Diumenge 7 de setembre va fer un any que vaig obrir el blog, o sigui que segons blogger he publicat 308 posts en aquest any.
Avui he passat pel blog d'una amiga i al llegir el seu post que celebrava l'any de blog m'ha fet adonar que jo també havia començat feia un any.
Hi he escrit de tot, records, situacions, pensaments polítics, comentaris de notícies i fins i tot vaig fer un cicle de receptes de cuina casolana. De vegades ha estat massa personal i he reflectit massa el meu estat d'ànim i he explicat coses que segurament m'hauria d'haver callat perquè pensant-ho be, a quin blocaire li pot importar les coses personals d'un altre blocaire?
Resulta que m'he adonat que si no escric de mi o opino des del meu punt de vista i sempre en primera persona, sóc incapaç de escriure res. No tinc res de poeta, ni de bucòlica, ni de somiadora, tot i que m'agraden els paisatges de muntanyes arbrades, les postes de sol, les estacions de l'any, el mar, les flors, els ocells, els animals....... sóc incapaç de fer-ne descripcions boniques, d'expressar el que sento quan gaudeixo d'això. La gent que em coneix d'una manera no massa profunda em te per una persona simpàtica, oberta i càlida, fins i tot m'han dit que apassionada...... però jo, dins meu, penso que en realitat sóc molt freda, esquerpa i potser tímida i que la impressió que tenen de mi és la que vull donar precisament per vèncer aquesta timidesa acomplexada de ser poca cosa que tinc. De tota manera potser si que sóc oberta i expressiva el que passa és que en una conversa que comença de manera superficial i es presta a donar opinions, m'és molt més fàcil fer-ho amb coneguts que no pas amb la meva família i els amics de veritat.
Veieu on he anat a parar? començant parlant de la meva estrena com a blocaire a explicar-vos com crec que sóc. Sempre coses personals, no tinc remei.
Demà procuraré trobar un tema que no sigui jo.
8 comentaris:
per molts anys!
Gràcies Francesc, espero anar seguint.
Felicitats! Un és com és i tu ets així, com molt be et descrius, marilí no canvis mai no series tu! Felicitas! Josep és...aquí...
http://blogs.avui.cat/jrrof/
Felicitats, noia! Jo en canvi crec que la gent de la xarxa està molt interessada per la vida dels altres, que de vegades s'hi troba identificat i que té molt morbo això de no conèixer realment qui hi ha darrera les lletres.
Qualsevol que s'emocioni per aquestes coses que has escrit, diu coses importants.
Ai, amics meus, Josep i Rebeca, amb aquestes coses que em dieu m'heu fet tornar vermella. Gràcies a tots dos. Una abraçada.
MOLTES FELICITATS MARALI ! Escolta, que ho fas molt bé, a part de prolífica 308 en un any són molts mira el seguiment que tens.
Molta Salut!
Gràcies Maurici, per les paraules i els ànims.
Felicitats Marali!!
Publica un comentari a l'entrada