28 d’octubre 2007

Dia de la setmana..........DIUMENGE

Doncs si estem a diumenge i a més és aquell cap de setmana que ens deixen dormir una hora de més (que jo no dormo) i que en realitat a la primavera ens havien pres. Els diumenges per mi són especials, no he de traballar a l'oficina, ja hi ha el "dissabte" fet i per tant em puc dedicar al "dolce far niente" a part del dinar naturalment. Els diumenges desconecto de la rutina de la feina administrativa i a més com que habitualment venen a casa a dinar els meus fills i net puc dedicarme més temps a la cuina (és una de les coses que m'agraden) per fer el dinar una mica "especial" per ser diumenge. I de vegades em pregunto, perquè ha de ser en diumenge? Tinc una professió lliberal que em permet sortir entre mig de setmana, però no ho se fer. Tan varen arrelar en mí les costums de casa meva? Moltes vegades m'he dit: deixa la compra al super pel dilluns i t'estalviaràs la gentada i les qües. Però acabo sempre anant a comprar en dissabte. Així s'ha fet sempre quan s'ha treballat de dilluns a divendres (abans dissabte) amb uns horaris fixats, però jo que tinc el privilegi de no tenir horari (l'oficina la tinc a casa i sóc la meitat de la jefatura) no hi ha manera de que pugui canviar aquesta rutina. No voldria creure que m'he convertit en una persona "rutinaria". Però si que necessito programar-me les coses a fer (no cal agenda, el meu cap és com una agenda). No sóc de imprevistos i fins i tot m'inclino més per les coses ja conegudes que per el que m'es desconegut. L'hàbit antic de no treballar en diumenge ve de la religió, però no és aquest el meu motíu, que és "el costum".

1 comentari:

jrrof ha dit...

Doncs si els humans som animals de costum, ens costa trencar rutines. Que valenta... el diumenge matinat! Jo avui m’hi he enroscat fins les nou tocades. Apa que tenim compromís... no te’n recordes? Si estava tant bé... (a diari, deixant a les set i mitja del matí... cinc néts a casa, tan sols arribar ja fent gresca! Apa que no arriben espavilats!) Doncs si... avui estàvem compromesos a La Roca a casa del fill per esmorzar junts, ens hi em acostat una mica tard, la taula parada (nata, pastís al forn, natilles... preparat a casa per la nora) Axis s’ha posat l’avi i el petit... el nét KIKO empastifat de nata, estava content! Al seu voltant tots contents! Tot i la nostra tardana visita. Ja els hi ha nascut la gespa...però està a remolins (degut a la forta pluja caiguda just al sembrar-la... va arrossegar les llavors) l’han replantat de nou... avera si sortirà. En KIKO de quinze mesos no ha parat gens! Això que s’havia llevat a les sis No per "el costum" Si per fer gresca!!! Marali doncs si “els humans som animals de costum” “ens costa trencar rutines”. I que per molts anys i panys...feliç diumenge. josep