Galeria de Key QTR. Tots els drets reservats.
Ja fa dies que volia fer aquest post d'agraïment però dubtava perquè és molt personal.
Avui però m'he decidit, al cap i a la fi aquest blog va una mica de tot però també de reflexions personals i sentiments.
Escric doncs aquest post en agraïment a una persona molt estimada, que fa 38 anys que el conec perquè li vaig donar la vida al mateix temps que em convertia en mare. Com veieu és tracta del meu fill Joan que fa dies va escriure un post al seu blog on reflectia els seus sentiments en vers els seus avis i els seus pares.
Llegir-lo em va omplir d'orgull. Dins meu vaig pensar: mira que és difícil ser pare, però sembla ser que no ho hem fet tant malament.-
En el seu escrit parla de l'educació rebuda, dels valors ensenyats, de l'amor rebut, de la cultura i dels sentiments. M'ha fet adonar que hem estat molt importants per ell malgrat que no ho hagi expressat d'una manera oberta i carinyosa massa sovint.
Els fills ens estimen i ens donen amor a la seva manera, però tot allò que tu has fet per ells per amor de pares ells ho retornen en escreix als seus propis fills. És així, és llei de vida i així serà sempre.
Per tot això, fill, t'agraeixo moltíssim el teu escrit. Agraeixo el teu amor, la teva estimació, la teva dedicació i sobre tot la dedicació a tota la teva família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada