03 de febrer 2010

"Febrerillo - el loco"

Galeria de Dedalus11.Tots els drets reservats.
Ja hem entrat al febrer i segons la dita és el mes del temps variable: pluges, fred, glaçades, algun dia de sol, i més glaçades.
Crec que enguany aquest temps l'ha fet pel gener, hi ha hagut neu, fred, i pluges; poc sol i dies molt ennuvolats però no pas massa glaçades, 2, 3 dies com a màxim del termòmetre 2 graus sota zero. Naturalment, estic parlant d'on visc - el Vallès Oriental.
Però ja fa anys que em sembla que els hiverns d'ara no són com els de quan jo era petita. Potser ara ens sembla que no fa tant de fred perquè les cases ja estan més preparades (calefacció) i també la roba d'abrigar, sense pesar tant com la d'abans, abriga molt més.
Però.... al carrer feia molt de fred, recordo que al menys durant un mes de l'hivern havíem de trencar el gel del safareig, que es rebentaven les canonades de l'aigua perquè aquesta es glaçava i que a les taulades hi havien "caramels" de gel.
Això al carrer, ja no parlem de les cases (antigues amb sostres molt alts) que tenien habitacions molt grans, cases de planta baixa i pis. A baix acostumaven a tenir una gran entrada (com 2 habitacions dobles d'avui en dia), una mica de passadís d'on hi sortia l'escala per anar a dalt, un menjador al menys de 20 m2, una cuina també gran de 16 o 18 m2., sortida a l'eixida (que donava al carrer del darrera i sota l'escala un rebost d'uns metres que avui en dia els constructors hi posarien la cuina. A l'eixida "la comuna".
El dalt de les cases acostumava a tenir 4 habitacions, 2 exteriors grans ("sala y alcova") i 2 interiors individuals, de les grans una d'elles donava al balcó del carrer (davant) i l'altra al terrat que era el sostre de la cuina i on s'acostumava a estendre la roba a l'hivern.
Explicat així penses: ¡¡¡¡OSTRES!!!! això eren mansions. Doncs si, però com que eren cases molt antigues tenien moltes mancances de comoditats, costaven molt d'escalfar, no hi havia tampoc massa portes per mantenir aïllats alguns espais, si t'oblidaves de tancar les portes del balcó i el terrat (obertes al matí per ventilar) per l'escala et baixava un aire i un fred que refredava el poc que s'havia pogut escalfar el menjador.
Les criatures duien samarretes enfelpades, mitjons de llana, abrics de llana, gorro, guants i bufanda també de llana; això per anar a l'escola que no solia estar massa lluny. Als llits ens abrigàvem amb mantes de llana (3 dobles 0 6 individuals), peücs per dormir, bossa d'aigua calenta. I els matins t'ho rumiaves una estona abans de treure el braç per encendre el llum.
El pitjor de tot era que tinguessis una "necessitat urgent" a la nit i haguessis de baixar i sortir a l'eixida per anar a "la comuna".
Tot això que us explico de com eren les cases sembla que precisament sigui aquest el motiu pel que ara tenim la sensació de que no fa tan de fred com fa 50 anys, pot ser si però les teulades blanques, l'aigua del safareig glaçada i el gel de les basses d'aigua del carrer era molt més habitual que ara i durava com ja he dit abans com a mínim un mes.
A veure quin febrer ens farà. Serà realment "Febrerillo el loco" o ja n'hi haurà hagut prou amb el mal temps del gener? Jo personalment, preferiria que fos així.

02 de febrer 2010

Els meus gossos en adopció..............

La SAMBA, 4 anys pel març el ROCK, 4 anys pel març. La LLUNA, 8 anys.
BLUES, 10 anys.
El Blues i la Lluna són els pares del Rock i de la SAMBA.
Blues, mestissatge de pastor alemany i pastor belga.
Lluna, mestissatge de pastor alemany i Golden retriever.
Rock, mestís de mestís. (Blues i Lluna)
Samba, mestissa de mestissa. (Blues i Lluna)

01 de febrer 2010

Queda molt "carca" encara......

Galeria de Ade. Tots els drets reservats.
Avui he llegit un article de Lídia Falcon a EL PERIÓDICO en el que parlava del Jutge Serrano (no se si és de Málaga, Sevilla o Granada, això és el de menys) i les seves declaracions referents la violència de gènere.
Dies enrere va ser el nou bisbe de Sant Sebastian qui es va quedar descansat treient-li importància a la catàstrofe d'Haití.
L'església contra la modificació de la Llei d'avortament.
El control del cens pels immigrants per part de l'Ajuntament de Vic.
Càmeres de seguretat per tot arreu.
Retrets mediàtics a la feina dels bombers, de la policia. Rebuig de centres de metadona, rebuig a donar permís per fer mesquites.
Jutgem per les aparences i no pels fets.
Critiquem als polítics (ho faríem tot millor nosaltres?)
Critiquem les dones que treballen, les que es divorcien, les que vesteixen d'una manera determinada, les que tenen un càrrec directiu, ...........
En fi, tot plegat i molt més, em fan pensar "En quin món vivim"?
Controlats per la policia, per hisenda, per la ss.ss., per el "que diran" , per les crítiques del veí, pel proteccionisme "enorme" de l'estat i etc...etc...
On són: la tolerància, la comprensió, l'amor, el civisme, el be, l'amistat, les creences, la ètica i la moral ??????????
Demanem més inversió en imvestigació, les noves tecnologies, un ordinador per cada nen a l'escola, ¡¡¡¡ VISCA LA MODERNITAT !!!! però hi ha gent que encara s'esgarrifa quan se'n adona que la seva veïna te un amant, quan una dona de 50 anys te un novio de 30, (al revés no, és clar)
o encara hi ha comentaris (por lo "bajini" perquè no seria políticament correcte) de que si el marit ha estomacat la dona, potser tenia els seus motíus. Evidentment que si que els tenia simplement que encara es tracta d'un ultra- masclista, carca i retrògrad, que es creu que pel fet d'haver signat un paper la dona és una propietat seva.

31 de gener 2010

Més música

Un diumenge més us poso música. Mandra de pensar.
Relax..... i fins demà.

30 de gener 2010

Ja ha passat una setmana i no he explicat res.

Això, fa una setmana vaig penjar un vídeo dedicat als immigrants, i avui us en penjo un altre d'una cantant i una cançó meravelloses. Estic una mica mandrosa, ho sento. La setmana vinent espero explicar-vos coses o fer algun escrit que potser us pugui interessar.

18 de gener 2010

Haití, i el bisbe Munilla

Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.
Haití: desolació, mort, fam, necessitats, ferits, sense lloc on anar, sense res........... Tot això i més és el que ha produït aquest terratrèmol. En un dels països més pobres del món, on ja no hi havia cobertes la majoria de les necessitats bàsiques de l'esser humà, pateixen un terratrèmol devastador.
Tot el món ha fet i està fent tot el que pot per fer-los arribar ajut, per cobrir les mancances prioritàries: metges, bombers, menjar, medicines, aigua, tendes de campanya, diners....... però.... l'església a Espanya, com sempre, per boca (com els lloros) del recentment nomenat bisbe de Sant Sebastià el Sr. Munilla, ha deixat anar unes declaracions que il·lustren una vegada més la classe de moral d'aquesta església catòlica carrinclona i retrògrada.
Us recomano que llegiu aquest article d'El Periódico d'avui, en ell hi trobareu les declaracions de l'esmentat bisbe a la SER en una entrevista de la Gemma Nierga durant el programa radiofònic La Ventana.
També aquest article fa esment d'altres declaracions fetes per membres d'aquesta església titllant els parlamentaris de còmplices d'assassinat a l'aprovar la reforma de la Llei d'avortament.
En algunes declaracions de supervivents d'Haití vistes a la televisió és veu clarament que molts tenen un gran fervor religiós i demanen a Déu que els ajudi. Resem doncs en el seu nom i demanem-ho. Això és el que hauria de fer l'església, resar i gastar-se uns quants "millonets" per ajudar-los.
Els que haurien de donar exemple amb les seves actituds, no ho fan, condemnen, condemnen i condemnen. Com volen que s'apunti més gent al seu "club" ?