18 de gener 2009

Infància, records......

Els records d'infància habitualment els començo així: "Quan jo era petita"..... doncs això, quan era petita no hi havia guarderies però començàvem a anar a l'escola als 3 anys. Fins llavors, les mares que tenien criatures i treballaven i no hi havien àvies o avis, s'ho havien de muntar com podien. Per sort, en aquella època hi havia senyores de mitjana edat o ja grans que s'estaven a casa i solien tenir unes quantes criatures (2 o 3 com a molt) tenint cura d'elles, en deien "aguantar criatures".
A mi m'aguantava una senyora veïna de casa meva que es deia "Pepeta". Recordo aquell temps en que m'ho passava d'allò més be amb ella, cal a dir que jo tampoc era una nena moguda i que feia molta bondat. És gràcies a ella que jo se algunes cançonetes de jocs catalanes, així com els jocs: l'anell, el pare carabasser, el telèfon, etc... També gràcies a ella vaig aprendre a dir la "ella" que em costava molt i la feia com una "i" fins que un dia, mentrestant ella feia el dinar em va fer anar repetint "bacallà" una i una altra vegada fins que em va sortir be.
El fill de la Pepeta era fuster, tenia la fusteria al darrera de la casa i moltes vegades m'havia fet una espasa amb 2 llistons de fusta, amb la que em sentia una heroïna i feia volar la meva imaginació.
Vaig estar amb la Pepeta fins que vaig anar a escola (des que vaig començar a caminar) i després els estius, no se ven be quants, potser fins que la meva mare va creure que no em passaria res per estar sola a casa o anar a jugar amb les amigues (2 o 3 estius). Més en davant potser va ser després de fer la Comunió que va decidir que ja no podia pasar-me les tardes jugant al carrer o casa de les amigues i em va portar a "cosir". Anar a cosir era l'única activitat extra-escolar que és feia llavors: cosir per les nenes, i futbol o handbol els nens.
Ni música, ni dibuix, ni anglès, ni piscina, res de tot això és feia, be potser si que alguns ho feien perquè a casa seva estaven més ben situats i s'ho podien permetre donat que totes aquestes activitats eren costoses. Jo no, jo vaig començar la música i el dibuix, així com el francès quan vaig anar a l'Institut perquè eren assignatures del batxillerat però tampoc se'n tenia massa cura de l'ensenyament perquè formaven part de "les Maries" : música, dibuix, FEN, gimnàstica i labores del hogar. Eren assignatures obligatòries però no se'ls donava cap mena de importància i a final de curs normalment te les aprovaven sempre.
Vaja, això s'ha allargat, un altre dia continuaré.

2 comentaris:

Vnukot ha dit...

Love the photo! :)


http://babamitrajanka.blogspot.com

Marali ha dit...

I am sorry, i not spike inglish. Thanks your write.