CANT ESPIRITUAL ..... Joan Maragall

Tots els drets reservats.

CANT ESPIRITUAL

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,

què més ens podeu dâ en una altra vida?

Per això estic gelós dels ulls, del rostre,

i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor

que s'hi mou sempre... ¡Temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me'l fareu veure

aquest cel blau damunt de les muntanyes.....

i el mar immens, i el sol que per tot brilla?

Deu-me en aquests sentits l'eterna pau

i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué: "Atura't"

sinó al mateix que li dugué la mort,

jo no l'entenc, Senyor; jo, que voldria

aturar tants moments de cada dia

per fe'ls eterns a dintre del meu cor !...

O és que aquest "fer etern" és ja la mort ?

Més llavors, la vida, què seria ?

Fora l'ombra només del temps que passa,

la il·lusió del lluny i del a prop,

i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,

enganyador, perquè ja tot ho és tot ?

Tan se val ! Aquest món, sia com sia,

tan divers, tan extens, tan temporal;

Aquesta terra, amb tot el que s'hi cria,

és una pàtria, Senyor; i no podria

ésser també una pàtria celestial ?

Home so i és humana ma mesura

per tot quant pugui creure i esperar:

Si ma fe i ma esperança aquí s'atura

me'n fareu una culpa més enllà ?

Més enllà veig el cel i les estrelles,

i encara allí voldria ésser-hi hom:

si heu fet les coses als meu ulls tan belles,

si heu fet els ulls i els meus sentits per elles;

Perquè aclucà'ls cercant un altre com ?

Si per mi com aquest no n'hi haurà cap !

Ja ho sé que sou, Senyor; però on sou, qui ho sap ?

Tot el que veig se vos assemble en mi....

Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.

I quan vinga aquella hora de temença

en què s'acluquin aquests ulls humans,

Obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans

per contemplar la vostra faç immensa.

Sia'm la mort una major naixença !!

Joan Maragall