12 de gener 2009

Les creençes i la publicitat

Aquests dies, diaris, informatius de TV, programes magazíns, etc..... no paren de comentar i dir i explicar, la campanya de publicitat endegada per una associació d'ateus (0 varies) a 2 línies d'autobusos de Barcelona. Londres va ser la pionera en fer aquesta campanya i ara ens hi hem afegit a Barcelona i diuen que a Madrid també.
L'eslogan de la campanya diu: "probablement Déu no existeix" i aquest posar en dubte l'existència de Déu és el que ha fet que com "lloros" tots repetim el mateix, que si si, que si no, a favor, en contra, manca de respecte en les creences de la gent, i així fins anar traient tot el suc periodístic possible.
Però aquí no s'acaba, ara les entitats cristianes faran una nova campanya publicitària, també als autobusos de Barcelona, l'eslogan de la qual és l'afirmació de l'existència de Déu.
Be, això ja és massa, de fet, l'agència de publicitat és la que hi ha sortit guanyant doncs a assolit l'objectiu molt abastament i amb un mínim d'esforç, donat que tothom en parlem i al cap i a la fi és aquesta la raó d'una publicitat (que se hable de mi aunque sea mal).
Quina importància te una campanya publicitària per ser notícia a tot arreu? No hi ha prou notícies o fets importants al món per parlar-ne? La guerra Israel-Palestina i d'altres arreu (quantes? 3, 4, 5, ...guerres?), la manca de respecte als Drets Humans, les tortures, la violència de gènere, la manca de recursos i medicines a l'Àfrica, els infants mal nodrits, explotats, malalts, la situació de la dona a tants països (tinguda per "no res"), la fam, la misèria, les morts, en fi tot un panorama que si ens parem a reflexionar-hi pot ser si que la majoria negaríem l'existència de Déu.
Ni em sembla be ni em sembla malament la dita campanya. El que no trobo be és el ressò a tots els mitjans que a més s'han prestat a obrir la polèmica. Les creences són personals, això és el que s'hauria de considerar normal, i a "dins a casa meva, ningú n'ha de fer res del que jo faig o crec" per tant, penso que no porta a cap fi la polèmica. Tampoc és la primera vegada però que els periodistes s'han aprofitat d'una campanya publicitària polèmica per omplir els diaris i programes.