10 de desembre 2007

Cansanci, envelliment..........

Recordo que quan jo era petita, al carrer de casa la meva amiga Lídia, hi vivia una família que tenien una àvia. A aquella àvia, no li agradaven massa les criatures i quan jugàvem al carrer davant de la seva eixida, sempre ens escridassava i ens feia fora d'allà davant. Nosaltres li dèiem "la vella xaruga" que si em pregunteu que vol dir no ho se pas, però per nosaltres era com "bruixa". De fet aquella àvia no devia tenir gaire més de 60 anys. En aquella època, 60 anys, ja eren molts, deixant de banda que les àvies es vestien de velles, o sigui, mocador negre al cap, faldilles llargues negres, davantal, mitges negres, etc., en fi, que en certa manera feien una mica de por des dels ulls de la mainada. Jo ara que tinc 60 anys no em veig pas com aquella àvia, però segurament que em sento bastant com ella es devia sentir: cansada, envellida, desencisada. No hauria de sentir-me tan cansada, al cap i a la fi tot i que sempre he treballat, la meva feina (d'oficina) no ha estat pas física i no hauria de trobar-me envellida físicament, amb el "si no fos" pel reuma, si no fos per la tensió, si no fos per l'esquena....... En fi, sempre hi ha un pitjor, però els anys no passan en va i es noten, confio però que no m'hagi tornat com aquella àvia i que la mainada no em tingui por. Si m'ho miro fredament, no crec tenir pas aspecte de "vella xaruga" i malgrat que tampoc és que tingui la mateixa paciència de fa uns anys, el caràcter no se'm ha fet pas tan agre fins el punt d'arribar a escridassar les criatures.

4 comentaris:

Rebeca ha dit...

Definitivament estic convençuda que tu de vella no tens res! i de "xaruga" tampoc!

Marali ha dit...

Rebeca, gràcies guapa. M'he engreixat 2 kilos al menys amb el teu comentari (això no em convé)Petonets

Francesc Puigcarbó ha dit...

eren altres temps, i una altre cultura.

jrrof ha dit...

Ets avia el cap i la fi... i els avis se’ls suposa una certa edat! O NO? Per la vida viscuda, arrosseguem un cos gastat o no, però si treballat, els seixanta tal com tu dius ja comença el “si no fos” Ara no hi ha “velles xarugues” els avis duem un cos nafrat...però amb un cor jove, ple de ganes de viure.

Ens diu... Jacint Verdaguer
“com qui, vistos els baixos de la vida,vol veure-la
millor des dels terrats”.

El nostre cor està enfilat, però el cos toca al terra.