Tots els drets reservats.
Vaig tenir la sort de poder jugar al carrer, quan jo era petita quasi no passaven cotxes per la carretera i menys pels carrers de darrera a casa que no eren ni asfaltats ni amb llambordes, o sigui terra, que era l'únic risc que hi havia perquè si queies et pelaves els genolls.
Quan sortíem a jugar al carrer, començàvem pels jocs més moguts: cuita i amagar, el soldat plantat, la serp, arrancar cebes, les quatre cantonades, el mocador, a gepes, a saltar i parar, a saltar la corda, a la xarranca......., finalment acabàvem, ja cansades, amb els jocs en que ens asseiem en rotllana: passar l'anell, el joc dels disbarats, el pare carabasser, .......
Com que jo era bastant petita i escanyolida els jocs de córrer no eren pas els meus preferits, sobre tot el soldat plantat perquè sempre era la primera a qui agafaven. Ara, jugar a la serp, tot i que era bastant perillós, m'agradava molt i saltar a corda també. Una vegada jugant a la serp al pati de l'escola, la del meu costat se'm va deixar anar i em vaig quedar de qua amb tan mala sort que em vaig estampar contra una paret. Vaig haver d'anar a curar-me tot el front i el nas i sentir els retrets del Sr. Cuch. Crec que des de llavors no hi vaig pas tornar a jugar a la serp.
Una mica més grans (entre 10 i 12 anys) sortíem amb les bicicletes (n'havíem après a pujar-hi totes soles, l'una ensenyava a l'altra) i anàvem per camins a prop de la riera i pels horts que hi havien, anàvem a robar préssecs, prunes, ametllons, quasi sempre eren verds però ho trobàvem tot ¡tan bo!
Va ser una sort poder jugar al carrer, els pares no havien de patir perquè no hi havia cap risc (be tan sols el de caure i fer-te mal però això ja formava part dels jocs) i embrutar-te; el risc màxim era que passes una carro i cavall però com que ja el veiem a venir ens avisàvem: "ei, nenes, pugeu a la vorera que ve un carro" i una vegada havia passat continuàvem amb el joc.
Els jocs al carrer ens socialitzaven, teníem amics i amigues que a més de ser veïns eren també companys d'escola. Moltes ens continuem trobant com a mínim una vegada a l'any. Però això ja forma part d'altres records dels que ja us en parlaré un altre dia.
Una cita: " Qui busca no troba, però qui no busca és trobat "
- Franz Kafka -
2 comentaris:
Bonics records, per cert, la serp i el cavAll fort eren jocs de risc, en moltes escoles aviat es van 'prohibir', més o menys.
Pel que fa als nois, l'excés futbolero ha reduït el ventall lúdic a la mínima expressió.
Hola, Tens raó que eren jocs de risc, jo ho vaig tastar amb el front i el nas. Al cavall fort hi jugaven tan sols els nois, nosaltres no aribavem a ser tan cavallots. Ara, avui dia, els jocs de carrer pràcticament ja no hi són i s'han reduit al fútbol, l'addició a l'ordinador, els missatges de mòbil i les plays-stations.
Fins una altra
Publica un comentari a l'entrada