La memòria històrica

Un oblit, be no ven be, ahir va ser un dia molt important de la

nostra família i el post anava d'aquest dia. Però ahir era el dia

Internacional contra la violència de gènere i no ho havia de deixar

d'esmentar. És per això que penjo avui la foto S T O P.

Quan s'acabarà? no se sap, segons les dades no és pas que s'hagi millorat ja que encara hi ha una diferencia de 9 morts de més en vers l'any passat.

És una vergonya i crec que com no siguin els homes mateixos els que s'hi posin de ferm per lluitar en contra dels maltractadors, això no s'acabarà mai.

L'altre tema que volia tocar és el de la memòria històrica, be, no exactament, sinó el de les fosses comunes dels morts del bàndol perdedor de la guerra civil. Com sempre, l'esglèsia ja ha dit la seva, la Conferencia Episcopal ahir es va destapar i va dir que el que s'havia de fer era oblidar i perdonar. Oblidar? qui dels que va viure allò pot oblidar?. Si la meva mare encara estes viva li podríeu preguntar a ella si pot oblidar. Un germà mort per denúncia d'un veí, que ves a saber on està enterrat, un marit mort al front del Segre de qui tan sols va tenir la notificació "desaparecido en combate" i que ves a saber també on està. Una dona jove amb 30 anys i una criatura que no va conèixer el seu pare, patint els bombardejos de Granollers, vivint la postguerra matant-se a treballar per donar un tros de pa al seu fill. Oblidar? la meva mare no ho va oblidar mai i si hagués sabut on tenia al seu germà i al seu marit segurament el temps li hagués anat apaivagant el dolor i li hagués proporcionat un petit consol el poder anar a resar per ells i portar-los flors.

¡ L'esglèsia que calli ! que el seu comportament durant la guerra civil va ser nefast en general, ells han tingut els seus màrtirs i beatificacions i els altres "un forat al terra de ves a saber on i amuntegats sense cap mena de identificació". Ja és hora de que s'arregli aquest greuge, segurament en el moment de la transició no era apropiat fer-ho (hi havia encara massa militar dels guanyadors) però passats 30 anys ja ningú demanarà revenja (n'estic segura) el que es vol és saber on tenen els seus morts.