23 de febrer 2010

A tots els demòcrates

galeria de Dedalus11. Tots els drets reservats.
Tots els que son demòcrates, independentistes/nacionalistes, o no, crec que haurien de mostrar més respecte per les institucions i símbols del país en el que estem vivint ara i en aquest moment històric.
La realitat és la que és i vulguin o no tots formem part d'un estat i nació que és Espanya. Democràticament es pot lluitar per mirar de canviar-ho, arribar a un estat federal o be assolir la independència d'algunes avui autonomies, sempre i quan els seus ciutadans ho vulguin així.
Mentres, hi ha el que hi ha, Espanya és un estat de monarquia constitucional, amb un Rei, un President, un Parlament i un Senat, agradi o no als republicans. Si de veritat som demòcrates hem de respectar al Rei i l'Himne nacional.
Jo trobo vergonyós que sortim a tots els diaris no per haver aconseguit una copa esportiva del basquet català (paradoxa: la copa del Rei) sinó pels xiulets i cridòries que hi van haver en contra del Rei i de l'Himne.
Pot ser que algú em surti amb la llibertat d'expressió, i tindrà raó, abrogo per aquesta llibertat, però no estic d'acord amb el menyspreu absurd i la mala educació d'uns quants que amb la seva intolerància posa en evidència a la resta.
A mi em sap molt de greu tot això. Les lluites per aconseguir fites no és fan així. Els que durant la dictadura no varem tenir p...... de plantar cara i acabar amb ella, varem anar acceptant tots els canvis, votant en els moments que se'ns demanava i aprovant lleis, reformes, alternances de govern, etc....etc....
Ni cremant fotos del Rei, ni xiulant i ni cridant és canvien les lleis ni es reforma res. Ja seria hora de que arribéssim a la maduresa demòcrata.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Estic molt d'acord amb el que dius i me n'alegro perquè avui si dius aquestes coses de seguida et titllen de cosa estranya. Em sembla que en moltes coses anem enrere, més aviat.

Jaume C. i B. ha dit...

Tens raó, ni xiulant ni escridassant al rei aconseguirem res, i és cert, les institucions mereixen respecte, el mereixen totes, les que hi ha Madrid i les que hi ha a Barcelona, respecte el mereixen el rei - tot i que personalment no és sant de la meva devoció - i el mereixen Artur Màs, Montilla i en Carod-Rovira.
La cridòria i la xiulada són una anècdota que s'esbomba perquè qui ha guanyat el partit i la copa ha sigut el Barça, si l'hagués perdut les imatges de la copa tindrien més minuts de TV que la xiulada.

Marali ha dit...

Oi que si? sembla que si un diu aquestes coses que al cap i a la fi són de lògica, jo crec, ja no siguem catalans ni ens estimem la cultura, la llengua i la nostra manera de ser.
Als nens els ensenyem que plorant i fent barraqueries no s'aconsegueix res, ni amb crits ni amb amenaces, en canvi es veu que per alguna gent estimar la nostra nació (Catalunya,) és xiular, cridar, i faltar al respecte.

Marali ha dit...

Doncs si Jaume, tothom mereix respecte, les institucions nacionals, el rei, i també les nostres, les d'Andalusia, Galicia, Aragó, etc... i també l'Artur Mas, el president Montilla, i tots els que ens representen malgrat no els haguem votat personalment.
Jo per la meva banda no filo tant prim i no conto els segons o minuts de televisió que ens dediquen. De tota manera amb la xiulada i escridessada no podien fer res més que escursar-ho doncs feia "verguenza ajena"

Jaume C. i B. ha dit...

No és cosa de comptar els minuts que a la tele dediquen a cada cosa, sinó que generalment algunes cadenes es queden en l'anècdota que és la xiulada i obliden qui ha guanyat el partit i per tant la copa i per quin resultat.