Avui he llegit un article de Lídia Falcon a EL PERIÓDICO en el que parlava del Jutge Serrano (no se si és de Málaga, Sevilla o Granada, això és el de menys) i les seves declaracions referents la violència de gènere.
Dies enrere va ser el nou bisbe de Sant Sebastian qui es va quedar descansat treient-li importància a la catàstrofe d'Haití.
L'església contra la modificació de la Llei d'avortament.
El control del cens pels immigrants per part de l'Ajuntament de Vic.
Càmeres de seguretat per tot arreu.
Retrets mediàtics a la feina dels bombers, de la policia. Rebuig de centres de metadona, rebuig a donar permís per fer mesquites.
Jutgem per les aparences i no pels fets.
Critiquem als polítics (ho faríem tot millor nosaltres?)
Critiquem les dones que treballen, les que es divorcien, les que vesteixen d'una manera determinada, les que tenen un càrrec directiu, ...........
En fi, tot plegat i molt més, em fan pensar "En quin món vivim"?
Controlats per la policia, per hisenda, per la ss.ss., per el "que diran" , per les crítiques del veí, pel proteccionisme "enorme" de l'estat i etc...etc...
On són: la tolerància, la comprensió, l'amor, el civisme, el be, l'amistat, les creences, la ètica i la moral ??????????
Demanem més inversió en imvestigació, les noves tecnologies, un ordinador per cada nen a l'escola, ¡¡¡¡ VISCA LA MODERNITAT !!!! però hi ha gent que encara s'esgarrifa quan se'n adona que la seva veïna te un amant, quan una dona de 50 anys te un novio de 30, (al revés no, és clar)
o encara hi ha comentaris (por lo "bajini" perquè no seria políticament correcte) de que si el marit ha estomacat la dona, potser tenia els seus motíus. Evidentment que si que els tenia simplement que encara es tracta d'un ultra- masclista, carca i retrògrad, que es creu que pel fet d'haver signat un paper la dona és una propietat seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada