Granollers...... "el meu poble"

Tots els drets reservats.

Tot i que sóc nascuda a Barcelona més que res per qüestió familiar, el meu poble és Granollers, i avui després d'haver llegit un post referent a l'alcalde de Granollers, en Josep Mayoral, de qui em considero amiga; m'han entrat ganes de fer memòria i explicar-vos com era Granollers quan jo era petita.

Quan jo vaig començar anar a l'escola amb 3 anys (abans no hi havia ni guarderies ni P-3, o P-4, tan sols la classe dels grans i dels petits) Granollers tenia més o menys uns 18.000 habitants, ara ja ha passat a la categoria de ciutat donat que ja en són també aprox. uns 60.000, deu-ni-do el que ha crescut oi?, està clar que estem parlant de 57 anys en rera.

No us explicaré pas la història de Granollers, orígens, ni coses d'aquestes....... Granollers va anar creixent al llarg del riu Congost (la riera) i per tant és més llarga que ample tot i que el centre amb la parròquia, la plaça de la Porxada i diferents places que estan bastant a prop és força ample. És molt difícil perdre's per Granollers sabent això doncs sempre vas a parar a la "carretera" (carrer d'Anselm Clavé) i en dèiem precisament la carretera perquè de fet el carrer principal era una travessia de la carretera nacional 152 (Barcelona-Puigcerdà).

Jo vivia bastant avall de Granollers, (en direcció a Masnou) 3 o 4 "mançanes" més i ja hi havia camp, i s'arribava a Palou. Hi havia l'estació de França i la del Nord, l'estació de França estava al centre de Granollers, darrera el parc, la del Nord estava i encara és la mateixa, travessant la riera com si anessis a Canovelles. Hi havia 3 esglésies: la Parròquia darrera l'Ajuntament, els Escolapis i la dels frares. Les meves amigues i jo anàvem a Missa als Escolapis perquè no la feien tant llarga (durava mitja hora) i la de la Parròquia durava 3/4 d'hora. Això d'anar a missa ens va durar un parell d'anys després de fer la Comunió una vegada varem anar a l'Institut ens varem tornar pecadores i varem deixar d'anar a missa.

A la plaça de la vila, ( com en deia la meva tia) anomenada de la Porxada precisament per que hi ha una porxada, sota d'ella era on hi havia el mercat amb parades de peix, de gallinaires, de menuts, d'embotits i de verdura i allà és on anaven les mestresses de casa quan deien "me'n vaig a plaça". Els dijous però hi havia mercat i a part de les parades estables de sota la Porxada al voltant d'ella venien els pagesos per vendre les seves collites: tomàquets, enciams, patates, pebrots, mongeta tendra, coliflors, bledes, ........., al carrer de Santa Elisabet s'hi venia l'aviram en viu: galls, gallines, ànecs, conills, pollets per criar, etc. a la plaça Perpinyà s'hi venien porcs per això de sempre l'hem anomenada la plaça dels porcs, al costat del parc, darrera de la Fonda Europa, els ramaders feien els seus tractes de vaques, vedells, cavalls, i alguns els portaven per vendre'ls, a la plaça de Can Sínia s'hi venien eines del camp, ganivets, paraigües, arreus de bestià, pics, pales, escombres, fregalls, cistells, ........ Això era el mercat del dijous, les parades de roba, jerseis, perfumeria, llana, sabates, estris de cuina, abrics, anoracs, bates d'estar per casa, roba interior, etc., varen anar apareixent molt més tard cap els anys 60 i desaparegueren les parades estables de sota la Porxada, quan és va convertir una caserna de l'exèrcit en el Mercat de Sant Carles. De fet la plaça de la caserna nosaltres l'anomenàvem: plaça del cuartel.

Hi va haver una època a Granollers que l'alcalde de torn nomenat a dit va decidir que havíem de créixer i es varen començar a fer pisos, el primer de tot les "cases barates", després varen decidir que els arbres eren un perill pels cotxes i a més a la tardor una gran brutícia i varen anar tallant tots els arbres del poble, plataners centenaris de la "carretera", les moreres del carrer Sant Jaume, el parc de l'estació i la mateixa estació de França varen desaparèixer. L'estació va anar a parar avall al Sud del poble i durant molts anys va ser una estació provisional de fusta, que tots en dèiem "Granollers City" perquè talment semblava una estació de tren de l'Oest americà, sense asfaltar i quan plovia hi havia un fangueig de ca l'ample.

On ara hi tenim el nostre "Teatre-Auditori" que semblava que no s'acabaria mai, hi havia l'escorxador municipal. La plaça de la Corona, en realitat és deia Plaza de los Caidos (sólo los caidos por Dios y por España) on hi havia una gran creu de pedra, monument a los Caidos.

Varen deixar el poble sense cap arbre, sense parc i sense un bri de verd, doncs fins i tot les cases amb eixida que a lo millor tenien una mica de jardí varen anar desapareixen perquè (coses de l'especulació) es varen anar venent per fer pisos.

Afortunadament, ens va arribar la democràcia i ja des del primer govern de la ciutat escollit democràticament, es varen posar a la feina de anar canviant el Granollers lleig en que l'havien convertit, en una ciutat una altra vegada plena d'arbres, jardins, parcs, escoles, casals de barri, recuperant tradicions perdudes, donant cultura, oci, espais...... Granollers, ara, torna a ser "maca" malgrat l'excés de cotxes. Els caps de setmana el centre de Granollers es transforma en peatonal i és increïble la gent que s'hi aplega gaudint d'un passeig, mirant els aparadors o seient a qualsevol terrassa per prendre un cafè.

Un altre dia explicaré més però això ja s'ha fet massa llarg ara i he d'acabar.

Una cita: " L'excusa per a totes les guerres, aconseguir la pau "

- Jacinto Benavente -