Foto de Paca Sapena. Tots els drets reservats.
Estem a dissabte 13 de setembre, just una setmana abans de que comenci la tardor i ja el temps ens ha canviat i avui ens està fent força fresca.
La tardor és una de les estacions de l'any que m'agrada per les tonalitats de colors que hi ha als paisatges de muntanya. Des del verd fosc, passant pel verd clar, marrons, ocres, grogs i fins i tot vermells. Totes aquestes tonalitats tenen per mi l'efecte de relaxació, tranquil·litat i pau. Els colors de la primavera són més vius i intensos i per tant segurament més excitants i exultants. A la primavera, desprès d'un llarg i fred hivern, de dies de cel gris, pluges (darrerament no gaires) i fred, quan contemplo el renaixement dels arbres amb les seves fulles noves, l'herba, les flors, i el cel blau i el lluminós sol, se m'omplen tots els sentits i jo també em sento revitalitzada, renovada i amb més vitalitat. Però a la tardor, tal com deia abans, si fa una tardor com cal, amb fresca, alguna pluja, alguns núvols, però encara amb lluminositat, es poden apreciar tants tons de colors que la sensació rebuda està entre l'admiració i el relax.
És un preludi maco de l'entrada de l'hivern però que per altra banda em fa pensar que aquest amb el fred, els dies curts i grisos, sense massa hores de sol o sense sol la majoria dels dies, ja el tenim al damunt i que com sempre se'm farà llarg i pesat. Canvi de la roba dels armaris, repassar jaquetes, abrics, bufandes, jerseis, assegurar-te de que hi ha prou gasoil per la calefacció, treure els edredons o nòrdics, i..... etc... etc... En definitiva, ¡ no m'agrada l'hivern !
Una cita: " No hi ha cap dubte de que tot coneixement comença amb l'experiència "
- Inmanuel Kant -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada