Tal com us vaig dir us parlaré ara de les Festes de Nadal. El Nadal m'agrada, com m'agraden les celebracions d'aniversari, les dates senyalades festives (siguin d'origen religiós o no). Perquè m'agrada? segurament serà perquè a casa meva, de petita, aquestes festes no és vivien com jo veia que es feia a casa de les meves amigues. No hi podia haver reunió ni àpat familiar perquè la nostra família era molt poc extensa i suposo també que la economia no ho permetia; a casa érem 3, tenia una tia a Canovelles i una tia a Barcelona. La tieta de Canovelles com que era cuinera les festes de Nadal se les passava cuinant pels senyors que la contractaven i la tieta de Barcelona venia a veure'ns de tan en tan però quasi be mai pel Nadal. Per això, quan vaig formar la meva pròpia família em vaig fer el propòsit de celebrar el Nadal, sants, i aniversaris, (el meu primer partís d'aniversari el vaig tenir als 24 anys quan ja m'havia casat, la meva mare va tenir aquest detall ) d'una manera tradicional i familiar. Fa doncs 36 anys que el Nadal i Sant Esteve, Cap d'Any i Reis (és l'aniversari del meu marit) es celebren a casa meva, amb els pares d'una banda i l'altra, (fins que hi han sigut) amb els nens, amb les amigues dels nens, i algun any fins i tot amb alguns amics o tiets. La reunió familiar s'ha anat reduint de nombre però ens ho passem força be. Això és el que m'agrada del Nadal.
El que no m'agrada és en el que s'ha convertit, sembla que sigui una obligació ser feliç, estar alegre i content, desitjar felicitat a tothom que trobes quan no ho has fet en tot l'any, el consumisme exagerat, fer regals que es mesuren més pel preu que pel detall. S'ha de consumir de tot, els àpats han de ser exagerats de menjar i sofistificació, ens hem de comprar roba per estrenar per Nadal i també vestit de festa per celebrar el cap d'any. Vaja, que de les reunions familiars s'ha passat a fer festes per "todo lo alto" i moltes vegades sense poder econòmicament parlant. Consumisme, consumisme, consumisme.....
Ja acabo, no patiu.
Un apunt ara sobre política. He estat llegint alguns blocs polítics i si voleu que us digui la veritat és que m'he quedat embafada: identitat, catalanisme, català i espanyol no pot ser, català i prou (són els bons) espanyol i prou (són els dolents) se'm en fot. Sóc el que sóc, sento el que sento i tinc la ideologia que tinc. Com a persona són altres les meves preocupacions i el consumisme n'és una d'elles quan hi ha tantes criatures morint-se de fam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada