La setmana del bacallà amb panses i pinyons.......

He d'anar a comprar bacallà, panses i pinyons. Es tradició el divendres Sant fer bacallà. A totes les cultures hi ha receptes culinàries que van molt lligades amb la religió. Aquesta del bacallà a casa nostra i que està molt estesa arreu de la península no se ben be des de quan però ens ve per la quaresma i Setmana Santa. Durant la quaresma tots els divendres s'havia de fer desdejuni, però amb dispensa es podia menjar peix, però és clar, el peix resultava car pels treballadors que tan sols tenien al seu abast, sardines, sorells, bogues, i para de comptar, en canvi el bacallà salat resultava un peix de qualitat que a més es conservava sense necessitat de nevera, el podies dessalar quan volies per fer-lo servir i era un plat que agradava molt: arrebossat, amb samfaina, amb suquet, amb patates i pèsols, o be amb panses, pinyons, ous durs i patates o cigrons per fer plat únic o amb salsa com a segon plat.

Evidentment jo no conec totes les tradicions culinàries i no puc posar més exemples a part de les del musulmans quan el ramadà, que sobre tot tenen per tradició fer uns pastissets amb mel que tan sols es fan durant aquestes dates. També hi ha el xai pasqual, etc.... Però tornant a casa nostra i a casa meva, totalment deslligada de la religió, per divendres Sant faig el bacallà i segur que mentres sigui festiu el continuaré fent. Dic això perquè també era tradicional fer "crema" per Sant Josep però al menys jo, des que ja no és festiu ja no en faig perquè me'n oblido i com que a casa no hi ha cap Josep ni me'n assabento de que ha passat el sant. Doncs això, que per Setmana Santa, bacallà amb panses, pinyons i ous durs, que em surt fantàsticament bo.

Ara recordo una cosa que em deien de petita, no te res a veure amb la cuina, però és una d'aquelles coses que m'han quedat: " per Divendres Sant no s'escombra perquè sinó surten formigues" m'ho deia la "Conxita" que vivia a casa de relloguer i a la que jo estimava molt. Sempre que passo l'escombra per la casa en Divendres Sant me'n recordo i em queda com una recança de que ho faig mal fet.

Hem de cantar un "Aleluia" ?

Amb el primer cafè amb llet del matí i repassant el diari, me'n adono que per fi els bisbes han decidit relegar al locutor Jiménez Losantos a un altre programa (aquest a la nit) compartit amb un altre locutor. Sembla ser que aquest ha perdut el suport dels bisbes, tan sols en queda un que està d'acord amb ell, i ara depèn molt del que decideixi ell si es queda a la COPE o accepta compartir programa en un altre horari. ¡ al·leluia ! al menys deixarem de sentir-lo al matí amb les seves bajanades i insults, Es veu que 5 querelles perdudes per insults i calumnies han pogut més per els bisbes, que els diners que els proporcionava la publicitat.

En el cas de la possible remodelació del Govern de Zapatero, segons l'article que he llegit sembla que els 3 possibles vice-presidents seran: Chaves, Jaime Blanco i Ana Mª Salgado, i deixaran el govern: Solbes (està cansat de només sentir crítiques, cremat i suposo que dolgut) i Na Magdalena Alvarez (Maleni). Hem de cantar un Al·leluia en el cas de Chaves, que se'n encarregaria de la política territorial ? També segons l'article del diari sembla ser que si, que hi ha bon rotllo amb el president Montilla i encara més amb el president Zapatero i que finalment amb ell podria desencallar l'assumpte del finançament i l'Estatut. Jo tinc els meus dubtes, precisament el bon rotllo amb el president Zapatero ha fet que des de la seva presidència d' Andalusia, es defensés el "cafè para todos" Ja ho veurem si finalment es confirma aquesta remodelació del Govern central.

I finalment, no vull deixar passar l'ocasió de parlar una altra vegada de la campanya publicitària de la Conferència Episcopal i dels linxs, en aquest article queda reflectit com l'església ha estat sempre en contra de la ciència, arribant a empresonar, i fins hi tot cremar per heretges a científics reconeguts, i no estic parlant de la Inquisició sinó del segle XVIII i el XIX. (Cremar en aquests segles potser no).

Una mica de música pel Diumenge

ELVIS PRESLEY - EL REI

Es presenta un cap de setmana feliç

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.

Dissabte, sol, cel blau, ni un núvol. Un dia de primavera de maravella. Aquestes quatre ratlles per desitjar-vos un bon cap de setmana. El meu s'intueix feliç.

Divendres, amb Sol, ¡que be!

Galeria de Vanda. tots els drets reservats.

Una setmana més, avui divendres s'ha llevat amb una mica de sol esmorteït, però ja no és un dia gris com els de tota aquesta setmana. Fa fresca però ja és el que toca doncs no estem a l'estiu, tot just ens acaba de començar la primavera i sembla ser que enguany ens està fent el temps primaveral com Déu mana.

La cimera del G-20 ocupa la primera pàgina de tots els diaris. Creieu que aquests "potentats" podran arranjar alguna cosa de la "crisi" global ? Canviaran de veritat i regularan el nou sistema del capital? Tinc els meus dubtes perquè hi ha massa interessos creats i individuals de cada país per a que arribin a un acord i el compleixin. Confiem però en que d'una manera o altra i encara que sigui molt a poc a poc les coses de l'economia que tant ens afecten als "currantes" es puguin anar posant a to.

Aquest cap de setmana, be el Diumenge, tindré a dinar a la família, ole i ole. Els vaig demanar que volien per dinar i el meu fill em diu: Si no el fas picant, fes cous-cous tunisenc. M'hi he compromès, no el faré picant i prepararé una salsa amb "harissa" a part per qui l'hi vulgui. Jo també en tenia ganes de fer-ne, al menys 2 o 3 cops a l'any en faig perquè a tots ens agrada molt, el que passa és que és un menjar bastant consistent i a la nostra edat ja comencem a trobar-lo una mica pesant.

El català de l'any

Foto de Jrrof. Tots els drets registrats.

Avui llegeixo que ahir és va lliurar el premi "CATALÀ DE L'ANY" instaurat per El Periódico i que havent quedat tres finalistes, el premi va anar per VICENTE FERRER.

Be era un premi cantat, a part de que Vicente Ferrer s'ho mereix en escreix, la desgràcia d'haver tingut una embòlia fa menys de 3 setmanes, ha afavorit l'augment de les votacions al seu favor. Potser la gent va pensar, com penso jo, que els premis i reconeixements s'han de donar en vida i que si no li donaven enguany, l'any vinent potser seria a títol pòstum.

Fa anys i anys que Vicente Ferrer s'està dedicant a tenir cura dels més desafavorits a la Índia, escoles, hospitals, feina.... A la Índia hi ha milions de persones, més pobres que riques, i el que fa Vicente Ferrer i la seva Fundació per els pobres te un valor incalculable. Humanitari cent per cent, ha sabut entendre la espiritualitat de la gent de l'India, i ha entès la seva cultura que també li ha aportat riquesa espiritual a ell.

Per tot això crec que el premi el te ben merescut. Desitjo que es recuperi ben aviat i que pugui continuar la seva obra. Els bisbes catòlics sobre tot els d'aquí n'haurien de prendre nota i no preocupar-se en gastarse els diners en coses inútils d'autobombo com la publicitat.

Flors per alegrar el dia

galeria de Chuk Hunts. tots els drets reservats.

No tinc ganes d'escriure i tampoc se de que parlar, us poso aquesta foto d'aquests clavells (la meva flor preferida) perquè us alegrin la vista i el dia.

Res més, fins un altre.