dissabte.... un casament

a

Galeria de Vanda Wallace. Tots els drets reservats.

Avui fa quatre anys que varem anar a un casament, va ser un casament molt important per nosaltres doncs era el del nostre fill Joan i la Marina. ¡ Moltes felicitats ! cel·lebre-ho com cal.

Va ser un casament molt maco, jo no havia anat mai a un casament com el que varen fer, distés, natural, amb unes cares de felicitat increïble. Ja se que com que sóc la mare em direu que m'ho miro amb ulls de mare i no us acabareu de creure el que us dic, però va ser així, senzill, natural, sense massa parafernàlia i molt emotiu doncs hi varen participar els amics i les mares parlant de com eren els que s'anaven a casar. També l'alcalde Josep Mayoral va fer unes bones lectures de 2 poemes preciosos, el lloc del casament: "la sala Tarafa" (antiga biblioteca per mi) va ser molt escaient per a donar solemnitat a l'acte. La celebració és va fer al jardí de casa seva amb músics inclosos i tothom va estar molt bé, gaudint de la felicitat que es veia que sentien veritablement els nuvis.

De fet, no us volia pas parlar d'aquest casament ja passat si no del que he d'anar dissabte, he aprofitat però per fer aquest escrit com a felicitació pel Joan i la Marina.

Dissabte hem d'anar al casament de la filla d'un amic nostre, la Cristina. Una noia encantadora que coneixem des que va néixer. És condició "sine qua non" que anem tots vestits de blanc pel que dedueixo que tampoc serà un casament "al uso", i que segurament serà d'estil senzill i natural deixant de banda les "horterades" que s'ha posat de moda fer als casaments d'avui en dia, com fer salutacions als nuvis amb els tovallons, repartiment de regals per part dels nuvis als més amics, passejada dels nuvis damunt del pastís en un carret, i etc.... etc....

Be, ja us en faré cinc cèntims de com ens ha anat. Espero que be. Es casen una mica massa lluny però els amics són els amics i si t'han convidat no pots fer cap lleig.