08 de juliol 2009

Repàs als armaris

Galeria de Sabinche. Tots els drets reservats.
He estat repassant els armaris i calaixos de casa i me'n faig creus del que arribem a acumular que no serveix per res o que ja no ens tornarem a posar mai més.
Des de papers caducats, fotografies tretes del lloc on estaven per ensenyar a algú i no tornades a lloc i guardades a corre cuita en un calaix, fins aquell vestit que cada vegada que el veus et dius, ostres m'agrada tant que algun dia me'l tornaré a posar. Sabates que tot i estar malmeses no llences perquè et dius, per estar per casa m'aniran be i finalment allà es queden al sabater. Apareixen coses que creies que havies llençat en una altra ocasió com aquell fulard que te'n recordaves haver comprat i que t'havies posat una vegada i prou perquè no el trobaves quan el buscaves per tornar te'l a posar i resulta que s'havia quedat al fons d'un calaix que no era pas pels fulards.
Samarretes, jerseis, garanties d'aparells electrodomèstics (totalment caducades), petits regals que et van fer per l'amic invisible i que no has llençat perquè eren regals d'algú estimat però que no serveixen per res, olles o cassoles que ja no fas servir però per si de cas..... , carregadors de telèfon mòbil que com que has canviat de model ja no serveixen però no saps perquè els guardes, tasses heretades que no fas servir mai, al igual que les copes de cava antigues també heretades i que tan sols serveixen per omplir l'aparador del menjador............. i així podríem anar fent una llarga llista de coses acumulades i que som reacis a llençar-les.
Cada vegada que ordeno els armaris faig una bona buidada però sempre queda alguna cosa que tens recança de llençar, potser perquè et porta records nostàlgics, potser perquè penses "ostres" jo llençant això i hi ha criatures que no tenen res per posar-se i et fas el propòsit de donar-ho a algú. De fet però, ja ho faig, quan es tracta de roba molt aprofitable ho porto a "Caritas" que aquí a L'Ametlla funciona molt be, però només ho pots fer amb la roba de vestir o de llit.
Perquè al llarg dels anys anem acumulant coses i coses de les que malgrat no fer-les servir no les llancem? De fet, deu ser perquè som donats als capricis i quan surt una altra cosa nova arraconem la vella però no la llancem.