Tots els drets reservats.
Llegeixo avui a El Periódico, que una princesa saudí, s'ha refugiat a l'Hotel George V de Paris i d'allà no se'n mou, assetjada pels seus creditors.
La dita princesa deu a diferents firmes de moda com Dior..... hotels, joiers, tintoreries, ... milers i milers d'Euros. Els creditors han reclamat al cónsul del seu país i la resposta a estat "Arabia Saudí no paga les calces de la princesa".
El sorprenent és que pel fet de ser princesa ha pogut anar a comprar el que li ha donat la gana i tots els capricis, allotjaments a diferents hotels de luxe i manutenció per ella i el seu seguici; sense un "duro" a la butxaca.
És sorprenent perquè si qualsevol persona se'n va a París i comença a fer compres, a la primera botiga que entri i no li funcioni la targeta d'allà no en sortirà carregada sinó amb les mans buides i avergonyida.
Però està clar, en aquestes botigues de luxe no hi entra segons qui, però una princesa és una princesa i més si és saudí (que estan forrats), i aquí ja hi entra l'avarícia dels venedors que creuen tenir en perspectiva una gran venda amb al conseqüent benefici, i s'empassen qualsevol excusa, accepten xecs (que no acceptarien de ningú), i a més encara els porten la compra a l'hotel on s'estan (de màximes estrelles està clar)
Ja m'ho va dir una vegada un banquer: quan més deguis al banc més diners et deixarà, però si ets un pobre treballador que necessita un préstec petit segur que te'l denegaran i si te'l donen serà perquè tindràs unes garanties amb que respondre o uns avaladors.
O sigui, que encara hi ha classes, la gent aristòcrata o " d'alto copete", reben un tracte diferenciat pel sol fet de ser qui són i ningú els demana si ja podran pagar, això seria d'una incorrecció tremenda i el dependent o dependenta que gosés a fer-ho, amb una queixa del client als jefes, segur que seria acomiadada.
Coses d'aquest món tan imperfecte. Gent que es mor de gana, de fred, de malalties i que mai s'atrevirien a fer una cosa com aquesta, i gent que per la "cara" i sense cap mena de necessitat estafa i ho poden fer per ser qui són.
3 comentaris:
No és més que una qüestió d'estadística. La gent de "alto copete" normalment paga i per això se'ls fa crèdit, el percentatge de morosos entre ells és petit i les pèrdues que originen estan compensades pels que paguen uns preus generalment exagerats.
En canvi els que es moren de gana, fred o malalties és molt difícil que puguin pagar encara que vulguin i per això també és difícil que ningú els faci crèdit.
si avui en dia tot es basa en les estadístiques malauradament. Ja no compten les persones, ni les seves necessitats, tan sols valen les estadñistiques.
Per això diuen que un duro (euro) val molt més en mans d'un ric que en mans d'un pobre.
Publica un comentari a l'entrada