". En lloc de cuidar dels nets vaig haver de cuidar avis ( ma mare i els "sogres") i us asseguro que tot i ser persones molt estimades per mi, els avis (a partir d'una certa edat) són molt esgotadors i quasi us diré que sembla que et xuclin tota l'energia. Però per fi el meu fill i la seva dona em varen fer àvia i no sabeu l'energia que m'aporta el meu net, és tan maco, tan simpàtic, tan bon minyó, que malgrat que per circumstàncies de feina i de lloc de vivenda dels seus pares no en puc gaudir massa, quan el tinc a casa em sento molt feliç. Hi ha avis i avis. els avis que tenen nets i els que essent avis ja són tan grans que se'ls ha de cuidar i estar per ells. Jo confio que quan m'arribi aquesta edat en que passi de ser l'àvia a ser l'àvia que no es pot valdre per si mateixa, els meus fills tinguin prou seny per no carregar amb mi i dic "carregar" perquè malauradament ens tornem en una "càrrega" per més que ens estimin.

2 comentaris:

musicbcn ha dit...

en la teva mà està que no carreguem amb tu... simplement sigues com ets i no carregarem amb tu, sinó que gaudirem de la teva companyia... però tingues clar que, per poc que pugui, el dia (que arribarà mooooolt tard) que no et puguis valer per tu sola de forma correcta, jo seré allà!

Marali ha dit...

Gràcies, ja ho se, i amb això compto, però repeteixo quan arribi al punt de que practicament estigui "ga-gà" no us canvieu la vida. una avi a quí cuidar no és recomanable per la convivència d'una parella