17 de desembre 2008

He fet campana del blog..........

Galeria de Chuck Hunts. Tots els drets reservats.
He fet campana de blog dos o tres dies perquè ja ho vaig dir al darrer escrit que no sabia ven be de que escriure. El cert és que avui tampoc se ven be que dir, tots més o menys escrivim sobre les notícies que llegim al diari o que escoltem a la tele.
Avui el tema de'n Cuni era els de les 65 hores setmanals que crec que han de votar al Parlament europeu si no és avui molt aviat. En el seu dia ja vaig penjar un cartell de la campanya anti-65 hores. Segons estic escoltant (que no veient, tinc oberta la porta del despatx) ens volen fer entendre que aquestes 65 hores seran voluntàries i de mutu acord entre patró i treballador. I em pregunto, quin paper tindran els Sindicats? No ho acabo d'entendre del tot, han parlat dels metges i infermeres, dels treballadors de televisió, o de ràdio, que de manera puntual moltes vegades fan més hores seguides. No han parlat però de que aquests treballadors, si és així també se'ls compensa amb jornades de descans.
També s'ha comentat que el "pastís de Reis" s'ha salvat per un pel de la prohibició de incloure-hi amagat la fava i el rei.
Començo ha estar cansada de tant proteccionisme. A veure si arribarà el punt de que a les mestresses de casa se'ns prohibirà fer les mandonguilles, o omplir els canalons, arrebossar la carn o fer croquetes....... amb les mans.
Càmeres als carrers, obligació del cinturó de seguretat del conductor, "bams-bams" als carrers dels pobles, all i oli o maionesa sense ou, no fumis, no beguis, fes exercici, ........... i així podríem anar anomenant coses que ens obliguen per llei per protegir-nos, però i el nostre criteri? i la nostra llibertat com a persona individual que en tot cas és perjudica ella?, ordre d'allunyament d'una mare per una bufetada al seu fill? les bufetades no són el remei al mal comportament però qui no n'ha rebut? de la mare, del pare, del mestre?
Hem anat en bicicleta sense casc, hem jugat al carrer, ens hem pelat els genolls, i hem fet baralles de rocs. Tot es curava amb una mica d'aigua oxigenada o de "mercromina" (avui prohibida). No dic que s'hagi de tornar a ser com abans però nosaltres mateixos ja som massa proteccionistes, els criem gaire be entre cotofluixos, i així ens va.
Ara se'ns despengen amb els límits de velocitat variable per l'àrea metropolitana. Diuen que és per rebaixar més la contaminació i evitar embussos, realment és per això? o és amb ànim recaptatori? Ens demanen que agafem el transport públic, però aquest no és pas la "repera" en el seu funcionament. En fi, tot un seguit de mesures que no se fins a quin punt són en benefici dels ciutadans o be en benefici dels polítics.

2 comentaris:

David Montilla ha dit...

Totalment d'acord Marali, massa proteccionisme i reglamentacions... al final haurem de demanar permís per respirar...

Marali ha dit...

Si, al final penses que ens tenen per "tontos" i poc inteligentsi que no sabem discernir ni pensar per nosaltres mateixos.