22 d’agost 2008

Els desplegaments dels mitjans de comunicació

Foto de Diego p. Ramirez.T. Tots els drets reservats.
Després de la tragèdia de l'accident d'avió, continua el desplegament de corresponsals dels mitjans de comunicació, tant de les cadenes de televisió com de la premsa escrita. En la meva opinió, crec que tots plegats n'estan fent una gra massa. Els familiars de les víctimes el que necessiten és una ma amiga i una espatlla on plorar. Considero que ja tenen prou pena al damunt per a que a cada desplaçament als hospitals o a la Almudena, siguin envoltats per micròfons, fotos, i fins i tot preguntes. Ho trobo d'una morbositat i una falta de respecte enorme. La feina del primer dia va ser com havia de ser, anar informant puntualment tan bon punt els anaven arribant les notícies, hauria d'haver continuat així i punt. Informar de com avancen les identificacions i de com evolucionen els ferits, no calia que lluitessin per oferir-nos imatges dels familiars pujant i baixant dels autobusos, de la Reina, del President i dels ministres que els han anat a donar suport, és lògic i normal que sigui així en una tragèdia d'aquesta envergadura però no hi ha cap motiu per fer-ne publicitat.
Encare avui, a TV3 continuen amb el mateix tema (Els matins d'estiu) els estic sentint des de l'oficina, han entrevistat a 2 o 3 pilots d'avions per a que donessin la seva opinió de quin podria haver estat el motiu de l'accident. Poden opinar el que vulguin però serà la investigació el que determinarà la causa per tal de evitar repeticions i punt. És això el que ens interessa, què si hi ha hagut alguna avaria inesperada, o el que sigui, això és pugui corregir per poder evitar una altra tragèdia.
Jo estava a Tenerife al Port de la Creu aquell dia de la més gran catàstrofe aèria succeïda a l'aeroport de Los Rodeos, 2 avions i 500 i escaig de víctimes, va ser esgarrifós. Però la televisió i la premsa és varen limitar a fer la seva feina "informar" i no a buscar el punt de morbositat.
Dies de dol doncs i donem temps al temps per a que el dolor és vagi apaivagant.

4 comentaris:

saltenc ha dit...

Realment tenim uns mitjans que foten pena. Sisplau que algú aturi aquests impresentables

Rebeca ha dit...

Tens tota la raó, jo també tinc la sensació de que estan fent un gra massa. Que punxen en la ferida fins ha dir prou.

Cóm es pot preguntar, per exemple, a una dona que es a punt d'agafar el mateix vol però al dia següent amb dos nens petits, que com se sent desprès de saber que l'últim cos rescatat era el d'un bebe com el seu!

Els mitjans de comunicació sembla que hagin oblidat els límits.

Marali ha dit...

Quina manca de sensibilitat en aquest cas, ho trobo horroros, no acabo d'entendre com se'n poden dir periodistes. Segurament els varen donar el títol en una "tómbola"

Júlia ha dit...

Això no és nou, ja fa anys que passa, explotar el morbo sempre té èxit, trist però és així.