24 d’octubre 2007

LA SRTA. MARIA BRAU...............

Avui vull tenir un record per la Srta. Maria Brau, ella va ser la meva mestra dels 3 als 10 anys. m'ha fet pensar en ella els 2 brots de racisme i xenofobia viscuts ahir en 2 trens. La Srta. Maria ens va ensenyar el que abans en deiem "urbanitat" i avui és podria traduir en "ciutadania". La urbanitat no consistia solament en les bones formes en vers els altres (bon dia, bona nit, passiu-be, si senyor, si senyora, servidor/a de vosté, etc.) si no que també ens ensenyava unes normes de conducta al carrer, a l'escola, a casa i sempre basades en el respecte a les persones i a les coses. Quan jo era petita, tot i ser catalana de neixement, m'havia sentit a dir moltes vegades (era el que es deia llavors) "xarnega" perquè els meus pares no eren catalans però una vegada que la Srta. Maria va sentir aquesta expressió (no recordo si dirigida a mi o a una altra) de una manera molt didàctica ens va fer veure a totes (era un col.legi de nenes) que totes les persones són iguals, amb els mateixos drets i els mateixos deures, que a les persones no se les podia jutjar pel seu lloc de naixement o pel color de la pell si no pels seus actes. Que de persones bones i dolentes n'hi havia a tot arreu, catalans, andalusos, extremenys, francesos, moros, cristians, indis o negres i que el que comptava de la persona era precisament això, bona persona o mala persona. Be, estic veient que no se resumir, ja procuraré fer-ho de mica en mica. Evidentment que el debat ara està en que si s'ha d'ensenyar a l'escola això de la urbanitat o ciutadania o és cosa dels pares. Per mi és evident que els pares han d'ensenyar comportament als seus fills però no està per de més de que a l'escola s'ensenyi també si tenim en compte que els infants moltes vegades passen més hores amb el mestre que no amb els pares. Coses de la vida agitada que s'arriba a portar per cobrir totes les necessitats (autèntiques o creades). Tornaré a parlar més de la Srta. Maria.

2 comentaris:

jrrof ha dit...

Ni tan ni tant poc.

Recordo que el meu mestre tenia una regla de cinc pams i la feia servir a diari “els dits de la ma plegats fent pinya” i fuetada:’-( Això era la urbanitat de la meva infància, tot era pecat, de català ni parlar-ne... predominava el "Cara el Sol" i la mala llet. Era en pols americana.

Ni tan ni tant poc.

Espero més de les teves noticies de la Srta. Maria.

Marali ha dit...

Vaja, ja ho se que vaig estar molt de sort anant al col.legi de la Srta. Brau, (estava davant de casa) per sort les monjes (me mare creia que era el millor per la seva nena) van haver de patir l'orgull de pobre de ma mare perquè varen pusar en dubte que puguèssim pagar. La Srta. Maria va ser una mestre excepcional i mai pegava ni castigava, be, alguna vegada et posava de cara a la paret