22 d’abril 2009

Ara si, ja els he fet.........

Galeria de Seattle Click. Tots els drets reservats.
Ara si, ja els he fet, els 62 anys. Avui en fa 62 que vaig néixer el que passa és que com que amb el meu marit ens portem molt poc temps de diferència, quan ell els compleix (per Reis), de sempre em fa l'efecte que jo també els he fet i si abans del 22 d'abril em pregunten l'edat jo ja responc dient l'edat del marit.
Això ja em va passar quan havia de fer-ne 30, estàvem a Canàries i jo estava embarassada de poc del meu segon fill, i quan vaig anar al ginecòleg pel març per una primera visita i em va preguntar l'edat, li vaig dir sense pensar, 30 anys, però en Joan em va rectificar i li va dir, no no els ha fet encara i el metge tot seriós que em diu "pues tiene aún 29 años" jajaja......
Mai m'ha fet res fer anys, al cap i a la fi és llei de vida, naixem, creixem, ens multipliquem i morim (i això no te res a veure amb la religió eh?). Si que he de confessar però, que quan en vaig fer 60 em vaig quedar una mica "tocada". Per a mi sembla que els 60 ja volia dir ser vella i com sigui que físicament hi ha molta diferència entre els 55 i els 60 (al menys a mi m'ha passat) no ho vaig portar massa be.
Jo sempre he dit que fer anys era un bon senyal, que vol dir estar viu i seguir vivent. És cert i hauria de ser motiu d'alegria per tothom, el que passa és que no sempre és així i moltes vegades hi ha qui creu que ha viscut massa i és deixa anar ..... al pou sense fons.......
Òndia, això últim ha estat una mica "depre", deixem-ho amb l'alegria de fer un any més.

5 comentaris:

Marina ha dit...

Sense cap dubte: Alegria! Felicitats sogra! jejeje!

F.Puigcarbó ha dit...

per molts anys!, que 62 no són res. Ai! com et cuida la jove.

Mònica ha dit...

FELICITATS!

62 veien coses, poguen ara fer relats de tantes escenes viscudes, no t'alegres de poder tenir aquesta experiencia?
si vols te la canvio pels meus tretce anyets :)

Marali ha dit...

Gràcies Francesc i Mònica. 62 anys no són res? no se no se.....
Sí tinc una jove que és un encant, maravellosa, i que sap estimar.

Mónica; 13 anyets? això és el que diu el teu perfil, però vinga, no siguis coqueta i no te'n amaguis tants.

Marali ha dit...

Marina, guapíssima. Moltes gràcies per la felicitació i pel teu regal al teu blog. preciós escrit. Un petonaaaaaaaaaaaas...