15 d’abril 2009

El mal estil de CIU

Tots els drets reservats.
Després de la nominació de J. Guardans com a Director General de l'ICCM dependent del Ministeri de cultura per part de la Sra. ministra González-Sinde, CIU va fer unes declaracions per veu de Jordi Pujol jr. que van fer palès el seu mal estil i elegància.
Va venir a dir que el Sr. Guardans s'havia de buscar el sou a un lloc o altre, donat que havent destapat el perquè CIU no el volia seguir tenint com a parlamentari europeu pel seu poc esperit soberanista, no li quedava un altre remei que buscar-se la vida.
Va menysprear la seva feina feta com a parlamentari a Brussel·les i la seva vàlua i capacitat. Al preguntar-li els periodistes a J. Pujol jr. si l'expulsarien del partit, va deixar evident que el seu desig era precisament aquest però per quedar be va dir que era el Sr. Guardans qui ho havia de decidir. Naturalment, només els hagués faltat això, expulsar-lo del partit, es tirarien teules a la pròpia teulada.
En fi, que no em va agradar gens el Sr. Pujol en les seves declaracions (ja no m'agrada gaire be mai, pel seu to fatxenda) i em va demostrar que darrerament CIU estan perdent els papers, l'estil, i el seny.

4 comentaris:

saltenc ha dit...

Bon dia Marali, com a prova primavera. Bé, no es pot negar que hi ha millors maneres de prescindir en el seu moment d'una persona que ha exercit correctament la seva feina (això sembla des de fora) a Europa, però també hem d'acceptar i té tot el dret, que per la raó que sigui (fins i tot per sobiranisme) un partit pugui canviar de candidat. De totes maneres em sembla percebre que qui ha perdut aquí els papers és el senyor Guardans, no és de rebut predicar contra la dualitat de ministeris i el de Cultura ho és, per després anar a treballar allà,altra incoherència, lloar la figura de la flamant ministra de Cultura Sinde, essent aquesta signant del Manifest "por una lengua común" en la qual s'afirma per exemple la discriminació del castellà parlant a Catalunya quan milites en un partit nacionalista català. I per acabar em sembla bastant cínica l'opinió de certs executius del PSC (Iceta, Ferran) sobre el tracte de CIU a Guardans, ensenyant maneres quan ells no és que hagin predicat amb l'exemple, res més lluny, no oblidem l'històric alcalde de les Olimpíades 92 i posteriorment president de la Generalitat l'Honorable Pasqual Maragall.
Una abraçada Marali!

Júlia ha dit...

Marali, estic força d'acord amb tu, i ja no comento més, la classe política, en general, fa pena, des de fa uns anys.

Marali ha dit...

Hola Maurici;

Jo tan sols he comentat el mal estil i la manca d'elegància de CIU i sobretot del seu portantveu J. Pujol. Al meu parer, calladet hagués estat més be i més bo pel seu partit.

M'has tret un punt que al seu dia també em va fer mal. De totes maneres l'estil i la manca d'elegància varen ser de portes en dins i no davant dels mitjans de comunicació.

Jo no he entrat a valorar ni a la Ministra, ni si hi ha una dualitat a Cultura. Simplement he fet esment que al meu parer al Sr. Guardans no se l'ha tractat com és mereixia per part del seu partit i a més retreure-li que s'havia de buscar la vida (com tots no?) perquè ells no l'havien volgut. Lleig, molt lleig.

Una abraçada.

Marali ha dit...

Hola Júlia;

És veritat oi, que la classe política no és la que era? Jo trobo a faltar al Sr. Carrillo, això era classe.

Un petó