03 de febrer 2010

"Febrerillo - el loco"

Galeria de Dedalus11.Tots els drets reservats.
Ja hem entrat al febrer i segons la dita és el mes del temps variable: pluges, fred, glaçades, algun dia de sol, i més glaçades.
Crec que enguany aquest temps l'ha fet pel gener, hi ha hagut neu, fred, i pluges; poc sol i dies molt ennuvolats però no pas massa glaçades, 2, 3 dies com a màxim del termòmetre 2 graus sota zero. Naturalment, estic parlant d'on visc - el Vallès Oriental.
Però ja fa anys que em sembla que els hiverns d'ara no són com els de quan jo era petita. Potser ara ens sembla que no fa tant de fred perquè les cases ja estan més preparades (calefacció) i també la roba d'abrigar, sense pesar tant com la d'abans, abriga molt més.
Però.... al carrer feia molt de fred, recordo que al menys durant un mes de l'hivern havíem de trencar el gel del safareig, que es rebentaven les canonades de l'aigua perquè aquesta es glaçava i que a les taulades hi havien "caramels" de gel.
Això al carrer, ja no parlem de les cases (antigues amb sostres molt alts) que tenien habitacions molt grans, cases de planta baixa i pis. A baix acostumaven a tenir una gran entrada (com 2 habitacions dobles d'avui en dia), una mica de passadís d'on hi sortia l'escala per anar a dalt, un menjador al menys de 20 m2, una cuina també gran de 16 o 18 m2., sortida a l'eixida (que donava al carrer del darrera i sota l'escala un rebost d'uns metres que avui en dia els constructors hi posarien la cuina. A l'eixida "la comuna".
El dalt de les cases acostumava a tenir 4 habitacions, 2 exteriors grans ("sala y alcova") i 2 interiors individuals, de les grans una d'elles donava al balcó del carrer (davant) i l'altra al terrat que era el sostre de la cuina i on s'acostumava a estendre la roba a l'hivern.
Explicat així penses: ¡¡¡¡OSTRES!!!! això eren mansions. Doncs si, però com que eren cases molt antigues tenien moltes mancances de comoditats, costaven molt d'escalfar, no hi havia tampoc massa portes per mantenir aïllats alguns espais, si t'oblidaves de tancar les portes del balcó i el terrat (obertes al matí per ventilar) per l'escala et baixava un aire i un fred que refredava el poc que s'havia pogut escalfar el menjador.
Les criatures duien samarretes enfelpades, mitjons de llana, abrics de llana, gorro, guants i bufanda també de llana; això per anar a l'escola que no solia estar massa lluny. Als llits ens abrigàvem amb mantes de llana (3 dobles 0 6 individuals), peücs per dormir, bossa d'aigua calenta. I els matins t'ho rumiaves una estona abans de treure el braç per encendre el llum.
El pitjor de tot era que tinguessis una "necessitat urgent" a la nit i haguessis de baixar i sortir a l'eixida per anar a "la comuna".
Tot això que us explico de com eren les cases sembla que precisament sigui aquest el motiu pel que ara tenim la sensació de que no fa tan de fred com fa 50 anys, pot ser si però les teulades blanques, l'aigua del safareig glaçada i el gel de les basses d'aigua del carrer era molt més habitual que ara i durava com ja he dit abans com a mínim un mes.
A veure quin febrer ens farà. Serà realment "Febrerillo el loco" o ja n'hi haurà hagut prou amb el mal temps del gener? Jo personalment, preferiria que fos així.

7 comentaris:

jrrof ha dit...

ei! Marili ho has descrit tal qual era i realment feia fred, molt fred, els abrigalls no abrigaven pas com avui dia, un abric escurçat o una simple casadora i tal com tu dius els complements teixits a casa a base de llanes, les peces es feien i es desfeien com si res, sort dels que tenien prous mantes, a casa ens recobríem amb sacs gruixuts i pesants, la màrfega de pellofa de blat de moro i mes tard matalàs de borra, no faltava mai la bossa d’aigua calenta al costat i un maó escalfat a la llar de foc als peus, a l’escola pedres calentes a les butxaques i arriant, el matí els camins recorsecats per el glaç, no hi havia mai fang, a l’escola una estufa de llenya o esclofa per una classe immensa i alta, la meva descripció fa referència als records de la meva infantesa 60 anys. Fas referència que vius el Vallès, ara jo es quant amb pregunto no havies canviat de casa? Una abraçada XXXL Josep

Marali ha dit...

Estic a punt Josep, estem en la fase del "regateig" o sigui "las rebajas del Corte Inglés", ja t'avisaré.
Ostres, jo no vaig arribar a portar mai pedres calentes a les butxaques, però l'estufa de l'escola era de llenya i la feina que hi havia per escalfar 2 classes. A casa tan sols teniem un braser.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

セフレ

Anònim ha dit...

セックスフレンド

Anònim ha dit...

セックスフレンド

Anònim ha dit...

セフレ

Anònim ha dit...

出会い