Una gran alegria

Foto de Lars van de Gors. Tots els drets reservats.

Com sigui que els meus fills ja n'han parlat als seus respectius blogs, penso que puc expressar en aquest post la meva immensa alegria per la nova vida que s'està creant i que és una "nena". Serà el meu segon nét i segur que serà tan guapa com ell.

La meva mare, quan vaig tenir el segon fill, que va ser un altre nen, em va dir: "no et preocupis els nens et portaran "nenes" i tenia raó, ja ho veieu tindrem una neta, Aina és dirà. O sigui que els nens m'han portat nenes i amb l'avantatge de que la podré mimar tot el que vulgui perquè és el que fem els avis, de l'educació i normes ja se'n cuidaran els pares.

El meu fill en el seu post d'avui ens diu que tot i que encara no ha nascut ja li està sortint la vena masclista de tot pare "la nena que no me la toquin" i és normal, malgrat que hagi tingut una educació totalment igualitària i oberta, hi ha uns sentiments ancestrals que haurà de dominar.

Recordo que quan varen començar a sortir de nit, el meu marit els va dir: "ei, aneu en compte amb el que feu i si ho necessiteu a la meva tauleta de nit hi ha condons" jo en aquells moments en que els condons eren principalment per evitar un embaràs no desitjat, i aquest era el pensament únic del meu marit, li vaig dir: escolta hauries fet el mateix si en lloc de nens foren nenes? i li va sortir "i ara, NO" perquè la teoria de la igualtat (que no iguals) la tenia i la feia seva, ara "la pràctica" ja era una altra cosa. En certa manera tot i que a mi m'hagués agradat tenir una nena, me'n alegro que fossin vailets perquè haguéssim tingut moltes més discrepàncies en la seva educació.

Be, però en aquest cas, la cosa de l'educació no em pertoca i se que en Joan i la Marina ho sabran fer molt be, que sabran preparar al petit Joan i també educar a la petita Aina en la igualtat.

L' enhorabona a tots dos i també per nosaltres avis i l'avia Carme que està tan contenta com tots.