01 de maig 2009

Festiu, descans, i avorriment?

Galeria de Seattle Click. Tots els drets reservats.
Avui, primer de maig, Dia internacional del treball, FESTA.
No varia gaire dels altres dies en el meu cas, tan sols que no hi ha l'obligació d'estar exclusivament al despatx unes hores i que el telèfon de l'oficina no sona. Que no cal arxivar (jo es farà demà) que no cal fer cap pressupost, enviar cap mail, ni passar comptes.
Ens hem llevat a l'hora normal, a 2/4 de vuit, més tard que altres dies, però no massa. M'he pres el meu cafè amb llet de cada matí, les pastilles i he netejat la cuina.
Ara aquí em teniu, fent el meu escrit al blog, dient bajanades perquè no tinc cap gana de parlar de la possible pandèmia, dels 100 dies de l'Obama o de les properes eleccions europees i encara menys del govern i els polítics de casa nostra.
Ahir vaig tenir una mala notícia, el fill dels meus amic, en Moi, el varen haver de ingressar a l'hospital per un problema de ronyons. Com és lògic els seus pares estan bastant espantats i ell també. Ja fa temps que tenia problemes de salut però no li trobaven el què, ara sembla però que ja saben que te i al menys potser també sabran com curar-lo. Així ho espero.
En Moi, per mi és com un nebot al que estimo molt, te 2 anys més que el meu fill gran, el dia que va néixer en Joan, aquell matí precisament li estava fent de cangur perquè la seva mare havia de fer uns encàrrecs. Era una criatura tranquil·la, sense cap problema i de molt bon portar. De gran ha estat i és un bon noi, no ha tingut massa sort amb les parelles de les que s'ha enamorat però si ha de ser que tingui parella, ja la trobarà. He parlat amb ell per mitjà del messenger i està força animat però avorrit de l'hospital. Espero que es tracti d'una estada curta i que el guareixin aviat.
Descans d'oficina, i també de la feina de casa, faré la mínima, i després de dinar veuré la tele, pel·lícules o el que facin que em distregui. La qüestió és allunyar l'avorriment de cada cap de setmana sense poder sortir de casa ni anar en lloc.
Be, demà però, m'ho he muntat be amb el marit i me'n vaig a Pineda de Mar perquè la nostra companyia de teatre amateur "Catarsi Teatre" participem a la Mostra de Teatre Amateur que és fa a Pineda de Mar cada any. Presentarem l'obra "Les Amistats Perilloses" que perquè no dir-ho? ens queda molt be. O sigui, res d'avorriment aquest "finde"

4 comentaris:

David montilla ha dit...

Espero que hagi anat bé l'obra!!

Marali ha dit...

Doncs si David va anar be però ens havien programat a la una de la nit i com que tot anava en retard, verem acabar cansadíssims a les 3 de la matinada.

Cesc ha dit...

i la vida és això, na fent i que no falti el café :)

Marali ha dit...

Sobretot el cafè, ja hi estem massa viciats.Benvingut al meu blog i gràcies per la visita. Els teus escrits perduts està molt be, ja t'aniré veient:)