Galeria de Chuk Hunts. Tots els drets reservats.
Repeteixo la foto dels clavells perquè és la meva flor preferida i els trobo ¡ tan macos !!!!!!!!!!!!!
Be estem a diumenge i per tant toca "El conte del diumenge" però finalment he decidit que en lloc de conte li direm "relat" donat que sembla que un conte ha de tenir una dosi de fantasia que crec que ja he perdut amb l'edat. El relat d'avui l'he titulat:
LLICENCIADA EN RELACIONS PERSONALS I TREBALL DE GRUP
Recordant la seva infantesa i adolescència, la Beatriu que havia nascut al 1946, és va adonar que, malgrat ara es trobava en uns moments baixos, tan la infantesa com la adolescència havien estat plenes de moments molt feliços.
Recordava que de petita havia pogut jugar al carrer amb les amigues, un privilegi que no tenen les criatures d'avui dia a no ser que siguin d'un poble molt petit. Va anar a un col·legi de nenes, on la mestre va ser molt poc severa (només una miqueta), i com que era de mena tranquil·la no es va posar en massa embolics, va aprendre molt en aquella escola, a part dels continguts de les assignatures obligatòries de l'època, va rebre també una molt bona educació i saber estar que varen complementar la rebuda per part dels seus pares.
Beatriu, estava en aquells moments sola a la terrassa prenent-se un te, escoltant els ocells i mirant cap a l'horitzó d'arbres que tenia al davant. La seva mirada reflectia felicitat i a la vegada una certa nostàlgia mentrestant anava recordant coses de la seva vida passada.
Quan va arribar als 15 anys, va poder començar a anar al ball amb les amigues. Els diumenges anaven primer al cinema en 1a sessió i en sortint anaven al ball. A la Beatriu li agradava molt ballar, de tot, vals, pasdoble, samba, però quan va conèixer el Rok'n Roll se'n va tornar una apassionada. En aquella època va ser quan va començar el seu trencament amb algunes de les normes socials establertes: anar a esmorzar a la cafeteria més propera de la feina i llegir el diari (això no ho feien les noies), ballar més de 2 cançons seguides amb el mateix noi, veure "cuba libre" (les dones no havien de veure alcohol, això era d'homes) fer petons als amics quan es trobaven, anar agafada de la ma amb un noi amic pel carrer, fumar alguna cigarreta al ball......
També va gaudir de les primeres "festes particulars" que feia algú de la colla al terrat de casa seva i quan la Beatriu pensava en això se li va escapar un somriure quan va recordar el que li havia costat aconseguir el permís dels pares, ostres, anar a ballar a un terrat tan sols amb els amics i sense cap persona adulta que els vigilés? això ja començava a ser massa per les convencions.
Va recordar també en aquell moment el seu primer amor......... n'estava molt d'ell és deia Marius però li deien "Mariano", era de casa bona molt carinyos i simpàtic, però a la Beatriu tot l'encant d'aquell enamorament li va passar en sentir-li dir una frase molt depreciativa i es va acabar el deixarse acompanyar al sortir de l'Institut o anar junts al cinema. Pensant-ho be, ara es diu "quin orgull més tontu"
Ja s'havia acabat el te i gaire be havia esgotat la seva estona particular de solitud i relax, aviat hauria de tornar-se a posar en marxa doncs la seva feina de "Llicenciada en relacions personals i treball de grup" hauria de començar una altra vegada com cada dia. Li quedaven 10 minutets més però, i fent el mandrós es va deixar emportar una vegada més pels records.
Com va arribar a ser Llicenciada?? jajajaja; passada l'època adolescent més o menys pels 18 anys és va enamorar d'un noi i es varen fer nòvios formals (impensable dir als pares que sorties amb un amic sense que aquest el coneguessin, res de cantonades) Després d'un llarg nuviatge per fi es va poder casar amb ell i a partir de llavors va anar fent la llicenciatura: la casa, la feina fora de casa, cuinar a gust de l'altre, els embaraços, la cura i atenció dels fills, escoles, reunions de pares, viatges, cursets (per omplir les seves inquietuds) gimnàstiques, política, jajaja política¡¡¡ la Beatriu no va poder evitar riure al pensar en la seva època de militant, ella que havia viscut en un entorn totalment apolític es va a posar a militar........ ¡¡quina idealista que havia estat!!!!!
En aquells moments però no li venia de gust recordar les coses desagradables, disgustos, entrebancs, discussions, etc.... que al llarg de la seva vida (com d'altres) havien passat. La Beatriu és va mirar el rellotge, s'havien acabat els 10 minuts i havia de començar el dia a dia, però l'últim pensament personal va ser: És veritat o no que soc Llicenciada en relacions personals i treball de grup?? i tant que si, totes les dones en general ho són. Les relacions personals es posen en pràctica al llarg dels anys de convivència amb el marit i els fills, és tota una prova: moderadora, educadora, manaire, economista, proveïdora. I en treball de grup?? també: qui para la taula? qui no s'ha fet el llit? a qui li toca baixar les escombraries? qui anirà a comprar? qui organitza els horaris? en resum veritablement la Beatriu era encara una bona Llicenciada.
Va recollir la tassa del te, va buidar el cendrer, va posar en marxa el rentaplats i la rentadora i se'n va anar cap a la feina. S'havia acabat la seva estona i el seu espai, l'endemà però hi tornaria, va reconèixer que allò li feia be.
Aquest és el meu relat d'aquest diumenge que he acabat en dilluns. Espero que us agradi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada