Us vaig dir que us en faria 5 cèntims de com va ser el casament al que vaig anar el passat dissabte i aquí estic per explicar-ho.
Va ser molt maco i tal com em pensava, senzill, natural i divertit. Tothom anàvem vestits de blanc, quedava be tot i que la majoria comentàvem que si la policia ens veia igual pensaria que érem d'una secta.
´
Es va fer una petita cerimònia amb lectures dels amics dins una capella d'una masia catalana antiga, entre els nuvis i dues amigues ho varen organitzar tot, decorar els espais, l'ordre de cada moment, on muntar el buffet i les taules pels convidats, etc...
Varen fer també petits obsequis als més al·legats però no hi va haver parafernàlia de tovallons, càntics; i tot és va fer d'una manera discreta i natural.
Després del sopar varem passar a una nau on hi havia muntat un escenari i va començar la ballaruga. Com que la majoria de convidats eren joves i amics dels nuvis s'ho varen passar d'allò més divertit. Acabat el ball, varem tornar cap a casa que hi varem arribar a les 4 de la matinada, havíem begut a l'hora del sopar però no massa, per sort tampoc ens varem trobar "als mossos".
I així va ser el casament de la Cristina i en Jesús. Res de casament "al uso", fins i tot varen assistir al seu casament les seves dues gosses que varen passejar entre tots els convidats i varen ser retratades amb tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada