01 de juny 2009

Un diumenge feliç, ahir.....

Tots els drets reservats.
Ahir va ser un dia complert, felicitat i harmonia familiar.
Vaig anar molt retardada en tot perquè em vaig embolicar en passar la manguera per la terrassa de casa i netejar uns quants testos que estaven abandonats i plens de males herbes, feia més de 3 setmanes que me'ls mirava i dins meu deia," ho has d'arreglar, no pot ser que ho hagis deixat fins aquest extrem"  però no trobava mai el moment de posar-mi i finalment ahir ho faig fer però hem va tenir ocupada més estona del compte i tot va anar malament d'horaris.
Per sort, els meus fills tenen una paciència de sant, i a més com que el marit arribava tard, en certa manera ja em va anar be però ells ! pobres ¡ estaven morts de gana.
Va ser un dinar tranquil, sense aquelles grans polèmiques i "piques" que ens són comuns i habituals, i després també el temps ens va ajudar una mica, es va mig tapar el sol i varem poder sortir a la terrassa a fer petar la xerrada i jugar amb els nens.
Els nens, en Joan i l'Aina, m'està malament dir-ho perquè són els meus néts, però és que són un encant de criatures. En Joan és tant guapo, tan simpàtic i tan ben educat, xerraire, s'entreten una bona estona sol, carinyós i un somriure i una carona que enamora. I de l'Aina que n'he de dir: és encantandora, està acabant de passar la varicel·la i malgrat això és simpatiquísima, riallera i alegre. En fi, que els voldria tenir i veure més sovint.
Al vespre, parlant-ho amb en Joan em va confessar: L'Aina em te el cor robat, jejejeje,  i en Joan es posa tan alegre quan veu l'avi que aquest s'engreixa d'ufanor uns quilos.
Al nen li encanten els gossos, sobre tot el Blues, però com que són tan grossos quan se li acosten te por de que el tirin per terra (no seria la primera vegada que la Lluna amb un rameneig de cul i qua, l'ha fet caure) i s'espanta si els te massa a prop, és natural el Blues en fa 2 com ell i la Lluna no és tan alta però és grossa de farta (!menja¡) i pesen el doble o el triple que ell.
Un dia complert, amb bona companyia, i gaudi dels nens una bona estona. Una teràpia fantàstica.

2 comentaris:

Mònica ha dit...

Que macos els teus nets!
M'agraden molts els nens petits i aquestes descripcions m'han fet venir ganes de veure'ls.

Un petonas.

Marali ha dit...

Demanaré permís per penjar una foto d'ells al blog, així els coneixeràs i veuràs que no és tan sols "amor d'àvia", són molt guapos.