27 de desembre 2007

Hem passat l'Ecuador

Doncs si, ja hem passat l'Ecuador de les "festes" , ens en queden 2 més i ja podrem començar a posar-nos a dieta per desgreixar. Avui he llegit que antigament el 27 de desembre era costum menjar sopa de farigola i arengades amb la finalitat de desgreixar dels àpats de Nadal i Sant Esteve. Nosaltres no crec que en tinguéssim prou amb una sopa de farigola i una arengada per dinar però si que haurem de procurar menjar molt de "verd" i poques proteïnes perquè si no aquest quilets de més que hem agafat, aquí es quedaran i serà molt difícil perdre'ls. Que si escudella i carn d'olla, que si Capó farcit, que si canalons, que si marisc, salmó, patés, vi, cava, torrons, neules. Moltíssimes calories en tan sols 2 dies. Com ho farem? doncs, menjant poc, verdureta, amanidetes, poca carn ( a la planxa) peixet (a la planxa), en fi gens gastronòmic però molt saludable diuen.

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Hom que és de poc menjar, el dia de Nadal es va afartar; per sant esteve amab vaig matxacar 40qm amb la bici a primera hora, però hi és clar al migdia, pitjor encara que el dia de Nadal. Avui arros bullit i un parell d'ous ferrats, i gràcies. Es que ens perd la gula, i no "la del Norte"

Marali ha dit...

Home Francesc, no és pas que els ous ferrats siguin massa de dieta perquè hi deus haver sucat pa oi? es veritat però que ens pot més el bon menjar i com que alguns d'aquests menjars els fem durant l'any molt de tant en tant, tenim l'excusa de "¡Com que és Nadal!" i ens afartem com mai. Vigila amb l'exces d'exercici eh? agafat-ho amb calma.

Anònim ha dit...

Mireu m’haveu tocat el cor i la fibra sensible...He de perdre quilos? Molts de quilos 1,75 // 112 Imagineu-vos de quants hauria de prescindir? Seguiré els vostres consells. Faré sopes de farigola, menjaré verd tot verd i cada dia amb la *bicicleta en faré 40 o més? A les hores mentes estic a dieta de verd i m’aprimo poquet a poquet? Potser no tindré l’ànim que tinc ara? Igual m’amoïno i tot? Penso que no val pas la pena? Vaig néixer petit i enseguida vaig ser gros i fins ara? Que voleu que hi faci? Sempre niant agut de baixos, alts, panxuts i calbs? I mentes jo segueixo somniant! En ser prim i anar en bicicleta!
Miratges al desert. Miratges de vida...
Encara pedalejo amb *bicicleta!
¡10 de maig de 2007! ¡Sis anys d’elàtic!

Anònim ha dit...

no entenc res, ara ves per on soc anonim i tot?

Marali ha dit...

Ei Josep, jo encare et guanyo amb els quilos que he de perdre, però no te'ls diré pas, perquè això és públic i sobre tot la meva família ho llegeixen i tot i que és evident que he de perdre quilos no saben pas el que peso. ¡només hem faltaria això! perquè m'estiguèssin més al damunt. Jo us aconsello molt de verd i carn i peix a la planxa perquè és el que em diuen que he de fer jo. ¡és molt sa! això diuen però jo també em plantejo que si he d'acabar amb el meu petit "sibaritisme" per sempre no se pas si em valdrà la pena. Ja t'ho vaig dir que això de la xarxa és de bojos. Al meu correu ni anònim - Arnim -

jrrof ha dit...

Saps que has de fer "ANY NOU PROPÒSITS NOUS” “ANY NOU 2008 SILUETA NOVA” Tu rai que ja saps la manera pillina? El meu cas és del tot diferent, no faig, ni puc fer exercici i ningú des del diagnòstic m’ha dit que m’haig d’aprimar, la malaltia serà la que em posarà a pes. Mira t’ho faré més simple. Per començar no hi ha cap malalt de ELA que sigui igual. És terrible. Jo he conegut malalts plens de vida i en poc temps la pell i l’os. Molts en dos/tres anys ja han solucionat els quilos i la vida. Jo soc un cas únic, han experimentant en mi sense saber les conclusions, no he perdut musculatura, ni pes, ni força, però ai! Amics meus, tinc la parla fluixeta i la respiració també. Tallo doncs m’animaria a explicar-vos coses, penso que no és el medi, però si deixar anar unes petites pinzellades VS la ELA és bo, penso que la farà ser més coneguda. La ELA és Una estimada “familiarment acceptada” Convivim i convisquem junts des de fa sis anys!. A mi m’agradaria perdre quilos i perquè no, però ara no estic pas per la labor, com ens deia l’expresident Jordi Pujol “ARA NO TOCA” axis doncs diguem què “Em vaig disfressar de problema de solució difícil” Ens va dir en Juan Manel Serrat “ Lo important no es el que et passa, sinó, com t’enfrontes a el que et passa” Bona NIT