05 de desembre 2008

Rumiant els propòsits pel nou any?

Galeria de Fur and Feathers. Tots els drets reservats.
Ja gaire be tenim al damunt el Nadal, Cap d'any i Reis. Festes nadalenques d'orígen religiós, que es celebren arreu del món cristià. Per aquestes dates sembla que sigui obligatori ser més bona persona que mai quan el que hauríem de procurar és ser bones persones tot l'any. Be jo em considero una bona persona, però m'és impossible oblidar a qui m'ha fet mal, no vull dir que odii perquè l'odi fa més mal a qui el pateix que al subjecte odiat, però si que tinc un cert rancor i no en vull saber res dels que m'han fet mal de veritat. És per això, que aquestes festes, que m'agrada celebrar tradicionalment, tenen una banda d'hipocresia que em desagrada. El desig obligatori de felicitat quan et trobes amb algun conegut, ja s'ha convertit pràcticament en una fórmula de cortesia i ets mal vist si no l'expresses. Les felicitacions de Nadal han quedat reduïdes als enviaments massius, via Internet, que no costen diners ni donen feina i es fan de manera rutinària perquè és el que toca. Ens trobem amb els coneguts quan anem a comprar i anem amb cares somrients i felicitant a tort i a dret. Una mica-força hipòcrites, no?. Realment a qui felicitem de tot cor és a la família i als amics més íntims, els demés és pura rutina, però ho continuem fent perquè "toca", no volem ser vistos com esquerps, antipàtics i mal educats.
Me'n adono que me'n he anat per "los cerros de Úbeda" no era la meva intenció parlar de la hipocresia que hi ha durant les festes nadalenques, si no dels bons propòsits personals que també semble que hi hagi l'obligació de tenir-los, i explicar-los. Quasi sempre són els mateixos, alguns aprimar-se, d'altres deixar de fumar, d'altres aprendre a agafar-se les coses amb més calma, i així etc... etc... Els primers mesos de l'any es prova, passades les festes es comença una dieta per aprimar-se i poder estar més presentable de cara a l'estiu que portem menys roba, però un es cansa aviat i el bon propòsit s'ajorna "el mes vinent hi tornaré". Si hem decidit que ens hem de procurar un espai per nosaltres i tenir un temps lliure i dedicar-lo a fer alguna cosa que ens ompli, mai trobem el moment de dir " a partir de demà de tal hora a tal hora sortiré de passeig" per exemple.
En fi, que de bons propòsits tots ens en fem però al llarg de l'any, quan aquest s'acaba, te'n adones que has de començar de nou a proposar-te coses i intentar complir-les, perquè ha transcorregut l'any i no has arribat ni a la meitat del que volies fer.
Jo ara ja estic rumiant que és el que vull, que vull aconseguir i si realment és això el que vull. Quan sigui el moment, el 2 de gener del 2009, ja us en faré 5 cèntims.