L'estiu aviat, setmana dels Joans

Galeria de Flo. Tots els drets reservats.

En teoria demà serà la nit més curta de l'any i començarà l'estiu. Dic en teoria perquè fins ara, calor el que és diu calor, no n'ha fet gens. Molta pluja, nits fresques, i el sol escàs. Confiem en que de veritat aquesta setmana ja ens arribarà l'estiu com cal.

Dimecres serà la revetlla de Sant Joan, focs, artificis, petards i alegria, coca de pinyons, de fruita o de crema i cava que no en falti. Donada la gran crisi i la por, potser la gent no anirà tan massiva ment a les revetlles populars i és tornaran a fer a casa als terrats o les terrasses com és feia ja fa molts anys; família, amics i veïns, una bona música per escoltar i ballar però que permeti parlar i com a molt tard a les tres de la matinada a dormir.

En la meva opinió, que val poc, aquesta manera de fer les revetlles era més autèntica. A les cases on hi havia un Joan o un Pere o Pau és preparava la terrassa (o terrat) amb "banderetes" i és sopava amb la família i a l'hora de la coca, cava, petards.... arribaven els veïns i els amics convidats per celebrar-ho tots junts. Abans però de sopar, la quitxalla (vigilada pels pares anaven a veure encendre el foc que s'havia muntat amb la llenya (escombres, cartró, cadires velles,....) que havien anat recollint per les cases des de feia un mes abans. Els focs s'han anat perdent donat el risc d'incendis, encara se'n fan alguns però amb permís i controlats per la guàrdia urbana.

Al parlar així no és que vulgui tornar en darrera en el temps, però tal com és fa avui en dia, em passa igual com el dia de la mare o el dia del pare, una mica massa comercialitzat i sense autenticitat. Sembla que per divertir-se i celebrar alguna cosa s'hagi de fer per força en un lloc ple de gent, a "bombo i platillo" i gastant força calers.

De Joans a casa n'erem 4, ara ja en som només 3 però no deixarem pas de celebrar els Joans i farem com sempre s'ha fet un bon dinar familiar a casa amb el menú habitual d'aquest dia, o sigui el que més els agradi als Joans.

Passeu-vos-ho molt be doncs i aneu en compte amb la beguda i la carretera.

Sant Antoni de Vilamajor

He hagut de recorre a les fotos de mostra de Microsoft perquè estic escrivint aquesta entrada des de l'ordinador de l'altre despatx, el meu torna a ser a l'hospital de PC's, i és clar en aquest ordinador no hi ha les meves fotos.

Be com ja us dic al títol ja estem a Sant Antoni de Vilamajor, un petit poble al peu del Montseny.

Gaire be ja tenim tot colocat, ens ha costat dues setmanes, ara ja queda molt poc, anar a Ikea a comprar una taula i 2 cadires per la cuina, una taula pel meu despatx (la que tenia a L'Ametlla era enorme i quasi no em puc moure) i potser una taula i quatre cadires per la terrassa, be això últim ja ho veurem doncs de moment no és pas imprescindible.

Començo a conèixer alguns llocs de San Antoni, bar del poble per anar a fer el cafè de tant en tant, cafeteria-pizzeria, la fonda, bancs i caixes, la carnisseria, la peixeteria, l'estanc i els diaris. En aquestes dues setmanes he sortit molt poc però de mica en mica ja ho aniré fent. M'agrada la gent, és de la que et saluda pel carrer i et diu bon dia encara que no et coneixi. Ja conec a un parell de veins que es veuen molt amables i agradables.

Tindrem ocasió de presentar-nos a tots els veins de la comunitat per la revetlla de Sant Joan doncs es ferà un sopar al carrer i ens hi hem apuntat, espero conèixer els que tinc al pis de dalt de casa meva per veure com són, ja tinc alguna queixa (potser no de massa impostància) però esperaré a coneixer-los per dir alguna cosa.

Això és tot, ja us aniré tenint al corrent, i continuaré fent entrades procurant tocar els temes d'actualitat més candents i no tant de mi i dels meus.

Una petició......música dels 60.... record!!!!!!!!

Més música

Diana Ros.

De diumenge a diumenge

Rosa encadenada. jrrof. Tots els drets reservats.

De diumenge a diumenge perquè he estat tota la setmana sense visitar i escriure alguna cosa en aquest estimat espai.

Tot i que m'ho passo força be escrivint em costa trobar de que parlar o que explicar i com que ara estic bastant més ocupada que abans ho vaig deixant.

Quan vaig començar a escriure aquí vaig fer també un cicle de receptes de cuina casolana de casa nostra cada diumenge. A la meva manera, que no soc cuinera jo, però que creia que podrien ajudar a joves que els agradés la cuina i podessin aprendre a fer aquells menjars de sempre i de cada dia que ja sense adonar-se'n s'havien anat perdent a casa seva per culpa de les presses del dia a dia (feina, estudis, oci, etc...)

Saber fer un bon estofat, una escudella, un arròs a la cassola, una paella marinera, coure llegums, uns canalons, uns macarrons, uns fideus a la cassola, un bon rostit... en definitiva la nostra cuina, vaig pensar que podria ajudar a algú. Cuina sana, alimenticia, i en mesura bona dieta, poden contribuir al benestar d'una família. Els capricis de: "hamburgueses, patates fregides, pizzes, frankfurts".... estan be de tant en tant i no massa sovint , no maten a ningú però el plaer del paladar no s'ha de deixar de banda i la veritat és que aquests capricis culinaris foranis de bon paladar res.

He recordat el perquè vaig voler escriure les meves receptes de cuina com hagués pogut explicar els meus escrits referents a: la lluita per la igualtat de les dones, la meva catalanitat, els meus orígens, la meva opinió sobre la immigració, sobre els polítics, o la meva infantesa i adolescencia.

Mirat així han estat bastants temes i variats els que he tocat en el meu blog, sempre, naturalment des del meu punt de vista, i ara em trobo que escriure de segons que pot ser repetitiu i que penseu que ja he arribat al punt d'explicar "batallitas" però és igual, tot i que segur que no escriuré diàriament tornaré a fer-ho més sovint, opinant sobre els temes més candents de l'actualitat o explicant-vos la meva vida, que segurament poc us importa però a mi em va molt be com a teràpia.

I avui com que és diumenge, també us posaré un vídeo musical.

Ella....... música pel diumenge.

Sense novetats

Tots els drets reservats.

Fa dies que tinc el blog oblidat, des de Sant Jordi, que us vaig felicitar amb una rosa vermella.

No tinc gaire cosa per explicar, d'aquí el títol d'avui. A part de que ja ens falta poc per canviar de casa i de que amb tot el dolor del món ja no tenim els gossos......... res més de nou.

Passo molt de llegir articles sencers del diari, me'n assabento del que passa al món d'una manera superficial llegint tan sols els titulars.

En definitiva, com que no està a les meves mans canviar les coses en general i que afecten a tot el món, crec que el més positiu per mi serà tornar-me una mica més egoista i pensar més en el meu propi benestar i el dels meus i deixar els problemes dels demés a les mans de qui si que ho pot arreglar.

Be, ja us deixo, me'n vaig a fer el dinar que avui malgrat ser dijous no serà arròs. Hem decidit fer "migas de pastor" fa poc que les vaig aprendre a fer i em surten boníssimes.