Desànim i nervis

Foto de Jrrof. Tots els drets reservats.

Malament començo amb aquest títol, desànim? doncs si, per tota una sèrie de circumstàncies de feina i personals se m'estan esgotant "els neulers", hauré de prendre ginseng? o "jalea real"? diuen que va be. Ho provaré a veure si em descontrolo una mica i surto per "petaneres". Potser també hauria de provar la "teràpia del riure"? no se, no se.... aquestes novetats terapèutiques no m'acaben de convèncer. Sabeu que faré? em faré un "auto-rentat de cervell" que crec que serà el que millor anirà, allò d'anar repetint una cosa com: estic be, estic be, estic be, i repetir-ho tant per acabar finalment creient-ho. Si, crec que això funcionarà, al menys m'ha funcionat d'uns anys cap aquí. estic be, estic be, estic be.........

També he escrit "nervis" i si estic nerviosa perquè demà la companyia de teatre Catarsi de la que en formo part, estrenem la nova obra on hi tinc un petit paper, gens difícil, parlaments curts, però no me'n surto, em quedo en blanc i no se reaccionar per dissimular o sigui que estic nerviosa. El que passa és que a mi no se'm noten els nervis, els passo d'una manera molt estranya, exteriorment semblo més calmada i tranquil·la que mai, però la processió va per dins. He arribat a la conclusió de que això de fer d'actriu no és pas per mi. Jo que de petita m'inventava personatges de compte i feia els meus papers tota sola, que a l'Institut varem voler muntar una obra de teatre per la festa de Sant Tomàs d'Aquino, que no varem fer per manca de temps per assajar, i que em feia molta il·lusió, que creia que portava una vena d'artista a dins; ha estat que no, l'escenàri m'acollona, perdoneu-me l'expressió i definitivament donaré el meu temps a la companyia en el que calgui, menys en actuar.

Una cita: " Si te solució, perquè plores?. Si no te solució, perquè plores? "

- Buda -