Més històries.......infantesa

Foto de Teilr. Tots els drets reservats.

Abans de fer remememorança de la meva infantesa, vull fer esment una vegada més de la situació en que ens trobem les dones amb la violència de gènere. En el que portem d'any ja són 24 les dones mortes a mans dels seus companys (noviis, marits, etc..) segons "red feminista" i fins ara en aquesta campanya s'hi ha passat de puntetes. Pot ser ja seria hora de que s'afrontés com cal, és veritat que hi ha el perill del "mimetisme" però això va a més i alguna cosa s'ha de fer. Llegiu aquest article, aquí.

Quan jo era petita, la violència de gènere ja era habitual perquè a les xerrades de veïnes de l'estiu prenent la fresca ja havia sentit que fulana te un marit que l'estoba, zutana el seu marit és un "borratxo" i quan arriba begut ho paga ella i els fills, etc. etc.... La meva mare sempre em va dir: " no consenteixis mai que un home t'insulti perquè és comença per l'insult i s'acaba amb la bufetada, i mai, mai, que t'aixequi la mà" a la primera d'aquestes accions, deixe'l i torna a casa que sempre serà casa teva" Bon consell i bon recolzament, desgraciadament hi ha moltes dones que no tenen aquest recolzament per part de la família.

No era d'això del que us volia parlar però, de fet volia explicar de com era la meva infantesa en les coses del dia a dia i de com ha canviat el món, ¡per sort!, uns quants exemples: No ha totes les cases hi havia aigua corrent (de l'eixeta) si no que s'havia de poar amb galledes del pou. Es cuinava en fogons de carbó, els més afortunats tenien cuina econòmica de llenya (que n'eren de bones aquelles cuines), s'anava a rentar la roba al safareig públic, (les primeres rentadores elèctriques eren molt primitives (no més li donaven voltes a la roba amb l'aigua i sabó però llavors s'havia d'esvendir a mà) molt cares i no tothom les podia comprar) els plats es rentaven amb "trisòdic" que no feia escuma tan sols desengreixava, es planxava la roba amb planxes de ferro que s'escalfaven als fogons, els xampús no existien, tan sols a la perruqueria, ens rentaven el cabell amb "Norit", i la mare ens passava cada dia la "pinta espessa" per evitar els "polls". Les neveres eren amb gel que havies d'anar a comprar cada dia, a l'hivern ens escalfàvem amb un "braser" i al llit amb mantes de llana que pesaven, la majoria de les cases no tenien bany, tan sols "comuna" (amb pou negre que s'havia de buidar cada 2 anys) a l'eixida, el terra de la majoria de les cases era de rajola catalana que s'havia de fregar de genolls i amb "salfumant" com a mínim 2 vegades l'any, i cada dia s'escombrava amb serradures molles. Quan la canalla anàvem a jugar al carrer, recordo molt be que de tant en tant havíem de pujar a la vorera perquè venia un "carro" hi havien molt pocs cotxes, o be una bicicleta, anàvem a peu a tot arreu, fins i tot a pobles veïns com La Roca. Escrivíem amb llapis i amb tinta, plomilla i tinter, no hi havia bolígrafs, les primeres plomes estilogràfiques varen sortir aproximadament quan jo tenia 8 anys, me'n varen regalar una per la comunió.

Be, no ho allargo més, per sort per tothom i gràcies a la industrialització i la tecnologia el dia a dia de les dones a canviat molt. Ara tenim rentadores que programem i ens ho fan tot, renta vaixelles, assecadores, cuines de gas, elèctriques, torradores, trituradores, sanwitxeres, cafeteres de tota mena, planxes elèctriques al vapor, parrilles elèctriques per carn o peix, campanes extractores de fums, xampús, cremes, colònies, compreses, desodorants, calefacció, banyera, dutxa, bidet, mosaic, banys alicatats, i etc. etc....

Tots aquests estris faciliten la feina però en comporten més a l'hora de fer neteja. Malauradament encare som majoria les dones que ho hem de fer servir només nosaltres, és com l'acudit: " jo he alliberat la meva dona, li he comprat més electromèstics"

La comunicació i els sentiments

Tots els drets reservats.

Desprès del debat de dilluns, llegits diaris, vist programes de TV fent anàlisi, llegits alguns blogs, m'ha quedat la impressió de que no varen saber comunicar els sentiments, massa encotillats, massa normes, pendents de la seva pròpia actitud davant les càmeres i de no equivocar-se.

Cada vegada és més difícil comunicar-se amb la gent, hi ha molts més mitjans de comunicació però aquests són superficials, si enviem un missatge pel mòbil o per Internet, és això, un missatge, un recado, però no és comunicació.

Escrivim el que volem de l'interlocutor i prou, per comunicar-nos com cal amb algú hi ha d'haver una comunicació visual. Els sentiments els podem manifestar escrivint o amb paraules però si no van acompanyats del gest, de la mirada, del llenguatge corporal, és queden en això, paraules.

Saber transmetre, aquest és el què, ho valorem molt quan per exemple un cantant ó un músic deixen de ser intèrprets per convertir-se en el missatger del compositor i saben expressar i transmetre el sentiment d'aquest. Un cantant amb molt bona veu, amb una tècnica impressionant però que no t'emociona, no transmet, que tan sols pots apreciar la seva tècnica, per mi no és un bon cantant.

Perquè aquest post? perquè avui he llegit una entrevista del Periòdico que m'ha agradat molt, a un expert en comunicació, el Sr. Ferran Ramon Cortés que us recomano, el que diu és aplicable als polítics, a la parella, a la feina, als amics, etc...

Cal tornar a aprendre a expressar els sentiments. No ens tanquem en nosaltres mateixos, pensem en els demés i no tinguem vergonya de sentir-nos emocionats.

Avui toca parlar del "debat"

Tots els drets reservats.

Avui toca parlar del debat d'ahir, tothom ho explicarà i traurà conclusions segons els seus propis interessos polítics, els socialistes veurem que en ZP ha estat millor que el Rajoy que no ha canviat el discurs demagògic que està fent fa quatre anys; i els del PP diran que en Rajoy ha guanyat per golejada al ZP.

Vaig fer el seguiment del debat per la quatro, i desprès del debat vaig seguir veient a l'Iñaqui Gabilondo i els seus convidats, però no vaig poder evitar fer "zapping" durant el debat (vaig mirar CSI) i durant la tertúlia (passant-me a la primera). La veritat és que en els primers minuts del debat ja vaig veure com aniria, encorsetat, rígid, acusacions contra acusacions, i me'n vaig cansar molt aviat, vaig canviar de canal per veure CSI i feia zapping al debat de tant en tant.

El que vaig trobar intolerable és que en Rajoy digués mentider al ZP al menys 5 vegades, segurament volia provocar que ZP sortís al "quite" . Jo hagués caigut en el parany de voler defensar-me i de tornar-li la pilota perquè el mentider és ell i l'Acebes, i el Zaplana, i l'Aguirre, etc. però és clar això hagués esdevingut una picabaralla de pati d'escola i penso que ZP va fer be de no fer-ne esment ni sentir-se ofès (be, per dins ho devia estar però va saber aguantar).

Després del debat, les tertúlies tant de la primera com de la quarta, van voler ser tan estrictes en donar representació a tots que per a uns havia guanyat el debat en Rajoy i per a altres en ZP, tot depenia del mitjà de comunicació que representessin i està clar, semblaven un altre debat bipartidista.

Penso que el pròxim debat ajudarà a clarificar més les coses i que en ZP traurà més "artilleria" i concretarà més propostes deixant descol·locat del tot al Rajoy, be això m'agradaria que fos el que passés, però ja ho veurem. El debat definitiu serà el 9 de Març a les urnes.

Foto de una rosa preciosa, en honor dels socialistes.

Històries........... animals de companyia...........

Foto de Kapsudo. Tots els drets reservats.

Avui torno a posar la foto d'un animal, una gateta blanca molt bonica i dolça, i tal i com li vaig dir a l'amic Saltenc us explicaré un parell d'històries dels meus animals de companyia. Quan jo era petita, a casa sempre havíem tingut gos (a part de gallines, conills i fins i tot varem tenir un parell de cabres) no érem de pagès però als pobles quasi be tothom tenia a l'eixida un pollastre, un parell de gallines, una parella de conills, per allò de l'economia familiar, d'aquesta manera es tenien ous, el capó de Nadal o de la Festa Major, i l'arròs amb conill del diumenge. Les cabres ja no era tan normal però és que el meu pare era pastor d'ovelles, be ell no tenia ramat però treballava per un ramader que comprava el xais a Extremadura i els tenia en corrals per treure'ls l'estres del viatge i acabar-los d'engreixar, el meu pare els duia a pasturar acompanyat del seu gos que ell ensinistrava. Per això a casa també hi havia gos, i les cabres.

Una història de gats.

Quan jo tenia uns setze anys el meu pare va portar a casa una gateta petita (d'un mes aprox.) la meva mare va rondinar perquè va dir que ens ompliria de gats però el meu pare va insistir i va dir que sempre era millor tenir una gata que un gat perquè els gats marxaven (a buscar gates) i les gates no. Li vaig posar de nom "Betty" i això de que els gats són traïdors no deixa de ser una llegenda, tots els animals tenen les seves coses, els has de conèixer perquè simplement és això son animals no persones. La Betty era una gata dolça i carinyosa, li encantava estar a la falda i ser acaronada, també li agradava enfilar-se a la taulada del galliner i estar al aguait per si podia caçar algun pardal. També era molt intel·ligent, li agradava dormir als peus del meu llit però com que sabia que la meva mare no ho volia, no pujava fins que ella no era a dormir i quan me mare és llevava per anar a treballar (les 4 de la matinada), saltava del llit i se'n anava a baix al seu caixó, darrera de me mare és llevava el meu pare (a les 5) i quan el meu pare tancava la porta de casa la Betty ja tornava a ser al meu llit, llavors quan eren les 8 del matí és posava al meu costat i em despertava amb la seva llengua rasposa.

La Betty es va quedar prenyada i a l'hora de tenir els gatets ho va fer al meu llit, be jo me'n vaig adonar i seguint els consells de la meva mare de que no la fes fora perquè em podria fer mal, li vaig posar uns papers de diari i una tovallola a sota del seu cos i la vaig estar contemplant i acaronant fins que varen néixer tots ( no recordo quants però ja els teníem compromesos). Ens en varem quedar un de molt "guapo" tigrat que li vaig posar de nom "hippy". No va ser l'única vegada que es va quedar prenys i quan havia de parir em volia al seu costat, fins i tot vaig fer de "partera" perquè un dels gatets naixia de cul. Per a mi va ser una experiència impressionant i vaig aprendre més coses dels parts i dels gats de les que m'hagués pogut explicar la meva mare, com per exemple que les gates és mengen la placenta (be, ella ho sabia però no se li hagués ocurregut mai explicar-m'ho), que no se'ls pot remenar massa la camada perquè acaben canviant-los de lloc, que són unes mares extraordinàries, etc... etc.... El Hippy va passar de ser el fill a ser el "marit" per tornar a ser el fill i mamar al menys un parell de parts més, finalment se'n va anar a buscar una altra "dona" i ja no va tornar. La Betty és va morir de vella segurament però jo vaig quedar convençuda que l'havien enverinat.

Una història de gossos.

I ara us explicaré com de tenir un gos vaig passar a tenir-ne quatre. El meu gos Blues me'l varen donar uns veïns que és varen trobar per l'urbanització una gossa "pastor alemany" que havia parit. Es va convertir en un gos extraordinari, suposem que el pare era un "pastor belga" perquè ell te més trets de pastor belga que de pastor alemany, és alt, gros, amb un pelatge llarg i preciós, el seu "porte" és elegantíssim, molt obedient i molt lider. Un dia una amiga meva va i em diu, que faries si et trobessis a la porta de casa en un cistell 1 cadellet de gos? i jo que li contesto, home havent-lo vist em seria molt difícil abandonar-lo a la "buena de Dios" doncs mira, fes-te el càrrec que te l'has trobat i ja tens una gossa, així és com va entrar la "Lluna" a casa, és de pel curt negre i "labrador" i va ser primer la joguina del Blues, mai li va fer mal, i desprès la companya, fins que va tenir cadells (no la varem esterilitzar perquè jo sempre havia sentit a dir al meu pare que tant les gosses com les gates havien de parir al menys una vegada perquè si no podien emmalaltir) Els cadells els vaig poder regalar tots (en va fer 7) i nosaltres ens varem quedar amb una gosseta igual que la seva mare i un gos que tenia el mateix color de pel que el seu pare, la Samba i el Rock. Passat un temps prudencial varem fer esterilitzar tan a la mare com a la filla perquè jo no hagués estat capaç de desfer-me dels cadells, tal com es feia quan jo era petita, si s'haguèssin tornat a quedar prenyades.

I aquesta és la història de gossos i de com de voler tan sols un gos finalment es va convertir en tenir-ne quatre.

Evidentment que no visc en un pis i que a casa els gossos tenen suficient terreny per córrer i jugar. Un altre dia us explicaré l'error que cometem els que tenim gossos i vivim en una urbanització amb suficient espai. Vull fer esment però, que jo els gossos no els tinc com a guardians de casa meva, si no com a animals de companyia, que et són fidels i t'estimen, a la seva manera naturalment, no deixen de ser animals i moltes vegades interpretem les seves accions com si fossin persones i no és així.

Col-i-flor gratinada ,,,,,,,,,,,, La recepta del .....

Foto de Germinal. Tots els drets reservats.

La recepta d'avui és un primer plat senzill, nutritiu i econòmic. "Col-i-flor gratinada al forn amb pernil i xampinyons"

Ingredients: (per 4 persones) 1 coliflor grossa, 150 gr. de tacs de pernil del país, 250 gr. de xampinyons laminats, 1 ceba, mantega, oli d'oliva, farina, llet (aprox. 1 litre) i 100 gr. de formatge ratllat.

Elaboració: Poseu a bullir la coliflor en una olla amb aigua i sal, tallada a rams. Deixeu-la coure "al dente" l' escorreu i la poseu en una plàtera de forn. En un altra olla, desfeu la mantega amb un raig d'oli i sofregiu la ceba tallada a quadrats petits, els tacs de pernil i els xampinyons, quan tot ja ha agafat un color daurat hi afegiu de 2 a 3 cullerades de farina barrejant-la be i immediatament abaixeu el foc i afegiu-hi llet, aneu remenant que no quedin grumolls i aneu fent la beixamel, afegint-hi llet fins aconseguir la quantitat desitjada i l'espessor de la salsa al punt. Cobriu la coliflor amb la beixamel, tireu-hi formatge ratllat en quantitat i poseu-ho a gratinar. Si ho heu fet tot a l'hora, com que tant la coliflor com la beixamel estan calentes, gratineu directament amb el grill, en cas de que haguéssiu bullit la coliflor el dia abans, cal que primer ho escalfeu en el forn calent a 200 graus uns 10 minuts, per a passar-ho desprès al grill.

Ja ha començat...........

Foto de Mauro Naqueira. Tots els drets reservats.

Avui ha començat la campanya electoral per les generals del 2008, la real, perquè el que hem vist fins ara es veu que era pre-campanya, jejejeje.

Ja falta poc per les eleccions i passi el que passi em sembla que en general tots direm "uf" ¡ja era hora! i llavors després d'aquest sentiment d'alleugeriment del cansanci, haurem de pensar, segons qui hagi guanyat, que fem. Jo en particular penso que si guanya el PP ho tenim molt magra i que ens serà molt més difícil viure a Catalunya o a la resta d'Espanya perquè un país governat per aquests carques pot ser molt dolent. Carreguem-nos de paciència i esperem els resultats.

Espero i desitjo que guanyi el PSOE amb els suficients diputats per poder posar al seu lloc aquesta gent de dreta aferrissada en voler el poder per "salvar la pàtria" ja en varem tenir un de "salvador" que va durar 45 anys i que ens va deixar aclaparats i sense dir ni piu durant la seva tirania. No vull això pel meu net o nets.

Els meus amics estan al Senegal

Foto de Magda. Tots els drets reservats.

En Xavier i Na Magda, els meus amics de tota la vida, són de vacances al Senegal.

Quina meravella això de Internet, abans (20 anys enrere)quan se'n anaven de vacances estàvem tot un més sense saber res d'ells i a lo millor quan ja havien tornat ens arribava una postal per correus.

Tornaven carregats de fotos que passaven a diapositives i en un sopar d'amics ens les passaven totes, donant-nos explicacions del que era allò que estàvem veient. Sempre els ha agradat fer viatges llargs a paisos llunyans. On han estat més és a la Índia que pràcticament se la coneixen tota, però la seva manera de conèixer aquests països és autèntica, van pel seu compte i així coneixen l'autèntic país i la gent que hi viu.

Ara, gràcies a Internet, tenim noticies i sabem on estan perquè tot i que en alguns llocs és difícil trobar-ho sempre busquen un "ciber-café" i ens enviem mails. Aquest any però encare és millor perquè abans de marxar varen obrir un blog i hi pengen algunes fotos que per cert són precioses.

En aquests moments són a "Cap Skirring" - "Dienborin" allà han anat a veure a una monja escolàpia que es diu Fina i és de Sabadell i que fa 23 anys que està al Senegal. Hi va anar en principi per obrir una escola però finalment se'n va adonar que seria millor per les dones del poblat obrir una "maternitat" .

Els meus amics varen passar tot un dia amb ella, amb els nens, les matrones del país que l'ajuden i amb dues germanes més, varen dinar junts. Una dona del poblat els va ensenyar la casa i a dir "hola" o sigui KASUMAI i és contesta KASUMAI KEP. Maco, veritat?

Com ja haureu suposat, l'home envoltat de nens amb el cabell blanc és en Xavier.

¡ Passeu-vos-ho be, amics meus !

Feina....atabalament..........

Tots els drets reservats. Al despatx he de fer moltes coses avui, també he de sortir per fer uns encàrrecs, per tant no tinc temps de fer un post extens ni reflexionat. O sigui, que la feina és la feina, i prima més que l'esbarjo, com deia la meva mare "primero es la obligación que la devoción" Tot i que estic una mica atabalada (no se perquè) doncs no és que sigui una feina aclaparadora, el que em falten en un dia així són hores. Torno a fer esment de la meva mare "ets curta de jornal" per això ja us deixo i demà serà un altre dia i pot ser us pugui parlar d'alguna cosa més interessant que avui.

Exercir de mare............

Foto de Elisabatiz. Tots els drets reservats.

Exercir de mare és una cosa que ens dura tota la vida, ja poden haver-se fet grans els fills que sempre estem pensant en ells com a fills que depenen de nosaltres.

Jo ahir vaig cometre un error, donar un consell al meu fill (referent una dieta pel mal de panxa) que se segur que no li va fer cap gràcia. Cada vegada que venen a casa, quan marxen amb el cotxe no puc evitar el dir "aneu en compte". Quan el veig trist o malhumorat o cansat, ja em preocupa i el meu cap comença a pensar: No està be? que te? No li van be les coses? que puc fer? i finalment acabo dient-me a mi mateixa, no siguis tonta, no preguntis, ja és gran i si et necessita ja t'ho dirà.

No he estat una mare possessiva, n'estic segura, ni excessivament protectora, una mica "tova" si, em costava molt donar-los un "no" i imposar-los una disciplina de feina, però crec que no ho vaig fer pas del tot malament. Vaig tenir la sort de que els meus fills eren molt intel·ligents i no els costava res fer els deures de l'escola, quan dic que no els costava res vull dir que si s'hi posaven no em necessitaven per res i ho sabien fer tot. El problema era que s'hi posessin a fer-los, jo no els podia controlar del tot perquè treballava fins les vuit del vespre i quan arribava a casa em deien que ja els havien fet, m'ensenyaven el que volien i que els havia de dir?.

Tot i que els pares anem aprenent a educar sobre la marxa, no ho varem fer tant malament, els varem ensenyar valors com el respecte a les persones, la llibertat, la bondat, el civisme, a ser justos, a conèixer les normes de convivència, a saber estar, a escoltar i a tenir confiança, i la veritat és que passades les diferents etapes des de la infantessa fins a ser adults del tot, puc dir que em sento orgullosa dels homes en que s'han tornat.

Però com deia d'entrada, malgrat saber que són del tot independents i que ben poques vegades et necessitaran, no pots evitar "exercir de mare" alguna vegada.

Tinc una "jove" meravellosa, que és molt dolça i afectuosa, que estima al meu fill i que ens estima a nosaltres, per res del món voldria comportar-me com una "sogra" per això tot i que alguna vegada voldria aconsellar-los des del meu punt de vista i la meva experiència, em mossego la llengua, perquè sóc conscient que ells han de viure la seva vida i que si s'equivoquen se'n han d'adonar per ells mateixos i així adquiriran l'experiència que comporta el pas dels anys.

Començament real de la "Campanya" .....una altra setmana

Foto de Theilr. Tots els drets reservats.

Aquesta setmana comença la "campanya electoral real" quan ja estem tips d'escoltar-los a tots, a veure qui la diu més grossa. Si ara ja n'estem quasi enfastiguejats, com estarem durant aquest 15 dies(aprox.) que falten per anar a votar? I malgrat aquest cansament hi hem d'anar a votar, em ve un "calfred" tan sols de pensar que pugui guanyar el PP. Que serà dels fills adoptats per parelles del mateix sexe? que serà dels matrimonis d'homosexuals? Que serà de la nostra llengua i de l'Estatut? Que serà de l'educació? de la llibertat individual? dels impostos?............

Una altra idea lluminosa de'n Mas, si guanya el Psoe i en ZP necessita a CIU per poder formar govern Mas li exigirà que a Catalunya canvii la llei electoral i formi govern la llista més votada. Només per Catalunya? Sóm especials nosaltres? Quan Pasqual Maragall va guanyar en vots a Pujol, no varen protestar pas oi?

He llegit avui un article del Periódico que analitza la situació de'n Mas i CIU, aquí és molt interessant.

Comencem una setmana més i malgrat les baralles electorals, els ciutadans hem de continuar fent el de cada dia, anar a treballar, i viure el dia a dia rutinari de la setmana de feina. Allò de "ganarás el pan con el sudor de tu frente" resulta que, ves per on, és veritat i si no treballem no menjem perquè està clar, si no treballes no guanyes "virolles" i si no hi han "virolles" no hi ha menjar. La veritat és que ja tinc ganes de "jubilarme" però em falten encare 4 anys per poder-ho fer i que em quedi una pensió mitjanament decent (en prou feines 1000 euros). Ara que si guanya en Rajoy i la seva camarilla, igual demano la jubilació anticipada, em quedi la pensió que em quedi i ...... !emigro!

"couscous de pollastre".... la recepta del diumenge

Tots els drets reservats.

Malgrat que la foto que us he posat és de "couscous de peix" jo us donaré la recepta "de pollastre" perquè és més fàcil d'elaboració i el pollastre es cou més ràpid.

Ingredients: (per 4 persones) 1 pollastre normal (1'5kg.aprox.) 1 paquet de 1/2 Kg. de couscous mitjà, 4 pebrots verds, 4 pastanagues, 4 talls de carabassa, 4 patates mitjanes, 200 gr. cigrons cuits (de pot),2 cebes, 4 cullerades de tomàquet concentrat, pebre vermell picant, 1 cullerada d'harissa, oli d'oliva i sal.

Elaboració: És necessari tenir una olla "couscousière" si no la teniu podeu fer servir una olla alta normal i l'escorredor de verdures. Comenceu per posar el couscous en remull en un recipient amb aigua (cobert) i sal. Poseu l'olla alta al foc amb 2 dits d'oli i hi fregiu els pebrots verds sencers, els aparteu i deixeu a banda, seguidament fregiu els talls de pollastre daurant-los, incorporeu les cebes tallades en juliana, doneu unes quantes voltes fins que agafi color i immediatament hi tireu el tomàquet concentrat, el pebre vermell picant i la cullerada d'harissa, ho remeneu tot barrejant-ho i aboqueu aigua calenta 4 o 5 dits més que cobert, tapeu i deixeu que comenci a bullir.

Quant porta uns 15/20 minuts bullint hi afegiu, les patates, pastanagues, la carbassa i els cigrons. Una vegada ben cuites les patates, pastanagues i carabassa hi incorporeu els pebrots fregits, escorregueu el couscous i el poseu a l'escorredor de verdures damunt l'olla per que es cogui al vapor, fent servir la tapa de l'olla per tapar-lo, deixeu que l'olla bulli uns cinc minuts més i apagueu el foc. En un recipient hi aboqueu el couscous i aneu afegint-hi brau de l'olla perquè vagi agafant color i gust. (ha de quedar eixut eh) Ja està a punt per anar preparant els plats.

A cada plat hi poseu una montanyeta de couscous, 1 tall de pollastre, 1 pebrot, 1 pastanaga, 1 patata, 1 tall de carabassa i uns quants cigrons. Es pot posar al mig de la taula una salsera amb més brau per qui el vulgui més picant i sucós.

Nota: tant el tomàquet concentrat com l'harissa els podeu trobar en una botiga de pesca salada per exemple. (a Can Portet de Granollers) Es difícil trobar-ho en un "super"

Quatre ratlles sobre política, eleccions 2008

Colors, de Fiore. Tots els drets reservats.

Per no perdre el costum, els titulars de premsa parlen la majoria de les eleccions generals del 9 de març. Ja vaig dir que quedaríem embafats de tants mítings, promeses, contra-promeses, i del "y yo más".

Avui però, m'he quedat amb l'editorial del Periódico que l'ha titulat "el decàleg de Montilla" ho podeu llegir aquí.

El President Montilla vol deixar clar als companys socialistes de Madrid que ell és el President de la Generalitat de Catalunya i que les seves prioritats són el complert desplegament de l'Estatut, el finançament, etc. que la seva feina és vetllar per tots els catalans i Catalunya.

En Mas va fer unes declaracions en la que es va quedar ben retratat i que considero una gran relliscada com a polític; va dir que si el ZP necessitava dels vots de Convergència segurament pactaria amb ell però que passades les eleccions no li donava ni 2 mesos al govern d'entesa de la Generalitat. Són tantes les ganes de ser president que no se'n adona que tothom sap que ha tingut un mal pair de no estar al govern, que no ha fet una veritable oposició i que els vots obtinguts per l'entesa sumen més que els obtinguts pel seu partit i per tant va perdre les eleccions 2 vegades. Deu ser per això que està cremant les naus perquè ja sap que no tornarà a guanyar per més sobiranista que vulgui ser i per més invent de "casa Gran" que faci, acabant-se-li a marxes forçades la seva vida com a polític.

Criaturades...........

Foto de Theilr. Tots els drets reservats.

Ahir us feia un post explicant-vos que m'havien donat un premi, d'aquests que algú crea i que donen la volta al món. Jo en vaig estar contenta de rebre'l, em va fer ilusió perquè ves per on, de vegades penses que escrius al blog per res o que no saps trobar res de interessant i al cap i a la fi, tots els que tenim un blog (en general) a part del que ens pugui servir com una manera de deixar anar: angoixes, pensaments, superficialitats.... de terapia en definitiva, a tots ens agrada saber que ens llegeixen. Si voleu, és com una especie d'exibicionisme i tot i que sembla lleig també hi ha una mica d'alimentació de l'ego.

Doncs be, desprès de la meva passejada habitual per uns quants blogs, vaig llegir alguns comentaris referents als premis en que creien que això eren criaturades. Segurament tenen raó, però i que? En general les criatures són felices, contentes, descubreixen tot un món i van creixent i madurant, però sabeu? ja adults i més que adults ens anem tornant altre vegada com criatures i qualsevol petit detall ens ilusiona. Com més grans ens fem més ens agrada que estiguin per nosaltres i sí no ho estan fem el que sigui per cridar l'atenció, exacte - com les criatures - .

Jo agraeixo que algú a qui li he donat el premi em digui que se sent honorada però que no seguirà la cadena perquè aquest premis finalment acaben rebent-los repetidament els blogs que visitem habitualment. Te tota la raó, jo vaig tenir prou feina per escollir a quí el donava, doncs alguns dels blogs ja l'havien rebut. No crec que passi res per no seguir, al cap i a la fí no és pas una cadena d'aquelles que et diuen que si no la segueixes et passaran coses dolentes i com que tenim alguna cosa de "i si és veritat?" algunes vegades les seguim.

M'han donat un premi, em fa ilusió

Tots els drets reservats.

M'han donat un premi, m'ha fet molta gràcia rebre'l, perquè com que soc novella en això dels blocs doncs, mira tu, em fa ilusió. El premi me l'ha donat la Marina des del seu blog "Només són paraules" i diu que me'l dona per promoure la sinceritat i per ensenyar-vos a cuinar. Be, sincera si, però segurament massa personal i en quant a les receptes de cuina que escric cada diumenge, la meva intenció és la de donar unes bases al jovent que per falta de temps no s'ha pogut posar a la cuina. Jo no sóc cap cuinera extraordinària, simplement una dona a qui li agrada cuinar i que fa tants anys que ho fa que te ja alguns "truquillos"

El premi s'anomena "Arte y pico" i és aquest situat a la capçalera a la dreta, evidentment que no és la bugambilia. És un premi d'aquells tipo "meme" i jo ara l'he de donar a 5 blogguers que m'hagradin. Li dono doncs:

a Júlia perquè els seus escrits són macos, planers i a l'hora molt literaris i per que em fa recordar la meva infantesa.

a Yaiza per la maduresa dels seus escrits, les seves imatges i la seva fina ironia.

a Pat perquè continua escrivint i per ser tant existencial.

a Jrrof per la seva generositat i les seves imatges, flors, paissatges, pedres....

a Magda/Xavier perquè malgrat fa molt poc que han fet el seu blog, comparteixen els seus maravellosos viatges i les seves descripcions fan que et sembli que ets allà.

Aquestes són les normes del premi:

Premi "Arte y Pico"

Aquest premi ha estat creat per

Eseya.

Les regles del premi són les següents:

- Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aporti a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.

- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin.

- Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.

- Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.

- Exhibir aquestes regles.

I ja està, he rebut un premi i com que m'ha fet gràcia i ilusió estic contenta.

(intentant fer la correcció ortogràfica, se m'ha esborrat tot el post i l'he hagut de tornar a escriure, ara ja no ho provo de corregir, no fos cas que se'm tornés a esborrar)

¡ ja era hora ! l'AVE ja el tenim aqui

foto de Sheila. Tots els drets reservats.

Ahir va venir a Barcelona la ministra "Maleni" per mitjans de l'AVE, va fer el trajecte Tarragona-Barcelona i es va entrevistar amb el molt honorable senyor president Montilla, a qui va comunicar que l'esperat tren es posaria en funcionament el pròxim 20 de febrer.

Fins aquí tot be, ¡ ja era hora ! això és el que exclamem els catalans perquè després de totes les vicissituds per les que hem hagut de passar per fi ens ha arribat l'AVE amb quatre anys de retard per alguns o 16 per d'altres.

Però resulta que na Magdalena Álvarez ens va tornar a fer un lleig molt lleig als catalans, no va deixar que els mitjans de comunicació baxeissin a les andanes a rebre-la i fer-li les fotos corresponents. Va venir com "d'estranquis" i va rebre la plantada dels periodistes i també va haver de sentir algun "pirop" no massa agradable.

La veritat és que s'ho ha guanyat a pols. El seu tarannà, les seves declaracions, la seva fatxenderia, demostren que no ens entén gens ni ens estima gens.

Malgrat tot això, jo aniré a votar i votaré una vegada més "socialista".

Les distraccions (trencaments de rutines)

Foto de Fiore. Tots els drets reservats.

Hi ha moltes classes de distraccions o trencaments de la rutina diària com jo dic. Cada persona te les seves preferències per distreure's i sort n'hi ha de que no tots som iguals.

Hi ha distraccions que et costen diners, com anar al cinema, al teatre, a ballar, o anar a escoltar un bon concert. La lectura també costa diners però ja no suposa tant d'esforç econòmic perquè és fan edicions "barates" o de butxaca que en diuen, també hi ha les biblioteques, o l'intercanvi de llibres amb els amics. El que abans era la distracció núm. 1 o sigui, anar el cinema cada diumenge, ja no és possible. Fer una sortida per anar a veure una bona pel.licula amb la parella representa una despesa que no totes les butxaques poden suportar i no parlem d'anar al teatre que si vols anar a veure una obra determinada i t'has de desplaçar a la capital, això comporta a part del preu de l'entrada: despesa de cotxe, sopar (pizza o entrepà)etc. que suma un bon pic, llavors t'ho rumies molt això d'anar al teatre. Si vols anar al cinema pot ser et planteges d'anar-hi una vegada al mes, anar a teatre o escoltar un bon concert, segurament t'ho podràs permetre com a molt 2 o 3 vegades a l'any.

En resum les distraccions més "barates" pels mileuristes continuen essent "la radio" i la "tele". La radio m'acompanya moltissim, fluixeta la tinc engegada al despatx, escolto música i noticies, de vegades és tan sols això: companyia, i amb les notícies pot ser en donen alguna que et crida l'atenció i pares l'orella.

La tele no m'entusiasme però la miro (o la dormo, que va molt be) de vegades hi ha la sort de que passen una bona pel.lícula o be estrenen alguna "sèrie" que penses, be ho provarem a veure si continua igual de bona com el primer capítol.

Hi ha moltes més distraccions, com per exemple, anar a passejar i gaudir d'un paisatge, practicar un esport (esquí, tennis, natació, etc.) Jo això de l'esport tot i que diuen que més que distracció és per la salut, no em va.

En fi, disfruteu força de les "vostres distraccions" que com deia abans sort n'hi ha que les persones som diferents i hi ha "gustos" per tot.

Ja quasi ho he fet tot...........

Foto de Zairi. Tots els drets reservats.

Divendres vaig fer una llista de les coses a fer per complir els propòsits de començament d'any.

Be, ja quasi ho he acabat tot, el meu despatx està net, endreçat i sense pudor de tabac i he aconseguit en aquest 2 dies no fumar-hi.

Solucionada la recepta del diumenge del blog i solucionada la compra de la setmana, nevera plena que més o menys durarà fins dissabte vinent que hi haurem de tornar. Vaig decidir fer de dinar el diumenge el que se segur que els agrada a tots.

M'ha quedat pendent anar a la gestoria per l'assumpte de la meva jubilació i anar a la comissaria de la policia municipal per saber els documents que necessito per allò de la tarja de minusvalia. això però, quedarà solucionat aquesta setmana.

¡òndia! va be això de fer una llista, sembla que pel fet d'estar escrita no te'n puguis desentendre i ho vagis deixant per "demà".

Avui he d'anar a l'assaig de teatre. Comencem una obra nova on hi tinc un paper molt arregladet per mi. M'he de llegir el llibret una altra vegada i subratllar els meus parlaments que són pocs i per tant crec que aquesta vegada me'n sortiré més be que a l'altra obra que varem estrenar i que ja hem abandonat perquè no ens en sortíem massa be.

La recepta del diumenge. "pollastre a la cavallieri"

Foto de Salvovasta. Tots els drets reservats.

La recepta d'aquesta setmana l'anomeno Pollastre a "la cavallieri" perquè és un nom inventat pels meus fills per tal de que la meva mare no s'adones que era un menjar on hi havia "xampany" o "cava" com li vulgueu dir perquè de saber-ho ni l'hagués provat. En realitat és simplement "pollastre al cava" i no és meva si no que és de "Montserrat Seguí" cuinera i mestra de cuina que va fer un llibre titulat "Cuinar és Senzill".

Ja fa quasi vint anys que en ocasions especials com sants, aniversaris, Festa Major, Nadal, o Reis, faig aquesta recepta de pollastre perquè sempre te molt d'èxit.

Ingredients: (4,6 persones) 1 pollastre de pagès (de 2'5 a 3 quilos) oli, 1 ampolla de cava, 1/2 quilo de xampinyons, 1 llauna de foi-gras, 1 ampolla de crema de llet per cuinar, 1 llimona, 2 cullerades de farina, 50 gr. de mantega, unes fulles de julivert.

Elaboració: Talleu el pollastre primer a quarters i desprès aneu tallant, cuixes, carcanada (congeleu-la per quan vulgueu fer escudella) contracuixa, pits en 2 o 3 trossos, cuixeta de l'ala (agafant una mica de pit perquè sigui més grossa) i ales. En una cassola amb una mica d'oli (no massa perquè el pollastre ja és bastant gras) hi aneu posant els trossos de carn i deixeu que agafin color per tots els cantons (és pot enrossir una mica la pell però no massa) quan ja ha agafat color (treieu l'oli i greix el màxim que pugueu) i hi aboqueu l'ampolla de cava, tapeu la cassola, abaixeu el foc i deixeu que es vagi coent (essent de pagès necessitareu com a mínim una hora). Quan punxant-lo amb una forquilla veieu que ja està tou, el trèieu de la cassola, reserveu el caldo (cava) que us ha quedat i torneu a posar els talls a la cassola però sense foc. Prèviament haureu rentat els xampinyons tallant-los si són massa grossos i els haureu posat a coure en un pot amb la meitat del seu volum d'aigua i el suc de la llimona ( amb 10 minuts de bullir ja n'hi ha prou). En una altre pot desfeu la mantega barrejant-hi la farina per fer una beixamel amb l'aigua dels xampinyons i el cava, aneu remenant be i quan la tingueu lligada i sense grumolls hi tireu la crema de llet i la llauna de foi-gras continuant remenant fins a desfer el foi-gras i ja està, enceneu el foc de la cassola, tireu els xampinyons i aboqueu la beixamel, abaixeu el foc, tapeu la cassola i deixeu que faci xup-xup com a mínim 15 minuts, vigilant que no s'us enganxi. Abans de servir-lo esmicoleu les fulles de julivert tirant-les pel damunt del pollastre amb els xampinyons i la beixamel.

Esborrant coses de la llista

Foto de Elisabatiz. Tots els drets reservats.

Tan sols quatre paraules. He d'anar esborrant coses de la llista que vaig fer ahir per tal de que no se'm passi el temps i llavors em trobi que hagi d'esperar un altre cap de setmana per posar fil a l'agulla.

Ara me'n vaig a comprar per la setmana i rumiaré que faig per dinar diumenge. Això ja són 2 coses de la llista. Quan torni aquest matí (procuraré no estar-me massa estona esmorzant - relax de cap de setmana) aniré per les cortines del despatx i ja serà una altra cosa de la llista.

Si tinc temps abans de fer el dinar passaré l'aspiradora pels entapissats i fregaré els mobles, però si no tinc temps ho faré demà al matí. Ho podria fer a la tarda però no serveixo per gran cosa a les tardes i a més també he de descansar oi? M'he d'empassar la pel·lícula o serie que facin a la tele. Cosa de costum.

Hem quedarà rumiar quina recepta us poso demà i també com deia un amic (no estava a la llista) endreçar l'armari del "terrat"

Fins demà, ¡bon cap de setmana!

Coses a fer

Foto de Theilr.Tots els drets reservats.

Ja estem a divendres i ja podrem gaudir d'un altre cap de setmana. ¡que de pressa passen els dies! Vull fer una llista de les coses a fer més o menys urgents que les he de fer però no en tinc cap ganes:

Comencem per:

1. - El que em vaig proposar fer fa un mes respecte de les cortines i entapissats del meu despatx, s'han de rentar i passar l'aspiradora per les cadires, fregar mobles amb aigua i llexiu i netejar els rams de flors seques que hi tinc. Tot per eliminar la "pudor" de tabac.
2. - Pensar en quina recepta us puc posar al blog per aquest diumenge. No us hi poso primers plats perquè habitualment qui més qui menys ya els sap fer.
3. - Fer una consulta "urgent" a la gestoria respecte al meu "retiro" o jubilació.
4. - Anar a la comisaria de la policia municipal per saber quins documents necessito per aconseguir la tarja de minusvàlid.(si no no guanyaré per multes)
5. - Demà com cada dissabte anar a fer la compra per la setmana, que la nevera ja està quasi buida.
6. - Rumiar que faig per dinar diumenge que venen els fills i el nét. El que jo vulgui? o el que se segur que els agradarà?

Deu n'hi do les coses pendents (sense comptar les de la feina) que he de fer no? Seré capaç de fer-les aquest cap de setmana? Hi he de posar el coll en fer-ho perquè si no passarà un altre mes sense adonar-me'n i això no pot pas ser. He llegit els titulars i algún article dels diaris i a part de l'obertura de la Berlinale amb en Martin Scorsese i els Rolling Stones no hem ve de gust parlar de les promeses electorals. 500 milions d'arbres en quatre anys? d'on els treurà? de la selva de l'Amazonas?. Haver de demanar disculpes als inmigrants pel brot xenòfob del PP. ¡qué fort!

Parlem de les eleccions?

Foto de Fiore.Tots els drets reservats. Ja en un post anterior vaig parlar de que havent-se iniciat la pre-campanya electoral, que en realitat és campanya pura i dura, hauríem d'escoltar infinitat de promeses impossibles i discursos desqualificadors dels uns contra els altres. No m'equivocava, s'ha arribat a un punt bastant insuportable, amb una crispació total que farà que els indecisos no vagin ni tan sols a votar en blanc. ¡ No més hi faltaven els bisbes ! Llavors, els del PP tenen la "barra" de dir que el PSOE està dividint Espanya i s'ho creuen. No se'n adonen de que són ells qui la volen dividir? Les seves declaracions homòfobes, estar en contra de la Llei de paritat, de l'educació en valors, ingerint-se en les nostres lleis, demanant que l'ensenyament és faci sempre en castellà menyspreant les llengües que es parla'n a Espanya. Qualifica de "bajanada" la proposta del president andalús de que s'ensenyi el català, el basc i l'eusquera. I així podríem anar anomenant disbarats i disbarats amb els que s'omplen la boca per acabar dient que ells són els abanderats de la unitat d'Espanya i qui la divideix són els altres. Obliden que Espanya és un país multi-cultural i que el cafè per a tots no és el que vol el ciutadà. Aquesta gent, bisbes inclosos, em fan molta por, i des d'aquí vull fer una crida als indecisos.

¡ Si us plau, aneu a votar, no us quedeu a casa, malgrat el tòpic, no tots els polítics són iguals, feu servir el "vot útil" !

Què explicar?

Tots els drets reservats.

Ahir us parlava dels meus problemes del són, de les píndoles, del dormir o no i del descans. Avui de que us parlaré, doncs no ho se, perquè en aquests moments que per culpa de l'Explorer encare no he pogut llegir ni els titulars dels diaris, m'és difícil trobar un tema interessant.

Si que us puc dir que mira per on, aquesta nit he dormit fantàsticament be, 6 hores seguides + 2 de propina i m'he llevat a les 8 del matí, una hora normal per qui no s'ha de desplaçar per anar a l'oficina.

He tingut el meu moment relaxant de cada matí, o sigui: el meu cafè amb llet, una cigarreta, i prendre les píndoles del dia. El problema ha estat quan m'he assegut al despatx i he hagut de re-iniciar 2 vegades l'ordinador perquè l'explorer no funcionava com cal, hores d'ara no he pogut mirar encare el correu. Confio que una vegada acabat aquest post ja tot funcionarà be.

A l'Ametlla hi ha problemes amb telefònica i les ADSL i navegar per Internet de vegades és tota una odissea.

Dormir

Foto de Fiore. Tots els drets reservats.

Ja fa dies que malgrat prendrem "la pastilleta" dormo poc, unes 5 hores i mitja. Quan em prenc la píndola a quarts de dotze i finalment m'adormo, arriben les cinc o quarts de sis de la matinada i em desperto, em desvetllo i ja m'he de llevar perquè al llit sense dormir no m'hi puc estar, em fan mal tots el ossos i encare és pitjor.

No he sigut mai de dormir molt, de jove si podia dormir 6 hores ja en tenia prou i estava en forma tot el dia, però ara em trobo que tot i dormir-ne 5 o 6 (amb la píndola) no descanso prou i em llevo quasi tan cansada com quan em vaig posar al llit.

Diuen que quant més grans ens fem menys dormim i patim d'insomni, en el meu cas és real. Ja farà 4 anys que em prenc pastilles per dormir, i sort n'he tingut perquè aconsegueixo dormir com a mínim unes 4 hores seguides que diuen que ja n'hi ha prou per arribar al són profund.

La decisió de prendre pastilles per dormir va ser desprès d'una "patacada" de la vida molt forta i com que ja m'estava medicant per estres el metge em va recomanar prendre pastilles per dormir perquè si no no assimilaria la "patacada".

No m'agrada dependre dels medicaments, voldria anar deixant (de mica en mica) les pastilles i poder dormir normalment però el metge em diu que malgrat la petita addicció és millor dormir i descansar poc o molt que no pas patir l'insomni d'abans i estar-me llevant a les nits cada 2 hores.

Ara doncs, entre els anti-inflamatoris, la protecció d'estomac, l'anti-depressiu, la protecció contra el càncer i la pastilleta de dormir, m'he tornat ja una clienta perpètua de la farmàcia. Que hi farem, són coses d'anar "creixent".

¿què "dimonis" li ha passat al blogguer que no corregeix el català ? perdoneu les possibles "faltes ortogràfiques"

El carnaval

foto de NandaMM. Tots els drets reservats.

Avui és dilluns de Carnaval i és festiu a l'Ametlla. Les festes del Carnaval a L'Ametlla tenen una llarga tradició i de sempre la rua i el ball final s'ha fet l'últim dia del Carnaval, o sigui el dimarts, però des de l'any passat en que es va canviar el dia festiu del dimarts pel dilluns, la rua, concurs de disfresses i ball final s'ha fet el diumenge. Dissabte és varen fer els tradicionals "Balls de gitanes" al Pavellò Municipal, diumenge al matí també però pels més petits i finalment s'acabarà tot demà a mitja tarda amb la cremada del Carnestoltes.

Tota aquesta explicació de com es viu el Carnaval a L'Ametlla, com a tants i tants pobles de Catalunya, ha estat com a introducció del que en realitat us volia comentar. Em vaig dir que no parlaria dels "bisbes" però el tema és massa candent com per passar d'ell, sense dir-ho explicitament demanen el vot dels seus feligresos pel partit que no "dialogui" amb ETA, o sigui queda implícit que el demanen pel PP. Com poden tenir els "pebrots" de ser tan mesquins i maniqueus? en plena pre-campanya electoral, barrejant l'esglèsia amb la política (be, això ho han fet sempre des de temps immemorials) però és que ara ja és massa, s'estan passant un "ou". Llegiu aquest article: "El Carnaval de l'Esglèsia Catòlica" de Sandra Barneda a El Periódico, aquí

L'Abat de Montserrat, avui s'ha desmarcat del comunicat de la conferència episcopal, al menys hi ha algú que aixeca una mica le veu, ho podeu llegir en aquest article també d'El Periódico, aquí

Ja ho deia en un altre post anterior, !quants n'arribarem a escoltar de disbarats, ofertes, promeses, etc.¡ en aquesta pre-campanya-campanya pura i dura electoral.

La recepta del diumenge.... "conill a l'allet"

Tots els drets reservats.

La recepta d'aquesta setmana serà "Conill a l'allet" (per fer cas al ministre).

Ingredients: (4 persones) 1 conill i mig, oli, sal, alls, 12 ametlles torrades pelades, 12/16 avellanes torrades pelades, pa fregit.

Elaboració: en una cassola amb oli fregiu el conill (tallat a trossos mitjans, espatlles senceres) deixant-lo ben daurat, retireu del foc i aprofiteu l'oli per fregir-hi el pa (una llesca prima de barra de mig) les ametlles i les avellanes, retireu i deixeu a part, torneu a posar el conill a la cassola i abaixeu el foc. En el morter xafeu els alls (4 o 6 grans) ben xafats, continueu amb les ametlles i les avellanes i el pa fregit (en aquest ordre) fins aconseguir una pasta, afegiu una mica d'aigua i ho aboqueu a la cassola per damunt del conill, sacsejant-la i afegint-hi una mica més d'aigua, assaoneu i deixeu que faci xup-xup amb foc baix i la cassola tapada, durant mitja hora. Si voleu fer-ho com a plat únic, previament haureu fregit unes patates tallades a quadradets (daurades) i que afegireu a la cassola mentres va fent el xup-xup.

Continua no funcionant el corrector de català, disculpeu.

Un altra cap de setmana....."rutina"

foto de jrrof. Tots els drets reservats.

Hem arribat de nou a un altre cap de setmana, que ens serveix per trencar la rutina de la feina, però en el meu cas passo de la rutina de la feina a la rutina del cap de setmana. De mica en mica i sense adonar-me'n la vida s'ha convertit en una pura rutina trencada molt poques vegades (una sortida a sopar amb els amics, una sortida al cinema, una escapada de la feina per anar a prendre café i fer petar la xerrada una estona) tot això molt de tant en tant, menys el café i la xerrada, acabant també aquests petits trencaments en pura rutina. Avui com que és dissabte toca anar a comprar, repassar la neteja i la pols, fer el dinar i a la tarda empasar-me les películes o series de la tele siguin bones o dolentes. Demà diumenge ja és una mica diferent perquè habitualment venen els meus fills i el nét, llavors el cuinar ja no és tan rutinari perquè procuro fer una mica "extra", a l'hora de dinar practiquem el que és habitual a casa "discutir per discutir" i després del café gaudim del nét, dels seus jocs, del seu somriure i de la seva mitja parla. I ja està, se'n tornen a casa seva i s'ha acabat el trencament de la rutina i ens quedem a punt per començar el dilluns amb l'altra rutina, la de la feina al despatx.

Us he posat una foto d'un amatller florit molt maca, també els amatllers pateixen la rutina perquè cada any floreixen i llavors els arriba el "febrerillo el loco" amb un fred que pela i és glaçen, pobrets, esperem que enguany no geli massa pel febrer, el que ha de fer és ploure que semble que la "rutina" de les plujes a l'hivern s'ha acabat i aquesta pèrdua de la "rutina" no és desitjable.

El corrector no funciona ja fa 2 dies, perdoneu les faltes ortogràfiques si us plau.

Amiga

Ahir vaig anar a sopar amb la meva amiga Magda

Varem anar a menjar-nos una pizza de 4 formatges a Il Sappore que les fan delicioses. El sopar amb els amics com sempre és una excusa per estar una estona junts i parlar de les nostres coses.

Varem estar parlant de tot, de les nostres coses personals i de les nostres opinions més o menys polítiques. Fa tans anys que ens coneixem, coincidim tant en la manera de pensar que ens ho varem passar d'alló més be, de fet varem ser les primeres en arribar al restaurant i les últimes en marxar. L'11 de febrer el Xavier i la Magda faran el seu viatge anual d'un mes, aquest any aniran al Senegal, de Dakar a Kasammans (no se si s'escriu així) a Dakar ja hi han estat però ara volen fer un altre recorregut, tinc uns amics aventurers, que en certa manera envejo perquè no em desagradaria gens provar de fer un viatje com fan ells, però és clar jo tinc les meves limitacions físiques a part de que "el desconegut" em fa una mica de basarda.

Canvio de tema, avui prácticament no he pogut llegir res dels diaris, però si que m'ha cridat l'atenció l'article referent al premi de les lletres catalanes Ramon Llull, que ha estat guanyat per una catalana de Vic, nascuda a Nador (El Marroc), Najat el Hachmi, amb la novela "L'últim patriarca", llegiu l'article aqui

La veritat és que la descripció del tema de la novela i algunes de les declaracions de l'autora m'han fet venir ganas de llegir-la. Miraré de comprar el llibre abans de que és posi pels núvols de preu.

(vaja, ja no torna a funcionar el corrector de català, perdoneu doncs les possibles faltes d'ortografia)