La corrupció

Tots els drets reservats.

La corrupció de les persones amb la finalitat de fer diners ràpids i de manera fàcil sembla estar a l'ordre del dia. Polítics, jutges, policies, funcionaris, en definitiva gent que tenen un cert poder i que poden ser temptats. També en les feines lliberals (agents comercials, advocats, artistes, etc...) és donen casos de corrupció.

Jo no acabo d'entendre això, com es poden perdre els valors per diners?, em varen ensenyar que els diners són necessaris per viure i per aconseguir-los s'havia de treballar, amb honradesa i amb lleialtat per a qui treballaves. És tractava de saber administrar el que guanyes per viure en les degudes condicions. No estirar més el braç que la màniga, no envejar el que tenen els altres i conformar-te amb el que pots abastar. Si s'aconsegueixen uns estalvis i tens aspiracions de anar a més (que és lícit desitjar-ho) sobre tot pensant amb la família pots provar de muntar un negoci propi però sempre dins la legalitat i la honradesa. O be, millorar les teves qualificacions per tal de prosperar i pujar al teu lloc de treball.

La corrupció en més o menys grau, sempre ha existit, recordo que quan jo vaig començar a treballar em vaig quedar molt sorpresa a l'arribar el Nadal i el meu "jefe" em va fer anar a portar "sobres" a directors i apoderats de bancs, al cap de la "guàrdia civil", el cap de la guàrdia urbana, etc. a part de les "paneres" que normalment es lliuraven a qui en certa manera t'havia proporcionat un benefici. Sembla que aquesta pràctica s'ha anat perdent però ara aquests pagaments de favors és fan molt més a l'engròs i de moltes maneres diferents.

Recordo les primeres eleccions democràtiques municipals i que una vegada constituïts els governs d'ajuntaments, dins les agrupacions de partits polítics és va començar el debat dels sous d'alcaldes i regidors. La opinió generalitzada era de que s'havien d'adjudicar uns sous dignes per tal d'evitar les temptacions de rebre diners a canvi de favors.

Perquè, desenganyem-nos, els humans som imperfectes, hi ha de tot, honrats, no tant honrats i "pocavergonyes". El que ens cal però és el saber distingir i no generalitzar, perquè per sort, els "pocavergonyes" no son majoria i per tant no es pot dimonitzar per exemple: a tots els polítics per uns quants, a tots els jutges o a tota la policia. Deixeu-me creure encara amb la bona fe de la majoria de la humanitat.