Refredats........ Hivern....... fred

Galeria de Fur and Feathers.

Tots els drets reservats.

Tot i que encara estem a la tardor, el temps que ens està fent és de pur hivern i a casa ja ens hem refredat tots: l'avi, el marit, el fill, la jove, el net, i jo. La única que no s'ha refredat és la Margarita, cuidadora de l'avi i ajudant meva a la casa. Aquesta noia és forta i valenta com un "toro" ja ha fet 3 anys que és amb nosaltres i no se'ns ha queixat mai ni d'un mal de cap. Be és que encara és molt jove tan sols acaba de complir 26 anys, jo també a la seva edat ho aguantava tot, llevat de unes angines primaverals que d'això no me'n escapava.

Aquesta setmana ens ha fet fred, fins i tot se m'ha glaçat el vidre del darrera del cotxe tot i estar sota cobert, cosa que gaire be mai m'havia passat des que vivim a L'Ametlla (ja ha fet nou anys).

De fet però, els humans som els reis de la queixa, no estem mai contents, si fa fred perquè fa fred, si plou perquè plou, si fa calor, uf ¡quina calor!.

Avui he estat veient unes quantes fotografies de'n JOSÉ CENDRON aquest fotògraf segrestat a Somàlia que ha publicat El Periódico, que fan esgarrifar en certa manera (i no són de sang i fetge) i ens hauríem d'acostumar a no queixar-nos per tot perquè tan sols veure com a l'Àfrica i alguns llocs d'aquest maltractat continent han de impartir classes als nens, ja posa els pels de punta, o com les dones han d'anar a cercar aigua amb una galleda damunt el cap a 1,2, o 3 quilòmetres de distància tan sols per poder cuinar i veure. Coincideix també que ahir vaig veure un reportatge fet a Guinea i que van emetre per la 2, referent al paludisme, feia esgarrifar tan sols de veure aquells metges d'un hospital, que aquí ens queixaríem si un CAP estes en aquelles condicions,en la seva lluita diaria per a que les mares els portessin els fills a temps. En fi, som uns privilegiats però no en som conscients i sempre voldríem més. Ara ens queixem de la crisi (amb raó, perquè això cada vegada va a més) però no hauríem d'oblidar que "sempre hi ha un pitjor" com la faula del pobre, i que ens hem instal·lat en el "consumir per consumir" sense cap necessitat. Si ho rumiem hi ha moltes coses de les que podríem prescindir.

La setmana vinent, malgrat el refredat, estaré bastant ocupada als vespres, tinc una reunió molt important el dilluns, el dimecres un sopar de gala (sopar anual que fem els representants artístics) i dissabte un sopar de germanor amb la gent de Catarsi teatre, deu n'hi do oi?. Al sopar dels representants ja feia 3 anys que no hi anava, però enguany hi aniré perquè si que en tinc ganes i em ve de gust.