14 de novembre 2008

Poca cosa

Pertany a la galeria de fur and feathers. Tots els drets reservats.
Poca cosa tinc per escriure avui i no massa temps, però voldria fer esment del que he llegit avui, referent al President del Congrés José Bono i la col·locació d'una placa en homenatge a una monja que va ser empresonada durant la guerra civil.
I jo em pregunto igual que els d'Izquierda Unida: No podem obrir fosses comunes de la guerra civil i sí podem penjar plaques ?
Encara hi ha que diu que obrir i identificar els morts de les fosses comunes és remoure un temps passat que s'ha d'oblidar. I els fills o nets dels morts injustament no tenen dret a saber on estan enterrats? Les ferides ja estan cicatritzades però el desig de saber on són i poder-los portar flors a un lloc determinat és totalment lícit i comprensible. Pels profundament catòlics, això hauria de ser prioritari. Els morts del bàndol guanyador varen ser homenatjats arreu d'Espanya, oblidant-se dels del bàndol perdedor que també varen morir per el seu país immers en una guerra civil que no varen provocar ells, per culpa d'un cop d'estat i l'ambició de poder d'uns quants.

1 comentari:

Atlántida ha dit...

El que no es coherent es que siguin els de fora els que opinin com es senten els implicats, quan els familiars el que desitgen és saber on són els seus avantpassats.