No se perquè he posat aquesta foto perquè no sembla pas que tingui res a veure amb el títol d'aquest post. Però ben pensat, alguna cosa hi te a veure donat que un dels meus propòsits de primers d'any era estar a la Companyia de teatre Catarsi a les dures i a les madures, més que res pensant d'una manera egoista ja que el que necessitava era un esbarjo i una excusa per sortir de casa.
Dels principals propòsits que em vaig fer, l'un era el de perdre quilos i l'altre el de deixar de fumar. No s'han complert, "estoy en ello" però tot just fa 2 mesos que he començat a fer dieta acalòrica i com que he de perdre tants quilos, no se'm noten els 2 que he perdut. En quant al deixar de fumar, vaig seguir els consells rebuts i de moment ha quedat en "stand-bay" fins aconseguir com a mínim perdre uns 10 quilets de res.
Ara, els altres que em vaig fer com per exemple deixar i mantenir el despatx en condicions de treballar (arxivant el que s'havia d'arxivar, llençant publicitat, mantenint els programes al dia, etc...) més o menys s'ha complert. També em vaig proposar intentar no estar tan sensible i prendrem les coses amb més filosofia, no donant més importància de la que te a les discrepàncies, en certa manera ho he aconseguit també gràcies a les pastilles anti-depre. Continua havent-hi coses que de vegades em fan saltar de manera agre, però crec que cada vegada menys.
He procurat sentir ganes de fer coses, de tenir alguna il·lusió, però a part de gaudir del nét i la néta que ha d'arribar pel gener, no trobo massa motius per il·lusionar-me, per tant en això, de moment, he fracassat però espero anar aconseguint de mica en mica gaudir més del que em queda de vida, trobant raons i ganes de no limitar-me a pensar "qui dia passa any empeny".
Avui m'ha sortit un post com de "confessionari" és igual, una cosa o altra havia d'escriure. Per tranquil·litat vostre, sembla que estic una mica més animosa que fa uns 6 mesos. Com veieu continuu escrivint sobre mi.
Ah! m'oblidava, ahir un amic, Saltenc, em va recomanar un blog perquè hi havia una llegenda molt maca de 2 amics, no tan sols em va agradar molt l'esmentada llegenda si no que aquest blog que principalment és de viatges és molt "guapo" molt ben escrit i amb gran coneixement del que escriu, em permeto recomanar-vos-el, és "Amu daria" entreu-hi, crec que us agradarà.
Una cita: " El que vulgui tenir raó i parla sol, de segur assolirà el seu objectiu "
- Johann Wolfgang von Goethe -
4 comentaris:
Si,si, si un gran descobriment el blog Amu Daria. Celebro que t'hagi agradat Marali
ànims i avall, cal empenya la vida el millor possible i recorda...
"sempre s’ha fer el que un vulgui fer" i prou, amb bons propòsits els enviaven a la foguera, no pas quin ÿuÿu!
Hola Marali !!!
Doncs, que dir-te, moltissimes gràcies per les teves paraules i estic encantat de descobrir i conèixer el teu bloc que em sembla que em farà gaudir d'interessants reflexions i bones estones...
De nou, moltes gràcies, una forta abraçada i fins aviat...
Hola Eduard;
Gràcies per la teva visita, el teu blog no te desperdici i em va fer gaudir molt la lectura de les llegendes, la dels 2 amics i la dels quatre dracs. No tenia temps de llegir res més, però hi aniré passant i en calma t'aniré llegint.
Publica un comentari a l'entrada